Migrem el blog !!!

Aquest és el darrer post a l'allotjament de blogger, per cert, el número 300.

Vam començar l'any 2006 a penjar pensaments, escrits i informació paral·lela al nostre programa de ràdio Generació digital que s'emet els dissabtes de 15:00 a 16:00 i ara continuem fent-ho a un nou blog que d'aqui a ben poquet ja apuntarem a http:www.generaciodigital.cat.

El nou blog és a http://blogs.ccrtvi.com/generaciodigital

Si et vols sindicar als nostres continguts, a partir d'aquest moment el nostre rss és aquest.

Ens fa molta il·lusió continuar en aquesta nova etapa i com a primer post de la nova era, una entrevista a Kellee Santiago de la desenvolupadora tathgamcompany i creadors de Flower.

Continueu amb nosaltres!

Fumito Ueda al GDC

Confirmat, aquest home estarà present al GDC. I quina és la notícia? Que només parla quan té alguna cosa a la mà en forma de videojoc. Coneixent les seves darreres propostes per PS2 no cal dir que el senyor que va imaginar "ICO" o "Shadow of the Colossus" ha generat molta expectació.


Quan sembla que PS3 mica en mica agafa embranzida i comença a despuntar-se tècnicament sobre la resta apareix un equip de desenvolupadors els quals no només treuen sang a la màquina, sinó que a més aporten idees, i és molt d'agrair.

Després et podrà agradar més o menys un "ICO" -com passa amb el meu idolatrat "Shenmue"- però no es pot negar que no et deixa indiferent. Sembla doncs que l'as en la màniga de Sony no serà aquest cop ni "GT5" ni "Final Fantasy" ni "Killzone 2", sinó un senyor que no fa gaire soroll darrera les cortines però que quan parla tothom calla, fins i tot la competència.

Segueix el xat del darrer programa

Sempre és interessant llegir els comentaris que ha suscitat el programa a través del endirecte. Jocs que desconeixem o comentaris interessants dels nostres oients.

Aqui ho teniu. L'ordre és d'abaix a adalt.

Xavier Carrillo al MWC2009. Escolta'l només aqui.

Ahir a la tarda vaig assistir al moment que més m'interessava del congrés mundial de mòbils. Una conferència que donava pistes del què ens trobarem els propers anys en joc de mòbil, una indústria absolutament efervescent amb l'entrada dels nous dispositius com l'iPhone.
M'ha sorprés desagradablement la poca concurrència de públic, més que res perquè estàvem davant de Martin Blomkvist de SONY ERICSSON, Alex Caccia de IDEALWORKS 3D, Volker Hirscht de CONNECT2MEDIA i Xavier Carrillo de DIGITAL LEGENDS.
El català està absolutament centrat amb Dance Fabulous de N-GAGE amb la col·laboració d'un ex-Eurithmics a banda d'altres tres o quatre produccions secretes.

Podeu baixar-vos aqui la xerrada en anglès. Podreu conèixer detalls de la versió de Kroll que els de DIGITAL LEGENDS estan fent pel mercat japonès i que es dirà Dragon's Sword, the Legend of Kroll i detalls dels costos que es necessiten per fer un videojoc per aquesta plataforma.

una mirada crítica a Street fighter IV

Ai, ai, m'he deixat emportar per el "hype" d'Internet. Aquests dies la xarxa va plena de comentaris molt favorables d'Street Fighter IV i sembla que no hi ha memòria històrica o que la gent oblida ràpidament deu anys de res.

Sembla que va ser ahir, Capcom es va fer amb un lloc al mercat -i als nostres cors-, traient la versió per Super Nintendo d'Street Fighter 2 Turbo. Una meravella que va fer que SEGA el volgués, a qualsevol preu, a la Megadrive. Una aventura que va tenir un final feliç i un desenllaç fatal: Super Street Fighter 2, probablement el videojoc més jugat per un servidor i el més difícil de la llavors curta experiència amb els videojocs: enfrontament final amb Bison.

Després va venir l'evolució. Van començar a manegar la barra d'especials, van intentar portar Street Fighter EX a les 3D, el van barrejar amb Spiderman i van llençar una gran continuació, Street Fighter 3, i una saga alternativa increíble, Street Fighter Alpha, del que curiosament ningú se'n recorda.

