Des dels matins

No puc amagar que el LocoRoco em va atrapar, i que el KOTOR va ser una dura prova... El que no sé si és tan públic és que m'heu descobert un món abans desconegut per mi i que ara em puc mirar amb uns altres ulls.

Des d'allà on sigui, als matins o caps de setmana, sort al Generació Digital i a tots el que el feu possible, perquè teniu una cosa que arriba als oients encara que no hi entenguin de plays, PSPs o DSs: il.lusió.

Ara si: GAME OVER.

Cunya radiofònica d'un oient del programa

Espectacular detall tècnic de José Luis Galindo, un oient de ses illes que ja fa anys que ens segueix.

S'ha currat, tot solet, una promoció anunciant el nostre programa a l'estiu.

José Luis, moltíssimes gràcies per l'esforç ....

No tenim prou amb la wii?

Sembla que tothom vol fer de les nostres partides una cosa mogudeta. La indústria no para d'inventar coses i, si algú ha vist un filó en el wiimote, sembla que aviat ja no caldran mans per jugar.


Tenim aquest invent, que permet jugar només amb el cap i el cervell, tenim les televisions en tres dimensions, els panells que oloren... cada cop veig més factible allò que surt de vegades a les pelis de ciència ficció: prems un butó i tens una habitació convertida en una selva tropical, amb arbres i tot.

I jo que em queixava del control de la wii...

Font: Yahoo Notícies

Ariadna Oltra ens abandona

I ben fet que fa. Des de la setmana passada presenta els matins punt si, matins punt no amb l'Espartac Peran.

La protagonista, en els darrers dos anys, de la secció "Ariadna al Laberint" del Generació Digital, desgranava en cada programa un joc, que l'explicava des d'un punt de vista de "no jugadora".

Tot l'equip del programa esperava que, amb el temps, s'enganxés a l'oci electrònic, però només el Loco Roco li va fer una mica de tilín.

Es recordat el moment que va haver de comentar el KOTOR, un dels jocs més durs, per un "no iniciat".

Ariadna bona sort.

Wall·E i el seu Mod de Gamecube

Arran que avui s’estrena la nova pel·lícula de Pixar als Estats Units -m’estic referint a Wall·E- rescato de l’oblit un dels treballs de “hardmodding” (modificacions físiques d’aparells electrònics) més ben parits que he vist en els darrers temps: - Amb tots vosaltres la Gamecube convertida en Wall·E!!!


L'han creat uns "modders" alemanys -que no uns moderns alemanys, fuck!- i en veure com els ha quedat, un pot arribar a pensar si realment els de Pixar no tenien una Gamecube a prop quan van crear aquest simpàtic personatge robòtic. Podeu trobar més imatges de la "GameCube·E" en aquest enllaç.

Sobre la pel·lícula poca cosa puc dir fins que no l'hagi vista, però de moment és amb molta diferència el meu film més esperat. El seu argument gira al voltant d'un robot que viu sol a la Terra l'any 2700 i que es dedica a netejar tota la brossa que la humanitat va produir abans de deixar d'existir fruit del seu consumisme salvatge. Coneguts que ja l'han vista m'han comentat que sorprenenment gran part de la pel·lícula és completament muda, sense cap mena de diàleg. Ho trobo tant arriscat com genial per part de Pixar, són uns putus cracks. També m'arriben comentaris que el guió és brutal i que segurament juntament amb The Dark Knight seran les dues millors pel·lícules de ciència-ficció de l'any. Ho celebro, i és que Wall·E té molt bona pinta. Tant de bo es compleixin les bones vibracions que em transmet aquesta peli!

Us deixo el trailer per si encara no l'heu vist (per cert, encertadíssima la banda sonora de "Brazil").

Agárralo como puedas

Intentem en aquest bloc, no fer embeds ni copypastes. Intentem no fer-nos eco de la mateixa xarxa. Intentem crear opinió i notícia. 

Però dels foros de mondo-píxel he trobat aquesta maravella.

De la pel·lícula original...

A la versió in-game fet  amb el GTA IV ...

VideoPROMO Generació Digital - Sant Joan

Dimarts dia de St. Joan a les 21:00 hores, darrer programa de temporada d'hivern del Generació Digital.

Parlarem de l'Indiana Jones virtual i regalarem videojocs.

No t'ho perdis.

Novetats al Generació Digital

El programa de cultura digital de Catalunya Ràdio ja te servei de podcast, a través d'aquesta direcció ja us podeu subscriure al programa i escoltar-nos sempre que vulgueu i a qualsevol lloc.

Per altra banda, durant la programació d'estiu tindrem doble presència setmanal els dissabtes i diumenges, a partir del dia 26 de juliol, de 13:00 a 14:00. No us oblideu de endur-vos la ràdio, quan aneu a la platja, per escoltar un Generació Digital absolutament renovat i amb sorpreses i concursos fantàstics.

Només dir-vos que ens fa molta il·lusió aquesta nova etapa del programa i haureu d'estar molt atents a les bones notícies que anirem anunciant.

No us desconecteu.

Guapo como su padre 2

No sé si recordeu que us vaig parlar del meu fill i un dibuix que va fer del joc flOw.

Em poso a mirar Miradas 2 aquest divendres i veig això:

Sense voler-ho, el Pol està promocionant el joc. Els periodistes al parlar de flOw han agafat imatges de la seva pàgina web, on havien penjat el dibuix i l'han col·locat.

No sé si això es mereix aquest post, pero m'ha fet molta gràcia.

Itakagi el p$%& amo!

L'excèntric ex-alt càrrec del Team Ninja ha demandat la seva antiga empresa, Tecmo, per incompliment de contracte. La seva història ve de lluny, quan va treure el "Dead or Alive 2" per PS2. Des de llavors que aquest home no para de "rajar".


Després de fer una primera part per Saturn on els pits de les lluitadores es movien més de lo habitual, Itakagi va liderar un rentat de cara de "Dead or alive" gràcies a que va afegir escenaris molt més grans de lo habitual, cosa que particularment m'agrada i molt.

La seva conversió a PS2 va ser el primer títol que enfrontava les característiques tècniques d'una Naomi/Dreamcast amb una PS2. Més pol·lígons i menys antialiasing eren el resultat de diverses comparatives als mitjans especialitzats. Però no va vendre gaire, a Dreamcast per la situació de la consola i a PS2 eclipsat pel Tekken Tag Tournament.

Imagino que li va fer molt de mal alguna promesa no complerta d'algun directiu de Sony i es acostar a Microsoft i la seva nouvinguda Xbox. Tot un cop d'efecte a la filosofia proteccionista del sector industrial japonès: aliar-se amb un americà.

