Perdre'm per l'interior d'edificis i trobar personatges marcadament trastocats va ser l'inici de la meva bogeria. Quan arribava la nit una ombra viva prenia la poca llum que algunes espelmes encara donaven, i els éssers no vius més esgarrifosos em perseguien intentant arrencar-me la meva desafortunada ànima.
Però jo volia recuperar la meva estimada Maria. No hi havia prou por al meu cos per fer-me enrera. La seva aparició era la meva esperança, la vaig trobar vàries vegades en aquell malson mentre intentava escapar. Tot i que sabia que ella havia mort ja feia tres anys, mai no vaig deixar de voler apropar-me a aquella càlida figura.
L'última vegada que la vaig poder veure vam parlar força estona, vaig entendre perquè jo havia tornat a Silent Hill i vaig penedir-me de ser home, per tot allò que la meva naturalesa m'havia impulsat a fer. Mentre sortia, encara podia sentir aquelles veus esfereïdores que cridaven en silenci i em feien caminar encara més de presa.
No vaig voler parlar mai de tot allò, ningú podria creure'm.
Silent Hill 2: Restless dreams (PS2, Xbox)
