La realitat sempre fa por

Ja sabem que els videojocs intenten assamblar-se cada dia més a la realitat, una situació que s'hauria d'aturar en un punt indefinit del futur si no ens volem trovar amb humanitzacions com les que ens proposen la gent de Pixeloo. Ho van fer amb Homer Simpson i també amb, tatxan! el "nostre" Mario.



El resultat és prou inquietant por per replantejar-se alló d'apropar-se a la realitat, oi?

La PS3 trencarà rècords?

Recordeu el programa al que van venir la gent del POWUAB? Vaig fer una defensa una mica forta de la PS3 a Europa, tot convençut que aquest seria l'any de la consola de Sony.

Ahir va succeir una cosa ben curiosa. Una de les botigues espanyoles online de roba, BuyVip, va posar a la venda un número limitat de PS3 a 200€. Es tractava del model de 40 GB sense cap joc, un lot massa bàsic pel meu gust. La venda començava a les 12:00, a les 12:01 ja no quedava ni una.



No vaig provar de comprar cap, de fet em va arribar un mail promocionant la venda i per la tarda m'hi vaig endinsar en un foro per treure informació de l'esdeveniment. Un munt de gent ho va intentar sense èxit.

Si una consola sense cap alicient (no té retrocompatibilitat, no té el dual shock 3, no venen jocs, no té encara gran catàleg) pot generar aquesta febre, què no farà quan surtin definitivament els Metal Gear, els Final Fantasy o els Gran Turismo (de veritat)?

Crec que està molt clar, Europa és de Playstation. El catàleg de Wii és horrible (pels jugadors veterans) i la Xbox 360, malgrat que ha tornat a baixar de preu, no té l'èxit que es mereixen els seus dos primers anys de títols increïbles. Pobreta, li auguro una caiguda lenta.

Generació Digital al Twitter

El programa de videojocs de Catalunya Ràdio, Generació Digital, continua apostant per les noves  opcions de la xarxa dos punt zero. 

Acabem d'obrir el canal twitter del programa on podràs seguir les nostres darreres notícies  i on, a més, podràs participar en futurs concursos i opinar de forma permanent. Twitter serà una opció important en el moment que s'estigui emetent el programa en directe.

Això si, és bàsic que si encara no formeu part de la comunitat twitter, us dongueu d'alta i ens sel·leccioneu com a convidats al vostre canal ja que nosaltres farem el mateix. A més, molts dels col·laboradors del Generació Digital també tenen el seu canal personal.

Recordeu que Generació Digital es pot gaudir en directe en el moment que s'emet el programa per les freqüències de la FM, a través de la web de Catalunya Ràdio on hi podeu baixar-vos els programes anteriors, a través d'aquest blog, a través del nostre fotolog oficial i ara pel canal Twitter.

Guapo como su padre.

El meu fill gran té 7 anys i està entrant a poc a poc en el món de l'oci electrònic. Dic a poc a poc, perquè només ha jugat a tres jocs de forma seriosa: un el Kororimpa, de la Wii, la darrera aventura dels Simpsons per la PS2 i el sobretot Flow de la PS3.






Trobo Flow com un dels millors jocs casuals que hi ha en aquests moments a l'Store de la negra de SONY. Fet per una petita desenvolupadora anomenada Thatgamecompany on, per cert, hi ha una dona al capdevant. Potser és per això que els seus jocs són d'una sensibilitat molt especial i crec que ha estat per això que el meu fill ja se l'ha petat:

-Pàpa, què són aquestes lletres ?

- Són els títols de crèdit, Pol. Has arribat al final!

L'altre dia va fer un dibuix del joc i me'l va ensenyar i li vaig proposar que l'enviéssim a la gent que havia fet Flow. Ho varem fer i no només ens han contestat sinó que han penjat el dibuix al seu bloc.