Va afirmar que la Ps2 no podria ni amb el cap dels lluitadors de "Dead or Alive 3" (voldria dir pits?); va publicar Dead or Alive Xtrem beachball, un joc on lo menys important és jugar i lo "millor" és contemplar noies "pneumàtiques" virtuals; va criticar la seva pròpia empresa per traslladar "Ninja gaiden Sigma" a la PS3 i va afirmar que mai més no treballaria amb Sony.

Solució? Sortir de l'empresa, era lo millor per tots, no m'agradava veure el pare de la criatura parlant malament d'un dels seus millors fills: Ninja gaiden. Espero ben aviat veure noves coses de totes dues parts... separades.

Capcom's gamers day

Fa temps que dic que per mi la companyia més en forma dels darrers anys és Capcom. Es va aliar amb Dreamcast (Power Stone, Code Veronica), va continuar amb Gamecube i Playstation 2 i va sorprendre amb les noves generacions (Lost Planet, Dead rising, Devil may cry 4)



Durant un any hem sabut poc d'aquesta companyia, però això no vol dir que tinguin una nova remesa de jocs a punt. Ni més ni menys que liderats per Resident Evil 5 i Street fighter IV.

Gamespot ha fet un repàs força interessant amb moltes imatges i vídeos, us ho recomano.

Kroll per l'iPhone

Digital Legends s'ha convertit des d'aquesta matinada en la primera desenvolupadora catalana que fa jocs per l'iPhone.

Xavier Carrillo ha presentat un nou joc per l'iPhone en el marc de la conferència de desenvolupadors d'Apple que s'ha fet aquests dies a San Francisco.
Si una cosa té el Xavier Carrillo, el CEO de Digital Legends, és que pot respondre a dos mesos vista un mail teu, però SEMPRE contesta.
El 23 de maig li preguntava si hi havia alguna novetat en la que estiguessin treballant.
Ara em contesta: Hola Albert. Minut 51.

Vídeo streaming

Aquí podeu escoltar un petit audio amb una entrevista que el Victor Correal de l'equip del Matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas li ha fet aquest matí. De les seves paraules es destil·la que continuarà desenvolupant per Nokia.

Recordo que en darrer programa de setmana santa del Generació Digital, li vaig preguntar durant el programa, si havien pensat en fer jocs per l'iPhone. Va contestar l'enèssim. "Això és confidencial".
Ara ens ha contestat a tots de forma espectacular: Kroll, un videojoc de plataformes semblant a God of War. Apareixerà al setembre per la plataforma iPhone-iTouch.

Les japoneses

Ahir divendres va sortir el Ninja Gaiden II. M'he topat amb aquest spot televisiu japonès sobre el joc. La noia protagonista sembla que és una actriu-model força coneguda allà.

Més endevant m'he trobat amb aquest altre making off de l'spot i que us recomano visionar per veure el comportament dels professionals que fan l'anunci i els moviments de la noia i les salutacions, i tot plegat.

M'estic acabant el llibre "Un Geek en Japón" i us ben prometo que cada vegada em semblen més llunyans a mi, però a la vegada cada vegada em captiven més.

Espero que el nostre company de programa Albert Garcia, que se'n va aviat cap allà, ens dongui més detalls d'aquella cultura.

Estudi europeu videojocs

Acaba d'aparèixer un estudi  d'ISFE Nielsen dels jugadors de videojocs europeus. Faig un mega-resum:

- El 80% dels jugadors juga amb el seu fill i li compra els jocs. Per primera vegada el pare-jugador és més responsable que fa uns anys on el pare NO era jugador.

- Els 16% dels enquestats jugadors a Espanya són dones.

- El 60% dels jugadors enquestats juguen online i pensen que és la clau de la experiència genèrica del videojoc.

- La majoria juga per plaer, però des de fa poc ho fa per entrenar la seva ment. (efecte brain training, dic jo)

Ja està. Tot el demés és palla, però aquests quatre punts són sensacionals.

Per cert, i referent amb el punt del joc online, la gent del programa hem instaurat el dimecres online. Qui vulgui apuntar-s'hi només necessita la Xbox 360 i ganes de riure de 23:00 a 24:00 hores.

Final Fantasy XIII: encara no?

Haig de dir que sóc un fan dels jocs de rol orientals, m'encanten coses com Valkyrie Profile, Final Fantasy, Grandia o Xenosaga, per citar uns quants d'estils una mica diferents (no massa).



El cas es que gairebé cada inici de consola de Sony ha esperat, i gaudit, d'un joc d'Squaresoft. Recentment hem tingut per fi un Final Fantasy totalment nou per PSP, un que forma part d'aquella tripleta NDS, PSP i PS3. I és clar, tothom espera que la "bomba" arribi amb FFXIII, encara que no pas el primer joc d'SquareEnix per PS3.

Aquests dies hem sabut que FFXIII (tretze, els números romans costen de llegir) sortirà primer al Japó al desembre, i poc després a USA i Europa. Diuen que al mateix temps, també ho van dir de la PS3 i de Metal Gear, i de moment sembla que només Konami podria arribar a complir la seva promesa.

I jo em pregunto, reflexiu que sóc, tan bons es consideren els d'Square per endarrerir els seus projectes estrella? Perquè l'últim gran èxit per PS2, el dotze, va agradar tant com va decebre, i potser mica en mica els seus grans títols seran aviat oblidats.

Un vot de confiança per Square, recordar-los des d'aquí que companyies més grans han caigut i que la 360 ha portat al software de consola companyies americanes i europees, les quals poden superar l'interès fins i tot dels japonesos.

Call me old fashioned!

Sí, nois, trobo horribles les músiques dels videojocs actuals, cap, repeteixo, cap, em fa sentir lo mateix que en el seu dia vaig sentir amb el Nights de Saturn, o quan començaves a jugar al Castlevania: SOTN de la Playstation.



Avui dia pots encetar un joc i començar a al·lucinar amb el so Surround, que en aquest aspecte les màquines són magnífiques. Però es descuida una mica l'apartat musical i fins i tot companyies mítiques com Capcom, Konami o SEGA fan produccions molt irregulars.

Us deixo un bocí de lo que en el seu temps una màquina de 16 bits era capaç de fer amb els seus "meravellosos" canals de so PCM remesclats.
JD Harding – Super Castlevania IV - Belmont Mix OC ReMix

Del píxel als pinzells

Trec del blog BoingBoing un parell d'enllaços molt curiosos. No és la primera vegada que veiem com les icones gràfiques i els motius de disseny dels Videojocs, acaben format part d'obres artístiques de caire més tradicional. No només això, si no que la gent s'els apropia i els fa seus, en una forma bastant clara de reivindicar el seu passat i les seves influències.

Veieu doncs el que pot fer un fan del Megaman amb molt de temps, pintura i una habitació buida.

O lo últim en tunning videojueguil.

