Lost Odyssey i la seva estètica

Una entrada de fa uns mesos del Francesc, parlava de la corrent estètica STEAMPUNK, que recordava el ressorgiment industrial europeu.

M'he recordat d'aquest post perquè estic jugant aquests dies al LOST ODYSSEY, molt extrany en mi, ja que no m'agraden gaire els RPG (en aquest cas un JRPG com diuen els experts)

Però us el recomano, ja que crec que després de molts anys, he donat amb el joc de rol ideal pel principiant.

Aquest és un joc de 4 discs (que deuen ser 800 hores de joc real?) però que des del inici et porta al grà. No es xerra gaire i va molt directament a l'acció (si, acció per torns) i entre lluita i lluita hi ha unes imatges cinemàtiques absolutament espectaculars i amb aquesta estètica SteamPunk que tant m'ha captivat.

En aquest video hi ha l'introducció de quan arrives a la ciutat. Ja em direu què us sembla. Per cert, la música és del Uematsu, un vell conegut del nostre programa.

Els oients opinen

Us mostro un missatge d'un oient, per tenir en compte per propers programes.

;-D

Hola xoquers (recordant videoxoc), Sóc dels que es baixa el vostre programa i el va escoltant al ipod mentre va a córrer (a veure si feu programes més habitualment) i us volia fer un comentari-petició. Crec que deixeu bastant de banda tot el que és el PC. Molts hem crescut jugant a jocs en el Pc. Les consoles s'han generalitzat fa relativament poc, però escoltant el vostre programa sembla que només hagin existit les consoles. Actualment el món del joc en Pc va de baixa, ok , però encara té present i sobretot un passat per no oblidar-lo. I lo altre que us volia demanar es un programa de jocs d'estratègia. Segurament sóc més de Pc pq sempre he sigut aficionat a aquests tipus de jocs (i als esportius). No som tants com els shooters, però també hi ha "xoquers" de jocs d'estratègia. Per lo escoltat dec ser una mica estrany entre el freakis dels jocs pq molts dels que parleu no em sonen gaire. Els jocs al que més he jugat en la meva vida son la saga CIVILIZATION de Sid Meier i el Football Manager (per cert,molt millor que el Pc futbol que si vàreu citar en el programa de jocs de futbol.) I per acabar una sugerència per aquest estiu que ve. De la mateixa manera que l'estiu passat vàreu escollir el millor joc de l'historia, aquest podria preguntar per el joc amb el que has jugat més hores. Endavant que feu un molt bon programa per tots aquets a qui ens agraden els videojocs.

Salutacions Roger

El dit d'en Mike Phillips

En Genís Roca em passa aquest link de Mike Phillips, un noi que per sobre de tot, és gamer i periodista tecnològic, com molts de nosaltres.

I també pot moure el dit polze com nosaltres.

Pel·lícules de videojocs

Ja fa un temps vàrem parlar al generació d'una sèrie de pel·lícules basades en videojocs. Ahir vaig veure "Resident Evil", la primera de les tres. Avui tocarà la segona i potser si em queden ganes, la tercera.

Com a joc de por em sembla força interessant. Tinc tres de Gamecube: "Remake", "Zero" i "RE 4". Tres de Dreamcast; "RE2", "RE: Code Veronica" i "RE3: Nemesis". I cap supera "Alone in the Dark", no pel plantejament sinó per lo que va significar. Recordo aquelles tardes quan venia un amic a casa i intentàvem superar una fase del "AitD 2", morts de por i desitjant conèixer més de l'aventura. Actualment em quedo amb el Silent Hill 2, potser el millor entre els millors.

Com a joc d'acció sí que val molt la pena, llàstima del millorable control. Els primers minuts del RE Director's Cut, que és el que jo vaig testar per primera vegada per psone, són molt bons, la sorpresa del zombie menjant-se un membre de l'equip S.T.A.R., la resolució de petits puzles i haver d'economitzar les armes posaven una mica de pausa i una certa pujada en el ritme cardíac.

