S'acosten les festes i tots anem plens de recomanacions sobre quins jocs seran les estrelles dels Nadals. Wii, PSP, XBOX, etc, són les consoles que tenim ara al cap. Però... i al cor? Quina hi tenim?
Ja sigui per ganes de coneixer més sobre els videojocs clàssics, ja sigui perque varem viure una època concreta i en tenim nostàlgia, o per simple i pur col·leccionisme, molts de nosaltres tenim a casa alguna consola o ordinador dels que anomenariem "clàssics". Si bé alguna vegada haurem pensat en comprar-nos un joc per aquesta consola ( segurament aquells que tant desitjavem però mai ens van arribar a comprar), en el nostre cap això implica buscar per mercadillos o locals de 2º mà, per eBay, per webs de col·leccionistes, etc... Però el que probàblement a ningú se li passi pel cap és pensar en aquests sistemes quan es menciona la paraula "novetats".
Rés més lluny de la realitat.
L'escena programadora que hi ha darrera d'alguns sistemes clàssics és molt abundant i produeix productes d'elevada qualitat. En aquest post us posaré alguns exemples de botigues/desenvolupadors que venen produccions amateurs realitzades en els últims anys, algunes tant actuals com el 2008. Són produccions que d'amateur només tenen el nom, ja que a part de la seva qualitat com a jocs, hi ha darrera l'amor i l'esforç per produir cartuigs, cintes, capses, diskets amb el mateix estil i sensacions que ens donarien els jocs originals.
Endavant! Anem de compres:
DreamCast:
La última consola de Sega ha rebut gran quantitat d'excel·lents jocs amateurs que s'esgoten ràpidament. Aquest divertit puzzle és el més recent. Wind and Water
MegaDrive:
Beggar Prince de Super Fighter Team. La última novetat per als amants de la negra de Sega i dels bons RPG. Us costaria diferenciar aquest joc d'un joc comercial.
Good Deal Games: Gran quantitat de jocs per a la MegaCD, en molts casos jocs cancelats que per fi veuen la llum com a últim tribut al seu públic fidel.
Ordinadors 8 bits:
Spectrum, Amstrad, Commodore i MSX tenen encara una gran legió de fans. Aquí podreu saciar la vostra gana amb jocs que no fa 20 anys que ja coneixeu.
CEZGS: Els espanyols de Computer Emuzone Game Studio produeixen per a ZX, CPC i MSX
Cronosoft: Britànics dedicats al CPC, Spectrum, VIC20 i C64
MSX Cartridge Shop: Alguns dels últims jocs de l'estudi español Kralizeck i d'altres desenvolupadors.
RGDC: A la venta els seus jocs en cartuigs pel C64
Binari Store: Venent el catàleg de Psykozone replet de novetats pel C64 tant en format cinta com en disk!
Consoles clàssiques:
Potser un dels grups on més estima hi posen els desenvolupadors en les seves produccions per respectar l'estil i les sensacions dels jocs originals. Molts cops, en lloc de jocs totalment originals, alguns col·leccionistes posen a disposicio dels aficionats prototips o "betas" funcionals i jugables que han aparegut amb els anys.
Steam Roller: Joc de ColecoVision que mai va veure la llum en el seu moment.
Good Deal Games: Publiquen un bon catàleg de jocs amateurs i prototips, desde la Vectrex o Colecovision, fins a CD-I i MegaCD
AtariAge: Trobareu jocs amateurs, hacks, nou hardware per a tots els sistemes d'Atari ( 2600, 5200, 7800, Liynx, Jaguar, ordinadors) aixì com C64 i Colecovision
PackRat Videogames: Nous jocs per a la molts cops denostada Videopac i la VCS
Left Turn Only: ELs millors desenvolupadors actuals en la escena de la Intellivision. La seva última producció, Space Patrol, és una escel·lent demostració de les capacitats d'aquesta consola
Kristof Tuts: Pare de Vectrexians i a punt de treure molts altres cartuigs per a la Vectrex
Classic Game Crations: La web de John Dondzilla, un dels primers desenvolupadors amateurs per a Videopac, amb nombrosos jocs per a Videopac, Vectrex i Coleco
SpiderMan i MelRep: Els 2 últims jocs sortits per a Videopac, una consola que demostra que no cal ser molt popular per a tenir una base de seguidors fidels i una de les més nombroses quantitats de jocs prototips i amateurs publicats
N'hi ha molts més, però amb aquesta sel·lecció espero haver cobert una mica l'espectre ampli dels vostres possibles gustos. Només espero que després de llegir això, algú s'animi a comprar-ne algún i desembolicar un regal que sembla vingut d'un altre temps, o potser d'una altra dimensió on totes les consoles i ordinadors segueixen tant vius i actius com alguns els vareu deixar en el vostre record.