Es subhasta l'objecte més preuat

Senyors, ens trobem davant de la subhasta de possiblement un dels objectes més codiciats per qualsevol col·leccionista dels videojocs. Ni més ni menys d'una recreativa original del Computer Space . La mítica cabinet de formes futuristes que apareix en tots els llibres i reportatges com a símbol del naixement de la indústria més potent del món ( amb permís dels armaments i el cinema), el primer treball de Nolan Bushnell per a Nutting Associates abans de partir i fundar Atari.

Actualment té un preu de 730$ i queden uns 6 díes. Si qualsevol dels nostres oients tingués els diners i les ganes per adquirir tal magnificència, li recordo que tindrà l'entrevista pel programa assegurada. Li vindrem a fer a casa per tal de poder veure funcionar a aquesta meravella. Alguns amb llágrimes als ulls, els hi ho prometo.

EXCLUSIVA ! Nou videojoc en català

La nova edició de LA MARATÓ estarà destinada a les malalties mentals greus. Hem pogut conèixer un detall que ens ha fet molta il·lusió, per la seva rellevància i pel fet que ho llegiràs per primera vegada aqui:


La Fundació de La Marató ha signat un conveni amb la UPF per desenvolupar un videojoc aprofitant la nova edició. El videojoc serà en català i serà una remodelació del Galaxy Scrapper, que recordem que va ser un dels 12 jocs finalistes de l'apartat de jocs fets per estudiants de l'Independent Games Festival.




Un detall que hem pogut conèixer és que es dirà Dr. Scrapper i no serà un planeta si no un cervell el que donarà voltes. Una vegada acabat el videojoc, es podrà jugar en una versió demo durant un temps per internet, fins que comprem el disc de La Marató, que inclourà un número que permetrà jugar al joc de forma completa.

Hi està treballant el mateix equip del Galaxy Scrapper original.
Guillem del Berguedà ja mai més estarà sol.

Fusions, bones o dolentes?

A veure què opineu. Electronic Arts vol comprar Take Two Interactive i fa unes setmanes es van fusionar Blizzard amb Activision. Entre les dues combinacions possibles tenen un bon grapat de franquícies.

Em venen al cap Square Enix, Sega Sammy, Bandai Namco... Jo em pregunto, són bons o dolents aquests processos de fusió?


Perquè fa poc el mestre Hideo Kojima va dir que no li agrada produir un joc multiplataforma (perquè no es treu la sang de cada màquina), i sempre ha estat reconegut l'esforç de Sony de fer-se en exclusiva amb títols per destruir la competència.

Però en canvi la competència és bona per tothom, i no sembla que establint aquests processos o desenvolupant en exclusiva es garanteixi l'integritat del mercat. No sé, tot plegat em fa una mica de por, no voldria tenir una única plataforma amb els drets de tots els jocs, no tornaríem a veure coses com "Bioshock" o "Gears of War".

Muy pronto seré invencible.

Deixeu-me recomanar-vos un llibre que apareix avui (en castellà) i que està escrit per Austin Grossman.

Aquest home prové d'una familia d'artistes, escriptors, pintors, etc... però una de les gràcies és que va ser un dels dissenyadors de Lara Croft Legend o de System Shock entre molts d'altres videojocs.

Llibre de 352 pàgines que parla d'uns superherois molt a l'estil Heroes i que us ben prometo que enganxa des de la primera plana.

Els noms dels protagonistes: La Estraordinaria Fatale i el Doctor Imposible. Ha rebut molt bones crítiques i crec que és una bona oportunitat de llegir en novela als superherois que tant bé es mouen en còmic i en videojoc.

Aqui us poso una xerrada de l'autor d'una hora (!) on ens n'adonarem d'una cosa que m'encanta: la passió que desprén. Personalment quan hi veig passió no m'han de donar gaires explicacions més.

Per bigotis !

via Genís Roca i aquest bloc

Es veia d'una hora lluny...

...que algú trigaria no massa a copiar la idea de Nintendo. Al final ha estat Microsoft la primera, encara que Sony ja havia fet alguna cosa poc remarcable com em sembla a mi és el SIXAXIS.



Aquí teniu una primera foto on surten Banjo i Kazooie movent-se amb una cosa molt similar al Wiimote. Ës un muntatge, encara no hi ha res oficial, però sembla força probable que Microsoft faci una còpia del el comandament de Nintendo.

Segons Vidaextra Microsoft porta temps treballant en un projecte anomenat Newton, un dispositiu que copia i millora el plantejament de Nintendo.

Bé, amb una mica de sort encara tindrà sortida aquest "nou" invent i veurem força títols de Wii convertits (i potser millorats gràficament) en 360. Jo només desitjo que surti el House of the Dead 3 amb pistola incorporada. Repetirà Microsoft el fenomen Windows?

Ikaruga

Fa més de mig any que tinc la 360, va ser un dia de consumisme extrem quan vaig veure l'oferta del Carrefour en un fòrum (Xbox amb HDMI + Halo + Gears of War) i li vaig comentar a l'Albert Garcia. Començaments d'octubre potser?



El cas és que ens la va comprar (jo era fora) i penso que va ser una decisió molt encertada; tret del soroll que fa el DVD quan comences a jugar i que 20GB de disc dur ara em semblen insuficients tot ha estat alegries.

Tot i així me n'adono que els jocs que m'han marcat estan al servei de descàrregues online, Ikaruga n'és un exemple.

Vaig comprar un Arcade Stick en el seu dia per la Dreamcast per "culpa" seva, tot i que al final no vaig tenir l'ocasió de comprar-lo a playasia i ara no goso pagar lo que demanen per ell els desaprensius :-) En canvi, el puc gaudir en una tele HD i flipar amb els vídeos al youtube.

El teniu per 800 punts microsoft en 360 i em sembla recordar que també està per la Wii. És un delicte castigat amb fer-vos jugar al "Barbie super stars" si teniu una d'aquestes consoles i no us el baixeu.

Prometo anar a casa vostra i verificar-ho! ;-)

Per jugar al flOw

Durant el programa l'Ariadna no ha comentat l'adreça per jugar al flOw ja que era una mica complicada.

Aqui és.

Per cert, el Mar (si, si, el Mar), un oient del programa, ens aporta això:

"el FLOW es projecte de master de un grup de estudiants del un dels millor master ara mateix de videojocs al USC (http://interactive.usc.edu/ - http://intihuatani.usc.edu/cloud/flowing/). La primera implementació va ser amb flash i quan van trobar publisher van fer-ho per ps3, naixent la empresa. Ara estan fent un nou projecte de joc flowers el trailer pinta molt bé."

El programa ja es pot descarregar aqui.