Ara parlem de la peli. Una adaptació d'un llibre que valgui la pena? El senyor dels anells, van caldre tres pelis i una inversió milionària. Una adaptació d'una peli a videojoc que valgui la pena? Potser Matrix, imagina't la qualitat de la resta. Una adaptació de còmic a peli? Potser Spiderman, però no ho tinc gaire clar.

Escric això perquè en realitat cap adaptació supera l'original quan el canviem de medi. Recordo poques pelis profundes com "El club de los poetas muertos", que em fan tocar la fibra i repensar algunes coses. Un videojoc que destaqui per l'argument? Alguns n'hi ha, però condensables en dues hores cap.

Ës per això que quan miro una peli com aquesta, o com "Alone in the dark" o "Mortal Kombat" penso només que estic veient una peli més i m'oblido del joc. Llavors "Resident Evil" ja no em sembla tan dolenta.

Què passa amb el pc?

Aquests dies, mentre es celebra la "Game Developers conference" reflexiono sobre un tema. Quantes vegades hem fet cas al món del PC en el programa? Cada cop menys, i això va en consonància amb el fet que cada cop els videojocs per ordinador donen menys beneficis a les desenvolupadores i prefereixen publicar en consola.


Això té una cosa dolenta, el preu. Tots sabem que quan anem a una botiga i comprem un joc si és de PC ens calen 20 eurets menys com a mínim.

I té una cosa positiva, els requeriments. Necessito un Dual Core? Eh? D'això no en tinc, ni DirectX 10, ni PCI Express ni Windows Vista. Jo vull posar el compacte, agafar el comandament i començar a jugar estirat al sofà.

Fa molt de temps que el negoci dels fabricants de hardware ha deixat d'interessar la gent. Hi ha molts usuaris que sempre estan a la última: que si DirectX 10.1, que si pixel shader 4, que si pci express 2.0, que si memòries DDR a 1GHz de bus... Però aquests, malauradament, saben trobar les coses molt fàcilment, també les pirates. I, com tot en el món, si no es rentable no es fa. Segurament ens estem carregant els jocs de PC mica en mica.

Per cert, tot i que estic avui una mica negatiu, espero que el proper Starcraft 2 sigui lo que es veu en vídeos, una bèstia jugable. És de les poques coses en compatibles que encara m'atrau juntament amb les aventures gràfiques i els jocs d'escacs.

WAR IS OVER ( ...i Toshiba a perdut)

És oficial, la guerra de formats s'ha acabat. Avui ha sigut anunciada la renuncia de Toshiba al seu format d'alta definició HD-DVD pel mercat domèstic. L'agressiva campanya de Sony i sobretot les continues fugides de partidaris del HD-DVD cap al sistema de Sony Blue-Ray, han fet la situació insostenible per a Toshiba, que malgrat comptar amb uns tres anys d'avantatge no ha sapigut copar el mercat.

Els danys colaterals, com sempre, són pels usuaris que confien en les marques i en els productes que els venen, i que ara es veuen abocats a la propietat d'un producte d'alta tecnologia inútil que hauran, vulguen o no, haver de recomprar ben aviat però amb el format rival.

En el camp de les consoles ens trobem els usuaris de X360, que veuen com Microsoft va apostar pel HD-DVD i ha inclús comercialitzat un reproductor anexe per la consola, malgrat ja ha anunciat que possiblement en tregui un per Blue-Ray. En canvi els usuaris de PS3, com va passar ja amb la PS2, obtenen la satisfacció de tenir ja el declarat sistema del futur que s'imposarà en l'oci domèstic d'ara en endavant.

La Guerra doncs, s'ha acabat, i podem respirar tranquils fins al menys 4 - 5 anys, el temps necessari perquè les companyies ens vulguin demostrar quina "pobre" qualitat ens dona l'alta definició i el necessitats que estem de Super-Alta definició. Quan arribi aquest moment, siusplau, probin a definir un estàndar comú i compatible.

Gràcies.

Jocs "Seriosos"

A través del blog Psico-Ajuda (estic bé, no us preocupeu, he anat a petar gràcies al blog search de google) he conegut el moviment Serious Games.

Jocs amb una filosofia educativa i motivadora que ajuda a joves amb problemes d'adaptació social o fins i tot, simuladors pels cossos de bombers per entrenar-se en els incendis més critics. En resum són jocs amb una vessant del no-entreteniment.