M'ha agradat molt aquest episodi. Primer pel fet que el Pol hagi volgut expressar amb un dibuix un videojoc cosa que desmonta molts tòpics que em vénen al cap i després conèixer una mica més aquesta empresa. La seva Presidenta m'ha promès una entrevista (que potser serà de vídeo) properament pel meu videopodcast.

Referent al joc és tant absorvent com preciós i té una lectura amagada i es que per a mi pot passar com un dels jocs més violents de la història. Jugueu-hi de forma gratuïta i ja em direu què penseu.

Set de sang

Fa unes setmanes es va anunciar que la versió europea del joc No More Heroes de Wii ens arribaria censurada. Doncs bé, ja fa uns dies que aquest títol és a les botigues, però això és un dir, perquè gairebé ja no es troba arreu, i segons comenten alguns botiguers es poc probable que hi hagi una reposició d’unitats. Per tant qui vulgui aconseguir el joc ja pot posar-se les piles. Però compte amb la versió PAL del joc... És un despropòsit!

Tal com es va prometre, el joc dirigit per Goichi Suda ens ha arribat retallat pel que fa a les escenes “gore” i sense ni una gota de sang. Així, el que havia de ser una bacanal de diversió sanguinària sense límits ha acabat materialitzant-se en enemics que es converteixen en cendres per desaparèixer fantasmalment. Això sembla més propi d’un joc d’en Fumito Ueda que d’un “tarantinià” com en Suda51.

No More Blood

Gràcies a Internet avui dia podem veure com és el joc en altres països i comparar, cosa que en èpoques passades teníem més difícil. Perquè com ja sabeu, això de la censura no ens ve de nou.

I què és el que ens perdem i que m’enrabia tant? Doncs, navegant una mica per Youtube m’he trobat amb amputacions espectaculars, sang a dojo! -brollant de forma brutal com en els pous de petroli que tant varen trempar en Bush abans d’envair l’Iraq-, caps que surten volant al pas del nostre sabre de llum, tota mena de bricolatge sobre avorrides parets blanques, etc. Per cert, encara no he dit, però per aquells que encara no ho sàpiguen el joc íntegre només arribarà als Estats Units. Sí, té gràcia l’assumpte!

A banda del component hemoglobinic la resta del joc es manté igual, i segurament per aquest motiu els “hardcoretes” de la Wii han arrasat les botigues a la recerca del preuat títol que per fi els farà sentir respectables dins aquest món de testosterona en el qual s’està convertint l’anomenada nova generació de consoles. Però que no us enganyin xiquets! Us estan venent la moto i part del sidecar!

A finals del passat mes de gener el joc va ser presentat a Madrid en un acte organitzat per l’empresa encarregada de la seva distribució a l’estat espanyol i Portugal, Virgin Play. Tal com recollia el portal Vandal, en aquest acte, al qual també va assistir el propi Goichi Suda, es va comentar als mitjans que “el joc no venia censurat perquè el joc original és així des de bon començament, per la qual cosa els europeus jugarem al joc tal i com l’havia concebut el propi Suda51”. De fet, la versió europea té la mateixa censura que la versió japonesa. I el que encara em costa més de creure, la distribuïdora va afegir durant la presentació que “no es nota per res l’absència del polèmic líquid vermell i de fet la seva absència fa que altres aspectes del joc, abans en segon pla, passin a tenir un major protagonisme fent una experiència de joc més enriquidora”. Ric per no plorar.

Ni punk ni osties!

El més fort de tot plegat és que aquest tenia que ser el títol punk de la Wii. O com a mínim això és el que se n’extreu del lema de Grasshopper, l’equip desenvolupador darrere del joc: “Punk’s Not Dead”. Sens dubte, som al davant d’un joc que pot carregar amb tot el pes d’aquesta afirmació, i es que No More Heroes és tant subversiu i “cabró” com us hauran explicat. El joc es carrega molt convencionalismes instaurats dins el món de l’oci electrònic i es caga literalment en molts conceptes intocables. Malgrat tot, en origen podria ser perfectament un joc d’essència perfectament "punky" però en el moment que es censurat perd tota la seva intenció.