GTA IV

Ho sento, companys, sé que parlarem del Wii Fit i que l'accessori serà la bomba, però està clar que el fenomen de la setmana és Gran Theft Auto IV. Microsoft s'ha gastat 50 milions de dòlars per tal d'assegurar contingut descarregable exclusiu. Els motius? La guerra oberta entre PS3 i 360.



Tots sabem que les exclusivitats, com les lleis, estan per trencar-les. Sony va comprar els drets de GTA però després de sis mesos van aparèixer les versions PC i Xbox. Estic segur que buscaran la volta per treure els mateixos mapes extres en PS3 i PC; o directament paguen i punt.

Veieu els fòrums de meristation, revista digital en castellà important. 338 pàgines d'una entrada dedicada al joc. I encara no és a la venda, tot i que alguns ja presumeixen de que el tenen, qui sap com, qui sap quina botiga els hi ha venut.

En fi, Albert, que si els teus fills poguessin triar entre Wii Fit i GTA IV, crec que buscarien una ració de predelinqüència, persecucions, trets i crim organitzat. Recordeu no obstant que aquest joc no està recomanat per "nens" més petits de 18 anys ;-)

Generació Digital a Catalunya Ràdio l'1 de maig

El proper 1 de maig a les 21:00 hores nova edició del Generació Digital a Catalunya Ràdio.


Provarem i parlarem, en exclusiva, del nou joc per la Wii Emergency Heroes. Una co-producció catalano-anglesa dels estudis d'Ubi Soft. Parlarem en directe amb el lead designer. Aqui el trailer.

L'Ariadna està jugant al Flow i el comentarà. L'Olga Vallejo, i aprofitant que tindrem a l'estudi el Wii Fit, ens parlarà de l'Eva Nasarre, la Jane Fonda i el fenòmen de l'aeròbic dels anys 80.

Coneixerem el guanyador del llibre dels records Guiness dels videojocs. Per accedir al premi, només ens has d'agregar com a seguidors del nostre canal de Twitter i que ja hem explicat en posts anteriors.

El programa el podreu escoltar en directe, o baixar-vos-el a través del botó de Catalunya Ràdio que trovareu a l'esquerra.

L'Arca Perduda dels Videojocs...

... Són sens dubte els prototips. Qui té la fortuna de poseir-ne un sap que té a les mans una peça clau en història electrònica, un objecte d'exclusiu ús per part dels verdaders creadors dels jocs, un ítem que el públic normal no arriba mai a veure. Si ademés el prototip correspón a jocs que es van cancel·lar a mig projecte i no van veure mai la llum. o a jocs totalment desconeguts, el valor es multiplica. Si ademés ens trobem amb una versió jugable, ja us ho imagineu....

Els últims anys han estat prolífics en el retrobament de jocs en forma de prototips. Moltes vegades només els mateixos programadors o empleats en guarden alguna versió en un magatzem o en una capça a les golfes, d'altres vegades provenen de la neteja d'antigues oficines d'empreses del món dels videojocs ( o que ho van ser) i acaben en "mercadillos" o simplement a les escombraries.

En un parell de dies hem vist com apareixien un parell d'aquestes rareses:

"MILLIWAY: El restaurant a la fí de l'Univers" és la segona part del clássic conversacional d'INFOCOM basat en la novela de Douglas Adam "Guia de l'autoestopista galàctic". Andy Baio, periodista i programador ha tingut la sort de rebre un disc dur de backup de la mateixa Infocom, on a part de codi font i documentació de l'empresa i dels seus jocs comercials, hi ha alguns jocs no comercialitzats. Malgrat a la seva web es pot jugar a través de Z-Machine ( inèrprete del llenguatge de les aventures d'Infocom) la versió és molt primerenca i apenes ens permet fer gaire cosa. De totes maneres, una gran troballa ( i moltes més que esperem que surtin d'aquest disc dur en el futur!!).

"Cabbage Patch Kids" és el joc de les "Muñecas Repollo", famoses nines dels 80 que incidentalment varen salvar a Coleco de la desfeta econòmica dels videojocs. La Colecovision va tenir el joc ( una modificació de l'Athletic Land de Konami pels MSX, que tingué també la versió de les Cabbage Patch Kids), i durant un temps es rumorejà d'una versió per Atari VCS que només estava en possessiói del seu autor. Sembla, però, que Gims Butter ha sigut l'afortunat de trobar unes EEPROMs amb un nom que sugereix que pertanyen a aquesta versió mai vista.


Així doncs estigueu atents, companys, mai se sap quin tresor es pot creuar en el vostre camí!!

Echochrome

Està a punt d'aparèixer un joc que porta el nom d'echochrome i que es podrà jugar per la PSP i a través de la PS3 prèvia descàrega.

Gràfics absolutament minimalistes i d'una inspiració directa als laberints impossibles d'Escher.

No mourem el personatge si no el laberint per canviar el punt de vista i intentar fer-lo arribar al seu destí.

Echocrome disposarà també d'un editor de laberints que permetrà llençar al game dos punt zero els nostres dissenys surrealistes.

Enllaço un video ja que el joc és difícil d'explicar. Veureu l'essència del perquè tinc ganes que estigui a l'store de la PS3.

Xifres: un any enrera

Mira que m'agraden a mi les xifres. Aquest cop us porto una de vendes, els 100 jocs més venuts per totes les plataformes els darrers dotze mesos.



Mireu aquest enllaç:. És el web de la "prestigiosa" revista Edge. I ho poso entre cometes perquè de vegades aquesta gent publica anàlisis una mica girats pel meu gust, massa "contra corrent". Tot i així, un referent quan a revistes de videojocs.

El més destacat és que jocs que pel meu gust haurien d'estar molt més amunt, com és el cas de Bioshock i d'Oblivion, cauen a posicions discretes. Quan veig el top ten de la llista penso que al final sempre veig les mateixes cares, i no és que no m'agradin els primers, és que trobo que els jocs amb molta més qualitat passen desapercebuts per la gran majoria de gent.

Tetris + Arm Wrestling = Tresling

Sí, encara ens dura la déria Pajitnov, fins que no vingui un Miyamoto o un Jobs a l'estudi del Generació Digital ens tindreu que fer el favor d'agüantar-nos una miqueta.

En aquesta ocasió us portem una altra volta de cargol, una altra adaptació del Tetris d'aquelles que paguen la pena: Tresling.



Explicació: seguint el funcionament d'un enfrontament de polsos al més pur estil 'Yo, el halcón' -'Over The Top' en anglés- sobrepassat de testosterona i braços amples com la meva cama, Trestling utilitza l'emoció dels antebraços gronxant a dreta i esquerra per activar un polsadors que faràn moure la fitxa que cau del nostre playfield i amb l'altra ma tindrem llibertat per fer-la rotar. Com que els dos jugadors necessiten moure les seves respectives fitxes, cadasqun ha de guanyar a l'altre i quan calgui deixar-se guanyar per moure la própia fitxa, i aixó continuament. És una mica enrevessat explicar-ho, millor paseu pel site de Tresling i mireu el video que tenen allà penjat.