En aquest paquet, també es poden encabir els jocs militars o mèdics, però la pàgina que teniu adalt està especialitzada amb els jocs educatius.

Reconec que el terme "seriós" em sap greu. L'entenc, però resumeix injustament tot l'altre apartat de l'entreteniment. Imagineu-vos per un moment, que algú s'inventés una música que ajudés als disminuïts psiquics a alleugerar els seus problemes qüotidians. Estic convençut que mai s'etiquetaria aquesta música com a Serious Music.

De la mateixa manera no entenc que seriositat hagi de ser incompatible a l'entreteniment. La música, el teatre, la lectura és entreteniment i és cultura, com també ho és l'oci electrònic en totes les seves formes. Per a molta gent, no deixa de ser una activitat supèrflua, però per a molts una partida al tetris va més enllà i, almenys jo quan hi jugo, em vé al cap la seva història fantàstica que ara em reviscut amb la visita del seu creador.

Per cert, i per acabar el comentaria amb una cosa que no té RES a veure. Visiteu el blog de Psico-Ajuda i llegiu el primer post, podreu fer-vos una anàl·lisi de la vostra signatura al moment. Us avanço que personalment m'ha dit que sóc una persona sociable i equil·librada... i no us podeu imaginar els marcians que he matat en la meva vida ...

Els "Sims online" gratuït

Mireu això, la totpoderosa Electronic Arts mou fitxa i fa gratuït el seu videojoc "Els Sims Online". Una de seves les franquícies més sucoses tenia versió online que mai va acabar de funcionar tan be com el joc "offline".

Fa temps van venir al programa la gent de GOA.com, vam parlar també de "World of Warcraft" i més tard de "Second Life". Són diferents maneres d'enfocar un negoci, des de la quota pura a la llibertat monetària de Second Life i les partides esporàdiques de GOA.


Tinc la sensació que cada cop ens apropem més al model de negoci i d'oci dels propers anys: descàrrega, jugar online, mons persistents, comunitats... Sense moure't de casa.

Em recorda molt al fenomen iMac, que va canviar radicalment la situació de la companyia Apple a tot el món. L'article de l'Ariadna em fa creure que algun dia serà possible jugar online des del mòbil, el públic ja hi és, ara falta que algú s'hi posi.

Jo no sóc així

Perfil prioritari: home, d’entre 18 i 25 anys. Es el que tenen, com a públic objectiu prioritari, les empreses editores de videojocs per mòbils. Es veu que és un mercat a l’alça. Cada cop les descàrregues de videojocs en els terminals de telefonia mòbil són més i més, i aquí diuen els experts hi ha dues raons. D’una banda, el creixement social dels videojocs (amb jocs de la Wii o la Nintendo DS dirigits a tota la família) i, de l’altra, el fet que cada cop els mòbils tenen unes millors prestacions tecnològiques i per tant són un millor suport pels jocs.

Aquesta informació surt publicat a La Vanguardia d’ahir dimecres 13 de febrer. Diuen els de Vodafone que “els usuaris utilitzen temps mort, com els viatges en el transport públic o mentre esperen algú” per jugar als videojocs des del seu mòbil. I jo em pregunto: és necessari estar davant d’una pantalla tot el dia, també en els temps morts?

Jo prefereixo, sincerament, perdre el meu temps al metro, a l’autobús o l’espera d’una cita mirant la gent que tinc aprop. Els videojocs els deixo pels dies de pluja que fa mandra sortir de casa o les nits avorrides entre llibre i llibre. Cada cosa, al seu temps. Però és clar: jo no sóc home, i tampoc estic entre els 18 i els 25.

GSMA Mobile World Congress 2008

Avui hi he anat.
De fet és la primera vegada que hi vaig i sincerament he al·lucinat. M'he sentit descol·locat en molts moments.
No anava per les espectacularitats, ja que buscava coses molt concretes.



He entrevistat a la gent de Unkasoft, de Salamanaca, que es dediquen al advergaming o sigui, tenen productes que pots baixar-te gratuïtament gràcies a que està patrocinat per una empresa.