Aquí va morir Street Fighter, es va tornar massa complicat, el tema del "parry" era només per grans mestres però va crear afició. Una afició que va veure com Guilty Gear i King of Fighters es feien amb un tros del nostre cor. I una afició que inclou un personatge gras, noies voluptuoses, adolescents menstruades i guapos de fràgil aparença i fàcil mastegot. Heu vist el nou vídeo de Tekken 6? Coneixeu el "king of fighters 95"? Potser llavors m'enteneu.

Veure que deu anys després Guile encara fa l'helicòpter ajupit 2 segons i tirant amunt no sé si em fa gràcia o ganes de plorar. Sort que me l'he reservat a play.com i em tornaré a viciar només que arribi a casa meva!

Campanya de publicitat del Tom Clancy HAWX

L'anunci no és la bomba, però m'agrada aquest rollete "Cloverfield" que té.

Els comentaris del xat d'aquest dissabte

Després de cada programa us facilitarem l'adreça on podreu seguir tot el fil del xat que ha generat l'audiència que ens segueix a l'espai endirecte.
Durant el programa intentem enriquir la tertúlia amb les intervencions al xat de l'oient, però per manca de temps no podem dir tots els comentaris.
Aqui, d'abaix a dalt pots seguir-ho tot.

Be wind my friend

Fa un any us parlavem del videojoc flOw i un dibuixet que va fer el meu fill.

Ahir vaig estar jugant una hora a flower, el nou joc de thatgamecompany que es va posar a la venda ahir a la botiga de la PlayStation 3. Vaig acabar relaxat i content del nou producte d'aquesta petitíssima desenvolupadora de Nova York presidida per una dona: Kelle Santiago.

I aquesta és la qüestió: els jocs de thatgamecompany destil·len una experiència emocional fòra del que ens té acostumats aquesta indústria plena de clixés que es repeteixen fins a la sacietat. Ella fuig de tot això de forma magistral. Com flOw, ens trobem amb una experiència sense manuals, sense instruccions, sense res... només l'EXPERIÈNCIA.

Us animem a que compreu aquesta delícia anomenada flower. No hi ha res semblant i us adonareu que efectivament és molt divertit ser vent.

Foto en grup

N'hi ha de centenars al nostre flickr, però m'ha fet gràcia recuperar-ne aquesta. Baixavem les escales per fer el directe i varem aprofitar per posar-nos al voltant del ròtul del nostre programa.

Falta en Francesc Xavier Blasco, però d'esquerra a dreta de peu: Gustavo Benéitez, Jordi Sellas, _STAR, Gina Tost. Asseguts d'esquerra a dreta: Raquel Diaz, Albert Garcia, Eloi Prieto i Albert Murillo.

En Jordi Sellas a l'hora Q

El realitzador del nostre programa de ràdio va estar parlant a l'Hora Q amb l'Helena Garcia Melero del Facebook.

Pots veure el vídeo sencer AQUI.

La xarxa del Generació Digital es va estenent a tot arreu.

Més qualitat en els nostres PODCASTS

Sabem que sou molts els que ens escolteu a través del nostre podcast al tren, al carrer o a on sigui. 

Des del 24 de gener la qualitat dels nostres podcasts (i de fet, tots els de Catalunya Ràdio) han pujat de volum, de frequència de mostreig i de bitrate i ara la senyal és estèreo.

Total, passem a 128kpbs a 44100Khz. Poques emissores arreu del món donen aquesta qualitat i estem molt contents que a partir d'ara ja ens pogueu escoltar a la perfecció allà on sigueu.

Això si: el fitxer pesa unes quantes vegades més. Però això que importa en els temps que corren. ;)

Els passaestones

Encara no li he dit, però una de les "seccions" que més m'agraden del blog de la Raquel Diaz és el "pasaratos".
Com a reconeixement, obro i tanco aquesta secció al noste blog amb un joc tipus "echocrome" que m'ha encantat: bloc.
De fet, és millor que l'echocrome, perquè aquest joc és l'ànima d'aquell joc de PSP. De totes maneres ja aviso que estem parlant de dos jocs dràsticament diferents.