Com diria un amic meu, aquestes coses em fan sentir una mica més nortamericà.

Arkanoid humanitzat

Fà uns dies al Generació Digital vam parlar del sistema N-Gage, sistema virtual per teléfons cel.lulars de Nokia que destaca per la versatibilitat d'oferir capacitats de joc molt superiors als entorns Java o Symbian que solen portar tots els telefonets que ens venen.

Ara Nokia fà una publicitat sobre el tema amb un video en Flash utilitzan técniques de stop-motion un pel trapelles. El que resulta bonic és que al mig d'aquesta mena d'anunci podem jugar a versió humanitzada -pala, bola i totxanes humanes- del Break Out!, Arkanoid o El Muro que venia dins de la cinta 'Horizons' de ZX Spectrum, escolliu la referéncia generacional que us vingui més de gust.



Paga la pena invertir uns minutets per veure aquesta xorradeta a Get-Out-And-Play.

Super Genintari

Problemes d'espai? No us caben totes les consoles a casa? Us resulta un embolic no poder decidir-vos quina consola vintage endollar per jugar? La gent de StupidFingers a trovat una extranya solució: Super Geninatari.



Una Atari VCS, una NES, una SNES i una Genesis -coneguda a les nostres contrades amb el nom de Megadrive- totes en un trasto únic i compacte. Millor que facin coses així i que no vagin amb males companyies i es droguin, oi?

Tetris: The Movie

Que no us agafi de nou, tard o d'hora ja us podieu esperar un trailer -fals- sobre una hipotética película dedicada al Tetris.

Repetim

Vols aquest llibre?

Pot ser teu si ens agregues al nostre canal de Twitter. Per fer-ho, i si encara no utilitzes aquesta aplicació, només hauràs de subscriure't de franc i després seguir el nostre canal. En el proper programa de l'1 de maig donarem els noms dels guanyadors.
Només podran accedir al concurs els qui hagin marcat com a "following" el nostre canal i com a conseqüència apareguin a la dreta de la pantalla del Twitter.

Seguir twitter.com/gendigital t'oferirà forces avantatges en un futur ... ;-D

In Crescendo: Super Mario Edition

Els aficionats al món de la publicitat i els anuncis, ben segur que recordaran el fabulós spot de l'Audi S3, en el que el vehicle recorria els carrers de Ciutat del Cab fent sonar la Marcha Turca de Mozart golpejant unes botelles amb aigua.

Audi S3: Increscendo
by Razorbuzz

Us imagineu com sonaria la BSO del SuperMario?


http://view.break.com/487616 - Watch more free videos

Humor

Aquesta oferta per una consola a una botiga de Les Corts certifica que la indústria dels videojocs i la dels mobles es mouen aproximadament amb els mateixos barems econòmics.

#mode humor off#

L'avi del WiiFit: NES Power Pad

Bocabadats es queden quan veuen l'anunci del WiiFit a la televisió. Es pot ser més atrevit e innovador? Jugar amb el cos i posar-se en forma!! Qué no inventaran aquests de Nintendo.... Doncs més aviat no res ja que ja ho varen inventar fa 20 anys!!


En la seva vocació de FAMIly COMPuter, l'entreteniment per tota la familia ha sigut sempre la bandera de la gran N ja desde els temps de la NES. I aquí tenim el POWER PAD o Family Trainer, el joystick interactiu que Nintendo va comercialitzar cap al 1987, junt amb un reguitzell de jocs de caràcter esportiu i aventurer. La finalitat és exactament la mateixa que la del WiiFit, moure't davant de la pantalla del videojoc, i de ben segur que altres jocs en faran ús ( a ningú se ocorrer que és el perifèric ideal per un simulador d'snowboard?).

Com veieu el powerpad no és res més que un antecessor al concepte dels Dance Mat dels jocs de ball, on cada posició dels peus representa una pulsació del joystick.

Una curiositat? EL popular programa Humor Amarillo ( Takeshi's Castle) va tenir videojoc per NES i usaba el PowerPad.

Wiitis?

Els metges diuen que han trobat una nova enfermetat: Acute Wiitis. Aquest és el nom cientìfic que li han posat -nom en clau diria jo parlant de videojocs-. No és altra cosa que jugar hores i hores seguides amb el Wiimote. A veure, faig la broma? Millor no, cadascú a casa seva! ;-)

Està clar que Nintendo vol fer-nos alguna cosa. Ja ho va intentar amb els pokémon i els raigs de Pikachu i sembla que definitivament ha trobat la manera.

Si l'Ariadna vol entrenar-se amb el Wiifit, d'aquí uns mesos que tindrà, Wiifitis?
És la fi del món, usuaris com ella s'esborraran del DIR i compraran el perifèric, i després aniran al C.A.P. més proper amb Wiitis i Wiifitis i els metges no donaran abast.



Ho veig, "Nintendo es el demonio", us ho deixo, recordeu les paraules del mestre Josue Yrion.

Jo vull una Wii i el WiiFit (i ser una dona amb hula hop)

Els videojocs cada cop són més presents en els mitjans de comunicació generalistes. I avui en tenim una nova mostra. Acabo de veure en dos informatius -el de TVE i el de Tele5- dues notícies sobre la presentació del nou joc de Nintendo: el WiiFit. Un joc que, segons explica la presentadora -ben posada ella, jaqueta blanca, tibada, i amb pinta de no creure's massa el que està a punt de dir- permet exercitar el físic.

Em crida l'atenció, i m'aturo a veure què. Vull veure amb els meus propis ulls el que la incrédula periodista m'acaba d'anunciar (ja he pensat a l'instant que pot ser un bon motiu per postejar al blog).

Jo i els milers de persones que seuen ara mateix davant el televisor de casa seva veiem com una dona, dreta, mou la cadera en el no res i sembla que s'ho passa bé; deu tenir uns 50 anys, és el nou públic de les consoles, diuen els experts. El joc sembla que li agrada: en realitat està fent girar un hula hop virtual -que no existeix més enllà de la pantalla de la consola- amb els seus cops de maluc. Ho permet la tecnologia, ho permet la Wii i el nou joc del que avui parlen els informatius de televisió. I el periodista explica que a més de poder fer anar un hula hop, podem esquiar, fer equilibris damunt una corda, córrer... i tot damunt una plataforma que sembla una bàscula (dedueixo que deu ser el que capta els moviments del cos i els transmet al joc...).

O sia, que el nou joc ens permetrà als mandrosos no haver d'anar fins al gimnàs per posar-nos a to de cara a l'estiu, quan el tipet es llueix més que mai.