Bon Nadal 1986 a tothom!
6 de des. 2008
Més hattrick: emoció aquest dissabte
Neguitós. Tota la setmana connectant-me cada nit per veure si es recuperen els meus jugadors. Dos tocats, els he alineat i ja veurem com responen. I el mercat de fitxatges, autèntic vici i maldecap per aquells que volen comprar i no tenen diners ;-)
La setmana passada va ser una jornada memorable, i plena d'emoció. Al descans del partit de dissabte anàvem 2-2 i començava a tenir por. La pressió, un cop més, de perdre contra un equip fàcil. Però a la segona part l'equip va reaccionar i al final va esdevenir un resultat prou escandalós, 7 a 2.
Ara bé, la sorpresa de la jornada va ser el "Productos Españoles", ferm candidat a guanyar la lliga que va perdre contra l'últim de la classificació. Un desastre per ells que explicaré amb detall si hi ha temps i que em sembla que serà l'inici de la regirada monumental que patirà la nostra lligueta. Temps al temps.
I tot per què? Doncs perquè avui ja tornem a jugar el partit del segle, contra el "Milindros", d'un noi català que encara no he volgut contactar i que em sembla a mi que serà el nostre gran rival aquesta temporada. Si ens voleu donar suport podeu entrar a Hattrick i buscar-nos. Generació digital és el nostre equip i aquest dissabte t'esperem en directe.
La setmana passada va ser una jornada memorable, i plena d'emoció. Al descans del partit de dissabte anàvem 2-2 i començava a tenir por. La pressió, un cop més, de perdre contra un equip fàcil. Però a la segona part l'equip va reaccionar i al final va esdevenir un resultat prou escandalós, 7 a 2.
Ara bé, la sorpresa de la jornada va ser el "Productos Españoles", ferm candidat a guanyar la lliga que va perdre contra l'últim de la classificació. Un desastre per ells que explicaré amb detall si hi ha temps i que em sembla que serà l'inici de la regirada monumental que patirà la nostra lligueta. Temps al temps.
I tot per què? Doncs perquè avui ja tornem a jugar el partit del segle, contra el "Milindros", d'un noi català que encara no he volgut contactar i que em sembla a mi que serà el nostre gran rival aquesta temporada. Si ens voleu donar suport podeu entrar a Hattrick i buscar-nos. Generació digital és el nostre equip i aquest dissabte t'esperem en directe.
2 de des. 2008
Detecció de CD's domèstics
Recentment ha sortit a varis mitjans de comunicació la notícia que un grup de científics de Granada han descobert un sistema per detectar còpies fraudulentes. Aquest sistema usa un mètode físic, en comptes d’informàtic, per detectar la còpia. La notícia sencera es pot consultar a diferents pàgines, com la de “la Vanguardia” o a les notes de premsa de la UGR.
Hem entrevistar a José Fernández Dorado (JFD), un dels investigadors i precursor de la idea. Amb ell han investigat un grup de professors de la seva universitat.
En José Fernández és natiu del poble d’Estepa, en la província de Sevilla. Va realitzar els seus estudis de Física a la “Universidad de Granada” (UGR). Després d’això va anar al “CD6”, un centre de desenvolupament de sistemes adscrit a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), a Terrassa. Actualment està cursant el seu segon any de doctorat en Enginyeria Òptica. Té 27 anys i segurament és una de les promeses de l’òptica en el nostre país.
GD: ¿Cómo surge la idea?
JFD: Realmente, tomando una cerveza, despidiendo una amiga que se iba a Alemania. (risas) La idea parte de una asignatura que hice de procesado de imagen en la universidad. Estábamos estudiando temas de difracción, y pensé que de alguna manera la difracción de la luz podría tener algo que ver con los surcos de los CD’s (Que es como se graba la información). Cuando llegué a casa, lo probé con un puntero láser y vi que había una forma de luz característica. Lo presenté como trabajo para esa asignatura. ¡Parece que les gustó, porque me subieron la nota!
GD: ¿Te resultó difícil avanzar con la idea?