I ara m'anava a enrotllar, però potser millor jugar i que ens comenteu que us sembla.

Creant naus amb l'SPORE

D'aqui a uns dissabtes  us explicaré breument l'estat de la nostra criatura Mistermasters, que està canviant molt gràcies a un canvi d'actitut agressiu. Finalment he trobat el camí, després de moltes partides aburridíssimes. I sincerament he estat a punt de deixar-ho.

Mentre reflexionava, he creat una nau en l'editor de naus. Es diu Steamnau i serà la nau en la que d'aqui a uns estadis, es mourà la nostra criatura.
M'ha encantat crear-la amb l'ajuda dels meus fills, que m'han ajudat en les decisions de com havia de ser.
De moment només he pogut extreure aquesta raquítica fotografia, però espero que, en breu, es converteixi en protagonista del meu SPORE, un joc que cada vegada se'm presenta com a IMPRESCINDIBLE.

Resident Evil Degeneration

Avui hem parlat de les pel·lícules de Resident Evil i val a dir que, tot i que en general a cap de nosaltres ens satisfà qualsevol de les produccions basades en videojoc, hi ha una versió feta per ordinador que està prou bé.


"Resident Evil Degeneration" és una aposta de Capcom i Sony Pictures per la distribució directa en DVD, Blu-Ray i també en UMD i la millor amb diferència de les adaptacions de Racoon City i el T-Virus.

D'estètica molt similar a "Final Fantasy: Spirit Within" i seguint l'argument del videojoc amb més cura que no pas els metratges de Hollywood, "Degeneration" es situa anys més tard del que va succeir a Racoon. Els protagonistes són Clare Redfield i Leon Kennedy, els hem vist protagonitzar el videojoc en algun capítol i ara els tornem a veure plegats.


Hauran de lluitar contra el G-Virus, també aparegut a la tercera pel·lícula "de carn i ossos", "Resident Evil Extinction". Dubto si ha arribat a sortir oficialment a tot l'estat espanyol, jo he aconseguit la versió en anglès i si l'enteneu una miqueta podeu seguir-la sense problemes. La recomano fervorosament.

Què! El musical

De vegades els nois de Generació Digital ens tornem analògics i anem a veure plegats algun espectacle de la ciutat de Barcelona -ja anirem més enllà, tot arriba!-.

Aquest cop, després de parlar de "Final Fantasy", de "Resident Evil", de "Duke Nukem" -forever, in eternum- i de jugar una mica al "Guitar Hero World tour" i el "Rockband", vam anar a veure el musical Què!, dirigit per l'Àngel Llàcer, en Manu Guix i l'Alex Mañas.


Tot començà d'una forma esbojarrada, acostumat a veure betes de videojocs on la pregunta és "gràfics, guió, durada..." intentava trobar una relació amb el que estava succeint a l'escenari. Res d'això, als 15 minuts de veure els moviments de l'escenari ja no vols ordre, ni història, ni cap mena de guió. Només vols que continuïn cantant.

Jo, que no sóc gaire bon crític musical i que puc entendre el mateix que quan veig una pel·lícula -m'agrada o no m'agrada- vaig sortir del teatre molt content. Les veus em van semblar fantàstiques, arriscades i algunes molt per sobre d'alguns cantants de rock actuals, que guanyen milions d'euros.

Però haig de parlar especialment bé dels músics, s'ho han treballat molt bé. No és gens fàcil mantenir el ritme d'una història com ho fan ells, i en tot moment els vaig veure molt concentrats -perquè hom els pot veure, no estan amagats-.

En definitiva, ara que és a punt de tancar el cicle després de gairebé sis mesos, és un bon moment per apurar el final i anar a veure aquest gran musical en català. Teniu fins al 31 de gener per fer-ho.

Impressions Killzone 2

L'Albert, que no ens vol explicar com s'ho fa per rebre coses de Sony com la demo de Killzone 2 -de la qual mig món s'està barallant per obtenir i posar coses al seu web- ens va portar aquest videojoc enmig del temporal que assoleix Catalunya -i tot l'estat-.