Jo ja he decidit que em dono de baixa al Dir per poder estalviar, comprar-me una Wii i suar al menjador de casa amb el WiiFit. Algú s'apunta?

Quan el píxel és art

Amb el nom de píxel-art coneixem avui en dia les obre d'autors moderns i dissenyadors que fan servir, més o menys inspiradament, motius gràfics, técniques i sobretot estètiques basades en el grafisme dels primers ordinadors/videojocs.

Però ara parlem d'Art ( en majúscules), art de galeria d'exposicions i de premis artístics. I parlem també de l'artista japo-brasiler Alice Shintani. Aquest creador visual, llicenciat en Enginyeria Informàtica, exposa a Sao Paulo la seva última obra: "Atari series", on reprodueix sobre tela elements del clàssic d'Activision per la VCS: River Raid.

En les seves propies paraules intenta explorar les difoses barreres entre les nocions de realitat i ficció. Un altre exemple com els videojocs van impregnant la cultura ( i la anomenada "alta cultura" en contraposició al nínxol natural dels videojocs: la cultura POPular) i un cop més es revelen com una de les més grans influències per a la forma d'expressar-se de tota una generació.

Qui sap si mai aribarem a veure-la al MACBA!

Vols aquest llibre?

Pot ser teu si et dones d'alta al nostre canal de Twitter. Per fer-ho, només hauràs de subscriure't de franc i després seguir el nostre canal. En el proper programa de l'1 de maig donarem els noms dels guanyadors.

Només podran accedir al concurs els qui hagin marcat com a "following" el nostre canal i com a conseqüència apareguin a la dreta de la pantalla del Twitter.

Seguir twitter.com/gendigital t'oferirà forces avantatges en un futur ... ;-D

Política als videojocs

Un vadejoguenc va denunciar l'altre dia que li havien banejat el "live" per posar a la seva conta: "Jo no soc espanyol m obliguen a ser-ho, visca Catalunya. Tots units podem fer-ho possible."

És a dir, que li han supès l'online de la XBOX 360 fins a nova ordre i tot això degut a comentarios recibidos de otros usuarios de Xbox Live relacionados con contenido suyo incluido en el servicio que es inadecuado. Por otro lado, Xbox Live ha eliminado el contenido en cuestión com va informar Microsoft.

Jugo sovint amb la 360 i veig moltes vegades comentaris que acompanyen als gametags dels jugadors com el típic Viva España! o d'altres de mal gust... a Microsoft això ara se li pot escapar de les mans si els usuaris catalans sensibilitzats, comencen a denunciar a d'altres usuaris amb contenido inadecuado.

Personalment només m'agrada la política en els videojocs si forma part de l'aventura, però fora d'aqui, no l'entenc. L'online és per picar-se, per cridar, per emprenyar-se si no guanyes, però per fer-ho de forma sana i respectant la comunitat. No vull dir amb això que la frase de l'usuari perjudicat mereixi ser censurada, però sé perfectament com actuar per no molestar a ningú i en conseqüència que no ho facin amb mí.

Però bé, que cadascú faci el que vulgui no?

EDICIÓ DIA 3

M'he posat en contacte amb MS per veure què en pensaven del tema i quina informació tenien ells. Aqui copio i enganxo:





Como comentamos, fue expulsado por un día por los comentarios negativos que dieron sobre él otros usuarios de LIVE, que además hemos detectado ser de otros países y no españoles.

La razón de la expulsión es que este usuario usaba con frecuencia una expresión inofensiva en Español, que resulta sumamente molesta y ofensiva en inglés: “Ho”. Al parecer, en inglés esta expresión era percibida como “ey tu, eh, eh????”, (difícil explicarlo por mail, pero parece ser muy violenta en inglés).

Tras las quejas recibidas por otros usuarios, el jugador en cuestión fue expulsado por un día.

Sobre la desaparición de su moto, nos han aclarado que el sistema quita automáticamente el “historial” y “biografía” del expulsado, para eliminar cualquier rastro de lo que pudiera haber sido ofensivo, como por ejemplo un texto de la biografía. Es un acto automático, que se hace siempre por precaución. Estarás conmigo en que es algo rutinario y que tiene sentido “preventivo”. Esto NO impide que el jugador que fue expulsado pueda volver a ponerse la misma “biografía”, que NO ha sido el motivo de la expulsión.

Como podrás observar, para nosotros es muy importante tutelar a toda la comunidad de LIVE e igual que a veces tenemos que expulsar a los “tramposos” del servicio, en otras ocasiones movemos toda la maquinaria para entender las razones de una expulsión, aunque sea temporal.

La realitat sempre fa por

Ja sabem que els videojocs intenten assamblar-se cada dia més a la realitat, una situació que s'hauria d'aturar en un punt indefinit del futur si no ens volem trovar amb humanitzacions com les que ens proposen la gent de Pixeloo. Ho van fer amb Homer Simpson i també amb, tatxan! el "nostre" Mario.



El resultat és prou inquietant por per replantejar-se alló d'apropar-se a la realitat, oi?

La PS3 trencarà rècords?

Recordeu el programa al que van venir la gent del POWUAB? Vaig fer una defensa una mica forta de la PS3 a Europa, tot convençut que aquest seria l'any de la consola de Sony.

Ahir va succeir una cosa ben curiosa. Una de les botigues espanyoles online de roba, BuyVip, va posar a la venda un número limitat de PS3 a 200€. Es tractava del model de 40 GB sense cap joc, un lot massa bàsic pel meu gust. La venda començava a les 12:00, a les 12:01 ja no quedava ni una.



No vaig provar de comprar cap, de fet em va arribar un mail promocionant la venda i per la tarda m'hi vaig endinsar en un foro per treure informació de l'esdeveniment. Un munt de gent ho va intentar sense èxit.

Si una consola sense cap alicient (no té retrocompatibilitat, no té el dual shock 3, no venen jocs, no té encara gran catàleg) pot generar aquesta febre, què no farà quan surtin definitivament els Metal Gear, els Final Fantasy o els Gran Turismo (de veritat)?

Crec que està molt clar, Europa és de Playstation. El catàleg de Wii és horrible (pels jugadors veterans) i la Xbox 360, malgrat que ha tornat a baixar de preu, no té l'èxit que es mereixen els seus dos primers anys de títols increïbles. Pobreta, li auguro una caiguda lenta.

Generació Digital al Twitter

El programa de videojocs de Catalunya Ràdio, Generació Digital, continua apostant per les noves  opcions de la xarxa dos punt zero. 

Acabem d'obrir el canal twitter del programa on podràs seguir les nostres darreres notícies  i on, a més, podràs participar en futurs concursos i opinar de forma permanent. Twitter serà una opció important en el moment que s'estigui emetent el programa en directe.