JFD: He recibido ayuda; me apoyaron bastante, sobre todo los profesores que han investigado conmigo, en concreto Javier Hernández Andrés a quién desde aquí le mando un fuerte abrazo. Lo presenté en un concurso en Granada organizado por “La Real Sociedad Española de Física” y quedó segundo, por allá el año 2003. Lo recuerdo con mucha ilusión pues fue el trabajo que más preguntas tuvo de un amplio audiotrio.
GD: ¿Cuanto tiempo Habéis estado investigando?
JFD: Desde que la idea surge hasta ahora, que se publica, 5 años. Si contamos solamente el tiempo de investigación, entonces un par de ellos. Estas cosas tienen parones, ir retomando ideas, replantearse las cosas, buscar gente para que te ayude, etc y todo combinado con la vida diaria claro.
GD: ¿Habéis recibido algún incentivo de la industria audiovisual?
JFD: Hasta la semana pasada no. Pero poder tener el trabajo publicado en una revista específica de ciencia y distribuir la noticia mediante los medios de comunicación así como tener los trámites de patente en marcha ha facilitado el contacto con una empresa de ingeniería encargada sobre el desarrollo de sistemas de seguridad. Pensamos firmemente que esta es una buena oportunidad para dar un paso más.
GD: ¿Podrías describir, para no iniciados, como funciona?
JFD: El método se basa como ya habéis comentado en el fenómeno de la difracción de la luz. El hecho de que los discos compactos originales se fabriquen de manera distinta a los de consumo casero que adquirimos vírgenes, hace posible que haya diferencias en la arquitectura sobre como es almacenada la información en estos soportes, estas diferencias que no se ven a simple vista, pueden ser detectadas con el uso de la luz.
GD: ¿Qué aplicaciones le ves a tu investigación?
JFD: El estudio pretende ir más allá del controvertido tema de la detección de Cds “piratas”, soy consciente de que mucha gente se molesta al escuchar la noticia. Pero sinceramente, confío en esta idea para poder desarrollar sistemas de seguridad de otro tipo de soportes que pueden ser más eficientes que los que se usan hoy en día, análisis de tejidos etc. La luz puede darnos muchas claves sobre materiales y debemos explotar cada idea al máximo porque de la investigación es de donde acaban surgiendo grandes ideas en la ciencia y la técnica.
GD: ¿Cómo ves el panorama actual de la investigación?
JFD: La investigación en nuestro país es precaria. Los medios, las becas para la gente que no somos cerebritos (de expediente), lo que no quiere decir que seamos tontos, son insuficientes, yo he estado prácticamente dos años trabajando en investigación sin tener derecho a desempleo, cotización a la seguridad social y aunque sé que me puedo considerar casi un privilegiado en los tiempos que corren por hacer lo que me apasiona, creo que no debemos dejar de protestar ante esta situación.
GD: ¿Escuchas el programa? ¿Qué te parece?
JFD: Por supuesto que sí!! (Risas), como no voy a escuchar a mi compañero de trabajo, Eloi!! Un saludo hombre!! jeje, hasta puedo ir a vuestro estudio si queréis conocer un poco más el tema, para mí un placer volver a un estudio de radio, hace años fui presentador de un programa que hacíamos en el instituto jeje. Bueno, me gustaría agradeceros a todo el grupo y en especial a Eloi esta oportunidad por publicar la noticia. Un abrazo.
[+/-] Clica aquí per veure la resta
Hem entrevistar a José Fernández Dorado (JFD), un dels investigadors i precursor de la idea. Amb ell han investigat un grup de professors de la seva universitat.
En José Fernández és natiu del poble d’Estepa, en la província de Sevilla. Va realitzar els seus estudis de Física a la “Universidad de Granada” (UGR). Després d’això va anar al “CD6”, un centre de desenvolupament de sistemes adscrit a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), a Terrassa. Actualment està cursant el seu segon any de doctorat en Enginyeria Òptica. Té 27 anys i segurament és una de les promeses de l’òptica en el nostre país.
GD: ¿Cómo surge la idea?
JFD: Realmente, tomando una cerveza, despidiendo una amiga que se iba a Alemania. (risas) La idea parte de una asignatura que hice de procesado de imagen en la universidad. Estábamos estudiando temas de difracción, y pensé que de alguna manera la difracción de la luz podría tener algo que ver con los surcos de los CD’s (Que es como se graba la información). Cuando llegué a casa, lo probé con un puntero láser y vi que había una forma de luz característica. Lo presenté como trabajo para esa asignatura. ¡Parece que les gustó, porque me subieron la nota!