Com que no vull ser massa pesat parlant de qüestions purament tècniques, i donat que no estic massa habituat a escriure aquestes coses -als videojocs, com a la vida i com a l'amor, el físic no és l'únic que importa ;-)- us penjo totes les meves -curtes- impressions sobre el que es va veure a l'estudi de Catalunya Ràdio en directe. Feu click aquí si el voleu veure sencer. Gràcies!

Engeguem la consola. El primer que veiem és una introducció feta en temps real per la PS3. Si l'haig de comparar amb un referent a 360 serà Gears of War 2, un dels més referenciats com a "top" de la tecnologia. Així doncs, a la intro guanya escandalosament "Killzone 2", els personatges estan més ben fets, menys poligonals. A GoW2 encara podies apreciar la composició poligonal de Marcus i companyia a les seqüències cinemàtiques -cutscenes-, ben camuflat amb unes textures immenses. Però aquí tot és més real, més "humà".

A continuació passes a tenir el control. L'escenari és molt gran, ple de detalls i objectes. Es nota, però, que els models han baixat en nombre de polígons i que a tot arreu hi ha una mena de filtre que ho esborrona una mica per donar sensació de que l'escenari està molt brut, fosc i caòtic. La textura aplicada a l'arma em va semblar una mica cutre, el motor fa petites llicències -com per exemple travessar amics-, però tot és increíblement ràpid, molt més que el GoW2.

Val a dir que a Catradio les teles són Sony Bravia LCD però de les primeres, per tant no suporten 1080p que la consola -interpolant la resolució nativa del videojoc- sí ofereix. 30 frames per segon és el que sembla amb aquestes condicions, el mateix que el seu "rival", al que guanya clarament en número de polígons en pantalla i elements mòbils i amb el que perd si mirem la qualitat de les textures.

Una de les coses que més em "molesta" de la PS3 és el "Dual Shock". Penso que no és un comandament dirigit als jugadors que habitualment juguen als FPS en un PC. El fet que "Killzone 2" sigui en primera persona no ajuda gens a manegar millor la situació. En aquest terreny les consoles no arribaran mai a dominar un joc com un teclat i un ratolí, tot i que continuo pensant que prefereixo -de llarg- el control del "Gears of War" i la vista en tercera persona. És totalment personal, això no ha d'influir en la valoració final.

No vam poder recrear el multijugador, és una beta, és Catràdio i és un contracte amb Sony de confidencialitat, tot plegat imagino ho fa massa difícil. Però si aconsegueixen mantenir el nivell de les partides en l'àmbit multijugador Sony té un guanyador clar a l'online. Gràficament sembla més bèstia que el "Gears of War", però Guerrilla ha tingut 4 anys per fer això i "Gears of War" es basa en un motor 3D multiplataforma, "Unreal Engine". Sincerament, en aquests dos espectaculars jocs és millor guiar-se pels gustos personals que pel rendiment del maquinari, els dos estan a un gran nivell.

p.d.: Miissatge escrit tenint en compte la terminologia en català del videojoc

MisterMasters evoluciona

Evolucionar és difícil, però la nostra criatura va agafant forma i personalitat. Aqui un video en moviment.

Terminologia dels videojocs

Després de dos milions d'anys com a mínim la "Terminologia dels videojocs" s'actualitza i comença a parlar com tots nosaltres, des de fa molt, parlem de videojocs.

No entenc certes coses de la llengua. Hi ha autèntic pànic a parlar en certs termes i a ficar anglicismes a coses que no es poden expressar de cap altra manera. Perquè si jo dic: "engine", tothom m'entén, oi? Però hauria de dir motor de físiques, o motor gràfic. Una clara traducció literal que un sap no és del tot el que hom voldria dir.


Evidentment, la llengua catalana, com altres llengües romàniques, ha d'avançar i reconèixer certs termes que són indispensables per parlar dins aquest món. Ara bé, cal regular-ho? Jo crec que sí, evidentment per després trencar les normes i parlar com cadascun sap.