Això si, és bàsic que si encara no formeu part de la comunitat twitter, us dongueu d'alta i ens sel·leccioneu com a convidats al vostre canal ja que nosaltres farem el mateix. A més, molts dels col·laboradors del Generació Digital també tenen el seu canal personal.

Recordeu que Generació Digital es pot gaudir en directe en el moment que s'emet el programa per les freqüències de la FM, a través de la web de Catalunya Ràdio on hi podeu baixar-vos els programes anteriors, a través d'aquest blog, a través del nostre fotolog oficial i ara pel canal Twitter.

Guapo como su padre.

El meu fill gran té 7 anys i està entrant a poc a poc en el món de l'oci electrònic. Dic a poc a poc, perquè només ha jugat a tres jocs de forma seriosa: un el Kororimpa, de la Wii, la darrera aventura dels Simpsons per la PS2 i el sobretot Flow de la PS3.






Trobo Flow com un dels millors jocs casuals que hi ha en aquests moments a l'Store de la negra de SONY. Fet per una petita desenvolupadora anomenada Thatgamecompany on, per cert, hi ha una dona al capdevant. Potser és per això que els seus jocs són d'una sensibilitat molt especial i crec que ha estat per això que el meu fill ja se l'ha petat:

-Pàpa, què són aquestes lletres ?

- Són els títols de crèdit, Pol. Has arribat al final!

L'altre dia va fer un dibuix del joc i me'l va ensenyar i li vaig proposar que l'enviéssim a la gent que havia fet Flow. Ho varem fer i no només ens han contestat sinó que han penjat el dibuix al seu bloc.




M'ha agradat molt aquest episodi. Primer pel fet que el Pol hagi volgut expressar amb un dibuix un videojoc cosa que desmonta molts tòpics que em vénen al cap i després conèixer una mica més aquesta empresa. La seva Presidenta m'ha promès una entrevista (que potser serà de vídeo) properament pel meu videopodcast.

Referent al joc és tant absorvent com preciós i té una lectura amagada i es que per a mi pot passar com un dels jocs més violents de la història. Jugueu-hi de forma gratuïta i ja em direu què penseu.

Set de sang

Fa unes setmanes es va anunciar que la versió europea del joc No More Heroes de Wii ens arribaria censurada. Doncs bé, ja fa uns dies que aquest títol és a les botigues, però això és un dir, perquè gairebé ja no es troba arreu, i segons comenten alguns botiguers es poc probable que hi hagi una reposició d’unitats. Per tant qui vulgui aconseguir el joc ja pot posar-se les piles. Però compte amb la versió PAL del joc... És un despropòsit!

Tal com es va prometre, el joc dirigit per Goichi Suda ens ha arribat retallat pel que fa a les escenes “gore” i sense ni una gota de sang. Així, el que havia de ser una bacanal de diversió sanguinària sense límits ha acabat materialitzant-se en enemics que es converteixen en cendres per desaparèixer fantasmalment. Això sembla més propi d’un joc d’en Fumito Ueda que d’un “tarantinià” com en Suda51.

No More Blood

Gràcies a Internet avui dia podem veure com és el joc en altres països i comparar, cosa que en èpoques passades teníem més difícil. Perquè com ja sabeu, això de la censura no ens ve de nou.

I què és el que ens perdem i que m’enrabia tant? Doncs, navegant una mica per Youtube m’he trobat amb amputacions espectaculars, sang a dojo! -brollant de forma brutal com en els pous de petroli que tant varen trempar en Bush abans d’envair l’Iraq-, caps que surten volant al pas del nostre sabre de llum, tota mena de bricolatge sobre avorrides parets blanques, etc. Per cert, encara no he dit, però per aquells que encara no ho sàpiguen el joc íntegre només arribarà als Estats Units. Sí, té gràcia l’assumpte!

A banda del component hemoglobinic la resta del joc es manté igual, i segurament per aquest motiu els “hardcoretes” de la Wii han arrasat les botigues a la recerca del preuat títol que per fi els farà sentir respectables dins aquest món de testosterona en el qual s’està convertint l’anomenada nova generació de consoles. Però que no us enganyin xiquets! Us estan venent la moto i part del sidecar!

A finals del passat mes de gener el joc va ser presentat a Madrid en un acte organitzat per l’empresa encarregada de la seva distribució a l’estat espanyol i Portugal, Virgin Play. Tal com recollia el portal Vandal, en aquest acte, al qual també va assistir el propi Goichi Suda, es va comentar als mitjans que “el joc no venia censurat perquè el joc original és així des de bon començament, per la qual cosa els europeus jugarem al joc tal i com l’havia concebut el propi Suda51”. De fet, la versió europea té la mateixa censura que la versió japonesa. I el que encara em costa més de creure, la distribuïdora va afegir durant la presentació que “no es nota per res l’absència del polèmic líquid vermell i de fet la seva absència fa que altres aspectes del joc, abans en segon pla, passin a tenir un major protagonisme fent una experiència de joc més enriquidora”. Ric per no plorar.

Ni punk ni osties!

El més fort de tot plegat és que aquest tenia que ser el títol punk de la Wii. O com a mínim això és el que se n’extreu del lema de Grasshopper, l’equip desenvolupador darrere del joc: “Punk’s Not Dead”. Sens dubte, som al davant d’un joc que pot carregar amb tot el pes d’aquesta afirmació, i es que No More Heroes és tant subversiu i “cabró” com us hauran explicat. El joc es carrega molt convencionalismes instaurats dins el món de l’oci electrònic i es caga literalment en molts conceptes intocables. Malgrat tot, en origen podria ser perfectament un joc d’essència perfectament "punky" però en el moment que es censurat perd tota la seva intenció.

Suda51 és plenament al corrent de la decisió de portar al mercat europeu una versió censurada, els sonats de Kotaku recollien la seva opinió al respecte: “hem escollit llançar a Europa la mateixa versió que al Japó considerant l’ampli mercat adult d’aquest mercat”. No ho entenc! Doncs que posin un selector de “Gore”, perquè els més infantils puguem decidir jugar o no amb sang! Suposo que les pressions del distribuïdor hauran pesat en la decisió, però Goichi, o ets punk o no ho ets, però no hi ha terme mig xato.

En definitiva, jugueu al No More Heroes perquè és un gran joc. Però si realment voleu gaudir-lo en tot el seu esplendor importeu-vos la versió USA. No té les incongruències de la europea, que és plena de moments confusos per culpa de la dictadura de les estisores. Estèticament és fascinant i realment suposa un “homenatge” a tot aquest cinema de Serie B carregat de violència extrema, amb la sang com element cerimonial d’una festa per homes de fortuna i gust.

