Raquel, Ocean, Albert i Garcia en ordre de talla ascendent Art Futura ha entrat en un punt de poc interès creatiu, que espero que no sigui de “no retorn”. L’edició d’aquest any la vaig trobar pobre en continguts, però a destacar, era la presencia d’Ocean Quigley, el director d’art del projecte SPORE, el videojoc d'evolució d'espècies d’Electronic Arts i capitanejat per Will Wright.
Teníem moltes ganes de xerrar amb ell sobre un dels jocs que apunta cap a una nova tendència en l’oci digital i també ens feia il·lusió ensenyar-li el nostre MisterMaster de l’SPORE, per veure què li semblava.
Aquí la entrevista:
GENERACIÓ DIGITAL - Recordes la primera vegada que Will Wright et va parlar del projecte SPORE?
OCEAN QUIGLEY- Si, va ser tot just al finalitzar els SIMS. D’això ja fa molt de temps. Estàvem en una festa de celebració i li vaig preguntar què tenia en ment després de fer un joc de ciutats i un altre de persones. Llavors ja tenia una idea d’un joc que englobés tot això: un Univers sencer, em va dir. I no feia broma! Això era l’any 2000 o 2001. Ha passat molt de temps de disseny, preproducció i visualització. Set anys és molt de temps.
GD- És més difícil fer un joc que saps que no té un final?
OQ- Si. Jocs com l’SPORE estan fets de petis mecanismes independents que funcionen com una unitat quan es posen en marxa. No és com fer un joc per nivells. El problema és quan connectes aquests petits mecanismes i veus que no coincideixen.
És dur fer videojocs tant oberts on el jugador decideix, en tot moment, que farà. De fet, ha estat el videojoc més problemàtic en que he treballat.
Hi ha una primera part del joc on ets una petita cèl·lula nedant sota l’aigua, una part on has de sortir a la superfície i intentar menjar, una altra part on formes les teves ciutats i intentes controlar les altres i després hi ha una altra part on intentes ampliar la teva espècie a l’espai. I efectivament pots morir, però tornes una mica més enrere, just l’espai suficient, per tornar-ho a intentar amb èxit.
GD- Et sorprenen les creacions que van penjant els jugadors?
OQ- Si! Són increïbles. Érem unes 90 o 100 persones treballant en el projecte en el moment que es va decidir penjar per internet l’editor de criatures perquè els jugadors ho poguessin descarregar i jugar. Penso que internet és com un gas i cada petita escletxa s’omple de coses que mai t’hauries imaginat. La primera setmana d’haver penjat l’editor vam decidir seure davant dels nostres ordinadors i veure el que estaven creant. És sorprenent.
GD- A SPORE podem extingir una espècie en un sol minut. No creu que és un dels videojocs més violents de la història?
OQ- Crec que és un petit model simplificat de l’evolució i la extinció dins d’un ecosistema real on les espècies es mouen. Això inclou l’especialització i la diferenciació, però també inclou l’extinció. I es clar, si tu ets el jugador, et facilitem les eines per extingir. Si la teva espècie mor, et donem la oportunitat de reviure, les altres espècies no tenen aquesta sort.
GD- Com és possible que a l’SPORE hi hagi evolució sense diferenciació de sexes?
OQ- No volíem representar les criatures amb sexe ja que ens podia portar una sèrie de problemes que amb la imatge abstracte de l’ou ens estalviàvem. Ho hem fet molt més senzill: dos individus de la mateixa espècie s’enamoren i ho representem amb uns dibuixos en remolí sobre els seus caps, ponen l’ou i neix la següent generació i així successivament. SPORE no és un joc sobre sexe, sinó sobre l’evolució. Volíem centrar-nos en el nostre mercat.
GD- SPORE té un acusat component de joc social.
OQ- Si, crec que el nostre joc es força 2.0. Hem fet una web on la gent pot penjar les seves creacions i la veritat és que fa poc vaig mirar i ja n’hi havien més 40 milions. Un nombre tant gran que ja es fa difícil trobar el que estas buscant. També fem possible que la gent animi els seus propis avatars i els pengi al youtube. SPORE s’ha convertit en un eix vertebrador de la creativitat del jugador. Cada vegada més el videojoc ha d’anar en aquesta direcció.
GD- Li agrada Little Big Planet?
OQ- M’encanta aquest joc. De fet Little Big Planet i SPORE van destinats a un mateix tipus de jugadors que no volen ser només consumidors, sinó que volen fer coses i expressar-se mentre juguen. Espero que tinguin molt d’èxit.
GD- Està canviant una mica aquesta tendència dels jugadors-creadors no?
OQ- Si. Si et fixes amb la gent que fa jocs : tens enginyers, artistes, dissenyadors … penso que SPORE permet que qualsevol pugui ser tant o millor artista que els professionals que treballen fent els jocs. Si tens al cap el disseny d’una espècie a l’SPORE, pot ser tant bona com les espècies que hi ha integrades per defecte.
Les següents etapes són molt obvies, els jugadors seran els dissenyadors dels jocs i en un futur, alguns d’ells voldran entrar en el disseny professional dels videojocs. Aquests seran molt més creatius en el disseny i la enginyeria. Això està claríssim.
GD- En què estas treballant ara?
OQ- He acabat l’SPORE i m’ha portat entre sis i set anys de feina i la veritat és que necessito uns sis mesos de vacances. Sóc pintor, he treballat durant molt de temps amb gràfics per ordinador i tinc ganes de tancar-me al meu estudi i treballar sobre les meves pintures. Ja veurem que passarà en un futur, se m’estan acudint moltes idees, ja que treballar en un projecte com el de SPORE, fa que et vinguin moltes coses al cap, però ara és massa aviat per dir res.
GD- Jugues a l’SPORE ara que tens una mica de més temps lliure?
OQ- Si. I tant! És gratificant poder jugar a un joc que t’ha suposat tant d’esforç i que vegis que funciona. De totes maneres sempre arribes a certs moments del joc on penses que podies haver-ho fet d’una altra manera, però l’estic gaudint molt.
GD- Què en pensa de la espècie del nostre programa de ràdio. Es diu MisterMaster i viu al planeta Kamehameha.
OQ- M’agrada molt! Estaré encantat de signar-lo. Té uns curiosos genolls en punta i sembla molt feliç. Us va agradar fer-lo?
Ens ha encantat fer-lo Ocean, de fet ens agrada fer-lo ara, perquè la gràcia d’SPORE és que no s’acaba mai, si no vols.
I m’encanta que vegi feliç al nostre MisterMaster perquè, precisament, una de les coses que vaig comentar al programa, quan vaig crear aquesta espècie, era que volia que fos feliç. Estic content que així ho hagi captat.
Sort!
[+/-] Clica aquí per veure la resta