He parlat altre cop amb el Ramón Nafria de DOID, una associació d'empreses que fan videojocs, que s'ajuden entre ells i la veritat, que estan dinamitzan una indústria que necessitava d'algú que els posés en comú.



Després volia parlar amb la gent de Telefónica. No per l'iPhone, sinó per Second Life. Estant creant una illa (encara és una demo restringida) on en un futur hi podràs anar i entrar a un cinema virtual on enviant un missatge podràs enviar un video o una foto, perquè es retransmeti en aquell moment per la gent que hi hagi de forma virtual. Una forma de treure $ del Second life, però que pot tenir forces aplicacions.



No he pogut parlar amb en Xavier Carrillo de Digital-Legends, per temes d'agenda, però m'alegro molt que hagin guanyat el premi al millor joc 3D del congrés amb la seqüela de ONE

I per acabar una altra empresa salmantina: LemonQUEST, que també han guanyat un premi del congrés amb la llicència FURBY. Ha estat la entrevista més interessant, on en Bernard Seco em comentava que el futur inmediat són els acceleròmetres que comencen a tenir tots els mòbils i que permetran (com ja passa amb l'iPhone) jocs on haurem de "moure" l'aparell per moure una bola de marbre, per exemple.
Parlant, parlant amb el Bernard, em deia que el català a les Universitats de Catalunya estava frenant a molta gent venir a estudiar a Barcelona i notava que la capital catalana estava començant a perdre molt pes degut a això. Ha estat aquesta, una conversa molt agradable, sense tibentors i que sincerament m'ha donat que pensar.
Tot aquest material el posaré al meu podcast i al meu vodcast properament. Disculpeu, companys, que en faci publicitat, però d'aqui a setmana santa que no tindrem el proper GENERACIÓ DIGITAL i és una pena que aquest material es perdi.

Tanquem l'episodi Pajitnov

Ho necesitem. Però abans, visionem el video que ha fet la gent de la UAB. Un bon resum del que ha passat aquests dies, amb la veu d'Olga Vallejo, de l'equip del programa. ;-D

Guinness dels videojocs

Aquests dies es publica per primera vegada un llibre de rècords de videojocs, però no parla pas de quants punts algú ha fet al pacman, o de quan de temps dura el punt més llarg al virtua tennis. Aquest llibre parla de curiositats dels videojocs com ara: el joc de Tomb Raider més ràpidament venut, el mod més utilitzat a Counter Strike, el joc més violent o el més inofensiu...


Un munt d'anècdotes que de moment només estan disponibles en anglès aquí. Algunes són força interessants, crec que vull posar les meves i us animo a fer lo mateix responent a aquest post:

- Darrer joc acabat de consola: ICO (ja fa anys que no m'acabo un joc)
- Darrer joc acabat de PC: Runaway 2 i per obligació
- Joc més venut: Phantasy Star Online de dreamcast, vaig anar a comprar-lo el mateix dia que va sortir
- Consola més venuda: la Saturn, l'he comprat 4 vegades
- Joc més "light": un de cavalls per PC, vaig haver de fer-li una crítica i havies de cuidar el teu cavall, raspallar-lo, donar-li pinso, entrenar-lo i netejar la quadra. tenia la llicència d'una amazona, ho sento, no recordo el nom.
- Joc més violent: el doom 2. Aquells gemecs de fons quan avançaves amb la retallada per les clavegueres, només començar, tenien una forta càrrega emocional. Pitjor que els Silent Hill!
- Joc amb més personatges jugables: el Dragon Force de la Saturn. És com un Warlords però no acaba mai. I és una joia en la meva col·lecció
- Col·lecció més gran: estic entre la Dreamcast i la PS2. Gràcies a ebay, play.com i cduniverse, la meva butxaca els hi agraeix trobar en elles bons preus ;-)

Resultat? Gustavo, com a jugador ets mediocre, com a comprador no tens preu :-D

Street fighter X

Sí, estem a punt de veure la nova entrega, cada cop surten més imatges de Street Fighter IV i sembla molt interessant, però em recorda molt al Street Fighter EX de la psone, només que ara tot és brutalment més preciosista, les màquines ho permeten i el nivell de detall dels moviments i dels escenaris fins i tot ho calificaria de malaltís.