Res més. Penso tornar el meu No More Heroes "CENSURAT EDITION" a la botiga. Espero que puguin bescanviar-me’l per un altre joc. Crec que em pillaré el Bioshock, però serà millor que abans m’informi de quina versió tenen a la venda.

Pataconcurs!!!!!

Petencara petens petemps fins patapel dimecres dia 26 a les 00:00 per pataconcursar i pataconseguir un joc PATAPON de la PSP enviant un patamissatge a generaciodigital@catradio.cat

Només has de dir-nos a quin joc estàs jugant aquests dies.

Pata pata pata pon!!!!!!

Sonic Unleashed

De vegades les grans companyies troben un filó i l'exploten fins al final. El filó de SEGA va ser Sonic, la mascota que va néixer amb la Mega Drive i que va ser el rival digne de Mario.



Els Sonic de Mega Drive (i Master System i Game Gear) eren de lo millor que he provat mai en qüestió de plataformes. Quan l'eriçó va fer el salt a les 3d (i parlem només de jocs del Sonic Team) ho va fer a lo gran, amb un Sonic Adventure per Dreamcast incommensurable.

Llavors va començar l'explotació de Sonic: Heroes, Gems, Riders, Rivals, Rush, Shadow! i un seguit de subproductes cada cop amb menys qualitat. Semblava que la figura a la que SEGA li devia molt es diluïa entre mediocritats.



Potser algú a SEGA ha vist la llum i aquest cop fan un joc com Sonic es mereix. Aquest "Unleashed" té bona pinta, tot i que encara es nota que només han fet el disseny dels escenaris i aquests estan buits d'enemics.

Espero que ho aconsegueixin i que, de passada, el deixin descansar una mica. Que hi hagi tants Sonics no pot ser bo.

El cel

Quan les consoles s'iniciaven a això d'ensenyar potencial en 3D em vaig començar a fixar en el cel. Sí, tothom mirant abaix, en la quantitat de polígons que mostraven les màquines i jo mirava amunt, als núvols, al sol i al moviment de l'horitzó.



Va ser amb la 32X amb la que em vaig estrenar. Amb Virtua Racing Deluxe, versió inferior a la recreativa malgrat la publicitat de SEGA, vaig poder començar a somniar que el cel tenia vida pròpia, a endinsar-me més enllà dels decorats de cartró i pedra que existien als cartutxos de SNES i Megadrive.

Ara veig aquest vídeo del youtube i quina emoció! Va ser un dels primers jocs de cotxes que vaig gaudir fins al final, quins circuits més ajustats, treure'n una bona puntuació era motiu suficient com per festejar. Mireu el cel, fa riure. Però en la seva època estava molt bé, tota una troballa.

US AGRADA CONDUIR?

Ai, si els d'aquí fessin anuncis de cotxes com aquest...



Si aneu al site promocional d'aquest cotxe cliqueu a sobre d'un punt vermell que hi ha al costat de la roda davantera i a sota de l'intermitent. Us farà un zoom. Sis caselles a l'esquerra i una amunt i hi ha una promoció del Halo 3. Una a l'esquerra i tres amunt hi ha un video del Challenger, i a sobre una promoció de Transformers. Cuatre a la dreta i sis amunt un altre pantalla de Halo 3.

Impressionant.

Generació Digital torna per Setmana Santa

Us ho podriem escriure, però finalment us ho expliquem en un vídeo.

La Barcelona de la Generació Digital

"No se admiten tarjetas de crédito"

Foto realitzada el divendres passat a un parking de Diagonal/Balmes. Al benmig del centre de negocis de Barcelona.

No comments.

Alone in the dark 5

La revista IGN, en aquest cas la seva filial anglesa, IGN UK, ha realitzat una prèvia del joc "Alone in the Dark: near death investigation". Avui m'he descarregat els vídeos que hi ha al Xbox Live per veure'l "in situ", dues demos tècniques del motor gràfic que m'han semblat increïbles.



"El que tuvo retuvo", o això deuen pensar els programadors d'Eden quan han fet un gir en la saga i han destinat molts més recursos que a la seva darrera entrega, la qual va ser una mica decebedora.

I per mi això és la nova generació. No només gràfics a l'alçada de Bioshock, sinó la interactivitat i el motor físic que presenta, molt per sobre de la resta de jocs. El primer va donar peu a tota una sèrie de jocs per passar por, el darrer sembla que reinventarà algunes coses.

Si teniu accés a les demos, no us les podeu perdre. Fantàstic.

1984

En la historia de la informàtica hi han hagut pocs anuncis d’ordinadors. No obstant, n’hi ha un que ha destacat sobre tots els altres per la seva elaboració i originalitat: L’anunci 1984 d’Apple. Aquest anunci va ser dirigit per Ridley Scott (just desprès d’acabar la pel·lícula Blade Runner) i va ser emès durant la pausa del tercer quart de la Super Bowl del 1984. Aquest anunci està basat en el llibre “Nineteen Eighty-Four” escrit per George Orwell. El llibre tracta d’una distòpia futurista (encara que estigui situada en el 1984) en que la societat està controlada per un “gran germà” que controla i marca els ideals de la població.



En aquest enllaç teniu el com es va fer: Behind the scenes

Com tot el que fa història, ha tingut les seves paròdies o ha estat fet servir amb motius diferents a la idea original:

Vote different, 1984 - Futurama

Street Fighter: The Later Years

Fa temps, en aquest blog, varem publicar alguns dels capítols de la sèrie d’Street Fighter on es podia veure que podria passar amb els personatges quan deixin de fer els tornejos. Per aquells que esteu ansiosos per veure com continua i pels que no vareu veure en el seu moment els primers capítols, aquí teniu els enllaços:

Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9

Pel·lícula del Pacman

Feia temps que en aquest blog no es publicava una adaptació cinematogràfica d’un gran videojoc. Hem vist adaptacions d’Street fighter, Mario Bros., pescamines ... Però ara li ha arribat a un dels grans, a un d’aquells que tothom n'ha sentit parlar i que fins i tot tenia una sèrie de dibuixos:

No us perdeu tampoc els enllaços relacionats que surten al final del vídeo. No tenen desperdici.

Competidor del Guitar Hero

Ningú pot negar que Guitar Hero (GH) ha estat un dels hits en originalitat per la PS2 y la Xbox360. Treure aquest joc en una reunió d’amics assegurava, com a mínim, una estona de riures i diversió. No obstant, tots els que el vareu comprar i explicàveu les seves excel·lències, us trobàveu amb la mateixa pregunta: “I pots aprendre a tocar la guitarra?”.

Ara sembla que sortirà un competidor a aquest joc, que farà les delícies d’aquells que trobaven el GH en nivell expert massa fàcil i pels que volien aprendre a tocar la guitarra (o com a mínim, tenir un pad realista):

Podeu trobar més informació a la web GuitarRising