Suda51 és plenament al corrent de la decisió de portar al mercat europeu una versió censurada, els sonats de Kotaku recollien la seva opinió al respecte: “hem escollit llançar a Europa la mateixa versió que al Japó considerant l’ampli mercat adult d’aquest mercat”. No ho entenc! Doncs que posin un selector de “Gore”, perquè els més infantils puguem decidir jugar o no amb sang! Suposo que les pressions del distribuïdor hauran pesat en la decisió, però Goichi, o ets punk o no ho ets, però no hi ha terme mig xato.

En definitiva, jugueu al No More Heroes perquè és un gran joc. Però si realment voleu gaudir-lo en tot el seu esplendor importeu-vos la versió USA. No té les incongruències de la europea, que és plena de moments confusos per culpa de la dictadura de les estisores. Estèticament és fascinant i realment suposa un “homenatge” a tot aquest cinema de Serie B carregat de violència extrema, amb la sang com element cerimonial d’una festa per homes de fortuna i gust.

Res més. Penso tornar el meu No More Heroes "CENSURAT EDITION" a la botiga. Espero que puguin bescanviar-me’l per un altre joc. Crec que em pillaré el Bioshock, però serà millor que abans m’informi de quina versió tenen a la venda.

Pataconcurs!!!!!

Petencara petens petemps fins patapel dimecres dia 26 a les 00:00 per pataconcursar i pataconseguir un joc PATAPON de la PSP enviant un patamissatge a generaciodigital@catradio.cat

Només has de dir-nos a quin joc estàs jugant aquests dies.

Pata pata pata pon!!!!!!

Sonic Unleashed

De vegades les grans companyies troben un filó i l'exploten fins al final. El filó de SEGA va ser Sonic, la mascota que va néixer amb la Mega Drive i que va ser el rival digne de Mario.



Els Sonic de Mega Drive (i Master System i Game Gear) eren de lo millor que he provat mai en qüestió de plataformes. Quan l'eriçó va fer el salt a les 3d (i parlem només de jocs del Sonic Team) ho va fer a lo gran, amb un Sonic Adventure per Dreamcast incommensurable.

Llavors va començar l'explotació de Sonic: Heroes, Gems, Riders, Rivals, Rush, Shadow! i un seguit de subproductes cada cop amb menys qualitat. Semblava que la figura a la que SEGA li devia molt es diluïa entre mediocritats.



Potser algú a SEGA ha vist la llum i aquest cop fan un joc com Sonic es mereix. Aquest "Unleashed" té bona pinta, tot i que encara es nota que només han fet el disseny dels escenaris i aquests estan buits d'enemics.

Espero que ho aconsegueixin i que, de passada, el deixin descansar una mica. Que hi hagi tants Sonics no pot ser bo.

El cel

Quan les consoles s'iniciaven a això d'ensenyar potencial en 3D em vaig començar a fixar en el cel. Sí, tothom mirant abaix, en la quantitat de polígons que mostraven les màquines i jo mirava amunt, als núvols, al sol i al moviment de l'horitzó.



Va ser amb la 32X amb la que em vaig estrenar. Amb Virtua Racing Deluxe, versió inferior a la recreativa malgrat la publicitat de SEGA, vaig poder començar a somniar que el cel tenia vida pròpia, a endinsar-me més enllà dels decorats de cartró i pedra que existien als cartutxos de SNES i Megadrive.

Ara veig aquest vídeo del youtube i quina emoció! Va ser un dels primers jocs de cotxes que vaig gaudir fins al final, quins circuits més ajustats, treure'n una bona puntuació era motiu suficient com per festejar. Mireu el cel, fa riure. Però en la seva època estava molt bé, tota una troballa.

US AGRADA CONDUIR?

Ai, si els d'aquí fessin anuncis de cotxes com aquest...