I jo em pregunto: on queda el joc? Gairebé tot l'esforç es concentra en fer-ho més bonic però continua la mecànica de sempre, és més, l'Street Fighter Alpha 3 amb el seu World Tour era ja molt divertit. No valdria la pena deixar-ho com està i fer altres coses?



El mateix productor del joc, Yoshinori Ono, reconeix en una entrevista a 1UP.com que li va costar convèncer als caps de Capcom per fer una nova versió de SFIV, però ho va aconseguir. Vull recapitular totes les versions que s'han fet per Super Nintendo, Mega Drive, 3DO, Sega Saturn, Playstation, Dreamcast, Playstation 2, Xbox Live i per descomptat PC i arcades, algunes fins i tot només van aparèixer a Japó; hi ha tantes que no sabria triar la millor. Em fa mandra.

Saturació? Manca d'idees? Encara no les tinc totes de que aquest títol es vengui mitjanament bé. De Capcom espero més "Dead rising", més "Lost planet" o "Power stone" però amb cares noves. Sofregits dels anys vuitanta són com remakes de pel·lícules. I malauradament també ens arriba el nou Golden Axe, Bionic Commando, Castlevania, Gran Turismo, Halos, Fifas, PES i tota la tropa a veure si pesquen diners sense enfilar-se massa en la creativitat.

Imagineu un remake de Paco Martínez Soria? Doncs amb tant Street Fighter tinc una sensació de "déja vú".

M'ha arribat la PlayStation 3

Finalment ja tinc la PS3. Impressions inicials:

1) Quan l'he posat ha mirat de reüll a la Wii i li ha donat un copet amistós a la part lateral. Després ha mirat a la XBOX i ha somrigut.

2) Quan l'he col·locat he tingut la sensació que s'hi quedarà per molt de temps.

3) L'interfície és més lenta i lletja que la de la XBOX360.

4) Trobo a faltar els "logros".

5) M'ha agradat molt el Folding@home. Ja m'he donat d'alta i estic col·laborant contra el càncer. M'he adjuntat al grup de vadejocs.

6) He flipat amb el Ratchet & Clank de la PS3. Estava acostumat als títols de la nova generació a través de la màquina de Microsoft, però amb aquest títol es veu una mica més del que pot donar aquesta next gen. 

7) Pensava que no, però m'agrada el tacte del botó tàctil de l'eject i l'on/off.

8) És silenciosa com la Wii.

9) El comandament no vibra i ho trobo a faltar, però és lleuger i m'agrada que no porti piles.

10) És la de 40 Gigues i sense retrocompatibilitat, però no sabia que si que és compatible amb molts títols de la PlayStation 1. Si aquest extrem es confirma serà perfecte, ja que de la etapa Play 2, puc contar amb els dits d'una mà amb quins jocs vull rejugar: Katamari Damacy, Killer 7, God of War, Rez i Shadow of the Colossus. 

I per acabar, comparativa de les tres consoles de nova generació a través del Google Trends.

Colors: Wii, PlayStation 3, Xbox 360

Els nens estan bé, no et preocupis

Avui un llibre del que estic entusiasmat: The Kids are alright. How the gamer generation is changing the workplace. El venen a can Amazon a molt bon preu i és una autèntica delícia de llibre on els videojocs i videojugadors en surten ben parats.

Els autors d'aquest llibre han arribat a la conclusió que la generació de nois que han crescut jugant a videojocs resulta que es prenen la feina d'una altra manera i el problema és dels seus caps per controlar-los. De fet, sembla ser que quan els controlen marxen del lloc de treball, ja que un tant per cent elevadíssim dels 90 milions de gamers que ara estan al mercat laboral als Estats Units canvien i canviaran de feina en un futur (un canvi de nivell?).

El llibre explica moltes coses, però una de les més importants és que la perseverància, ambició i coratge que hem adquirit durant tants anys eliminant als boss de finals de fase, ens serveixen, i molt, en el mercat laboral.

I realment tenen tota la raó, estic pensant en tots els que formen part del Generació Digital i renoi! tots sou uns cracks...