Intentaré dir "Mapa de bits" però estic segur que se m'escaparà "bitmap", o "sprite", o "Unreal engine". Cap problema, tots ens entenem. Només cal que el Firefox, amb el que escric, deixi de subratllar aquestes paraules quan les escric :-D

p.d.: no entenc perquè en català hem de dir "programari", o en francès "logiciel" quan tothom està acostumat a dir "software", fins i tot en el nostre veí castellà aquesta paraula és correcte. Jo continuaré dient "abandonware" al "Sir Fred" ;-)

Reflexions post programa

Després del programa d'avui l'Albert García i jo mateix hem fet un tallat i hem parlat sobre la llista de la revista Time que hem comentat avui al programa. I he creuat els números amb la llista de ventes de l'any 2008 als Estats Units i amb el llistat dels millors puntuats segons gamerankings, també al 2008.


Tot i que de vegades ens fiquem l'S.T.A.R. i jo mateix amb l'Albert García en el tema Braid, penso que és un bon joc. Ara, sobre si l'ordre ha de ser el que diu Time no, evidentment cadascú té la seva opinió i per mi de vegades un llistat d'aquests està molt vinculat a un estat d'ànim.

Per exemple, per una situació personal fa ja molts anys em vaig refugiar en un disc de Depeche Mode, "Songs of faith and devotion". Quan escolto determinats temes em ve al cap allò que va passar. De la mateixa manera recordo alguns videojocs per questions especials o perquè em van enganxar molt, més que no pas pel virtuosisme tècnic -que també és important-. El meu estimat "Panzer dragoon saga" de la Saturn...


Curiós que a la llista de Time no hi hagi cap joc de Nintendo Wii i als més venuts els cinc primers són per jocs d'aquesta consola. I que ningú parli de Call of Duty o Metal Gear Solid, quan són èxit de vendes i de crítica. Per això mateix, tots tenim una opinió i així l'hem de respectar, tot i que fa goig que fins i tot aquesta revista tan prestigiosa li dediqui espai als jocs i de forma gens frívola.

D'altra banda, he vist la Gina i l'Eloi bastant capbussats en el joc "fieldrunners" per iPhone i iTouch. Potser algun dia m'atreveixo a jugar amb un dispositiu d'aquests, de moment els mòbils encara em semblen una mica incòmodes i la demo del FPS que porta el iPod Touch em mareja.

Per cert, ho havia oblidat. L'S.T.A.R. i la Rakel van parlar de dos webs relacionats amb l'Spectrum, World of Spectrum i ZX Spectrum Games. Particularment no hi dedico massa temps als emuladors -tret dels de màquines Capcom, que m'encanten-, però per Firefox hi ha unes quantes extensions que emulen consoles antigues.

Sony perd diners

Aquests dies rebo indicis de que Sony ho està passant malament. Tota la companyia, i no només la divisió Sony Computer Entertainment -responsable de Home, Playstation 3, estudis de desenvolupament de videojocs i altres aventures digitals de Sony- sinó les parts que tenen a veure amb electrònica, música, cinema, hardware de consum i un seguit de negocis d'I+D que seria llarg d'exposar.


Faig una petita reflexió: el públic que fa uns mesos, quan va aterrar la PS3, es podia gastar 500€ en una consola és gent relativament adult. Durant un temps Sony va creure, com en el passat va pensar Microsoft amb el preu de la primera Xbox, que la seva marca valia prou per cobrar 500-600 euros en una consola. I és cert que si a una 360 li afegeixes el Live, el Wi-Fi, el disc dur i altres cosetes et queda un preu similar a la PS3.

Però la gent no mira això. Heu vist mai aquelles coses que es venen per XXX.99€? És un efecte, o hauria de dir defecte, psicològic. El marketing dels preus és molt per la vista i poc pel seny.

- Quan costa una 360, 200€?
- Sí, però escolti, li ha de posar disc dur i wi-fi i ...
- Però així tal qual ja puc jugar?
- Doncs sí
- Doncs em cobra una que me l'emporto, si necessito tot allò ja vindré el mes que ve.

Blu-ray, 60GB, lector de targetes... Diuen que la retrocompatibilitat encareix el producte però per mi han tret el més important, JUGAR. De moment continuo amb la meva 360, la Wii i la PS2 i ja veurem si algun dia la PS3 pot substituir la PS2.