Si aneu al site promocional d'aquest cotxe cliqueu a sobre d'un punt vermell que hi ha al costat de la roda davantera i a sota de l'intermitent. Us farà un zoom. Sis caselles a l'esquerra i una amunt i hi ha una promoció del Halo 3. Una a l'esquerra i tres amunt hi ha un video del Challenger, i a sobre una promoció de Transformers. Cuatre a la dreta i sis amunt un altre pantalla de Halo 3.

Impressionant.

Generació Digital torna per Setmana Santa

Us ho podriem escriure, però finalment us ho expliquem en un vídeo.

La Barcelona de la Generació Digital

"No se admiten tarjetas de crédito"

Foto realitzada el divendres passat a un parking de Diagonal/Balmes. Al benmig del centre de negocis de Barcelona.

No comments.

Alone in the dark 5

La revista IGN, en aquest cas la seva filial anglesa, IGN UK, ha realitzat una prèvia del joc "Alone in the Dark: near death investigation". Avui m'he descarregat els vídeos que hi ha al Xbox Live per veure'l "in situ", dues demos tècniques del motor gràfic que m'han semblat increïbles.



"El que tuvo retuvo", o això deuen pensar els programadors d'Eden quan han fet un gir en la saga i han destinat molts més recursos que a la seva darrera entrega, la qual va ser una mica decebedora.

I per mi això és la nova generació. No només gràfics a l'alçada de Bioshock, sinó la interactivitat i el motor físic que presenta, molt per sobre de la resta de jocs. El primer va donar peu a tota una sèrie de jocs per passar por, el darrer sembla que reinventarà algunes coses.

Si teniu accés a les demos, no us les podeu perdre. Fantàstic.

1984

En la historia de la informàtica hi han hagut pocs anuncis d’ordinadors. No obstant, n’hi ha un que ha destacat sobre tots els altres per la seva elaboració i originalitat: L’anunci 1984 d’Apple. Aquest anunci va ser dirigit per Ridley Scott (just desprès d’acabar la pel·lícula Blade Runner) i va ser emès durant la pausa del tercer quart de la Super Bowl del 1984. Aquest anunci està basat en el llibre “Nineteen Eighty-Four” escrit per George Orwell. El llibre tracta d’una distòpia futurista (encara que estigui situada en el 1984) en que la societat està controlada per un “gran germà” que controla i marca els ideals de la població.



En aquest enllaç teniu el com es va fer: Behind the scenes

Com tot el que fa història, ha tingut les seves paròdies o ha estat fet servir amb motius diferents a la idea original:

Vote different, 1984 - Futurama

Street Fighter: The Later Years

Fa temps, en aquest blog, varem publicar alguns dels capítols de la sèrie d’Street Fighter on es podia veure que podria passar amb els personatges quan deixin de fer els tornejos. Per aquells que esteu ansiosos per veure com continua i pels que no vareu veure en el seu moment els primers capítols, aquí teniu els enllaços:

Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9

Pel·lícula del Pacman

Feia temps que en aquest blog no es publicava una adaptació cinematogràfica d’un gran videojoc. Hem vist adaptacions d’Street fighter, Mario Bros., pescamines ... Però ara li ha arribat a un dels grans, a un d’aquells que tothom n'ha sentit parlar i que fins i tot tenia una sèrie de dibuixos:

No us perdeu tampoc els enllaços relacionats que surten al final del vídeo. No tenen desperdici.

Competidor del Guitar Hero

Ningú pot negar que Guitar Hero (GH) ha estat un dels hits en originalitat per la PS2 y la Xbox360. Treure aquest joc en una reunió d’amics assegurava, com a mínim, una estona de riures i diversió. No obstant, tots els que el vareu comprar i explicàveu les seves excel·lències, us trobàveu amb la mateixa pregunta: “I pots aprendre a tocar la guitarra?”.

Ara sembla que sortirà un competidor a aquest joc, que farà les delícies d’aquells que trobaven el GH en nivell expert massa fàcil i pels que volien aprendre a tocar la guitarra (o com a mínim, tenir un pad realista):

Podeu trobar més informació a la web GuitarRising