GD: ¿Te resultó difícil avanzar con la idea?
JFD: He recibido ayuda; me apoyaron bastante, sobre todo los profesores que han investigado conmigo, en concreto Javier Hernández Andrés a quién desde aquí le mando un fuerte abrazo. Lo presenté en un concurso en Granada organizado por “La Real Sociedad Española de Física” y quedó segundo, por allá el año 2003. Lo recuerdo con mucha ilusión pues fue el trabajo que más preguntas tuvo de un amplio audiotrio.
GD: ¿Cuanto tiempo Habéis estado investigando?
JFD: Desde que la idea surge hasta ahora, que se publica, 5 años. Si contamos solamente el tiempo de investigación, entonces un par de ellos. Estas cosas tienen parones, ir retomando ideas, replantearse las cosas, buscar gente para que te ayude, etc y todo combinado con la vida diaria claro.
GD: ¿Habéis recibido algún incentivo de la industria audiovisual?
JFD: Hasta la semana pasada no. Pero poder tener el trabajo publicado en una revista específica de ciencia y distribuir la noticia mediante los medios de comunicación así como tener los trámites de patente en marcha ha facilitado el contacto con una empresa de ingeniería encargada sobre el desarrollo de sistemas de seguridad. Pensamos firmemente que esta es una buena oportunidad para dar un paso más.
GD: ¿Podrías describir, para no iniciados, como funciona?
JFD: El método se basa como ya habéis comentado en el fenómeno de la difracción de la luz. El hecho de que los discos compactos originales se fabriquen de manera distinta a los de consumo casero que adquirimos vírgenes, hace posible que haya diferencias en la arquitectura sobre como es almacenada la información en estos soportes, estas diferencias que no se ven a simple vista, pueden ser detectadas con el uso de la luz.
GD: ¿Qué aplicaciones le ves a tu investigación?
JFD: El estudio pretende ir más allá del controvertido tema de la detección de Cds “piratas”, soy consciente de que mucha gente se molesta al escuchar la noticia. Pero sinceramente, confío en esta idea para poder desarrollar sistemas de seguridad de otro tipo de soportes que pueden ser más eficientes que los que se usan hoy en día, análisis de tejidos etc. La luz puede darnos muchas claves sobre materiales y debemos explotar cada idea al máximo porque de la investigación es de donde acaban surgiendo grandes ideas en la ciencia y la técnica.
GD: ¿Cómo ves el panorama actual de la investigación?
JFD: La investigación en nuestro país es precaria. Los medios, las becas para la gente que no somos cerebritos (de expediente), lo que no quiere decir que seamos tontos, son insuficientes, yo he estado prácticamente dos años trabajando en investigación sin tener derecho a desempleo, cotización a la seguridad social y aunque sé que me puedo considerar casi un privilegiado en los tiempos que corren por hacer lo que me apasiona, creo que no debemos dejar de protestar ante esta situación.
GD: ¿Escuchas el programa? ¿Qué te parece?
JFD: Por supuesto que sí!! (Risas), como no voy a escuchar a mi compañero de trabajo, Eloi!! Un saludo hombre!! jeje, hasta puedo ir a vuestro estudio si queréis conocer un poco más el tema, para mí un placer volver a un estudio de radio, hace años fui presentador de un programa que hacíamos en el instituto jeje. Bueno, me gustaría agradeceros a todo el grupo y en especial a Eloi esta oportunidad por publicar la noticia. Un abrazo.
[+/-] Clica aquí per veure la resta
Midway, venuda per quatre xavos
Acabo de veure a Eurogamer que Midway, una companyia veterana, ha estat venuda per ni més ni menys que 100.000 dòlars, uns 80.000 euros al canvi. Una quantitat irrisòria, amb aquests diners no compres un pis a Barcelona.
Mai no he estat un gran fan dels videojocs de Midway, però té algunes llicències molt sucoses com ara "Mortal Kombat" i es va obrir camí distribuint "Pacman" o "Space Invaders" i creant alguns videojocs rememorats com "Spy Hunter" o "NBA Jam".
Aquí teniu la ressenya completa.
Mai no he estat un gran fan dels videojocs de Midway, però té algunes llicències molt sucoses com ara "Mortal Kombat" i es va obrir camí distribuint "Pacman" o "Space Invaders" i creant alguns videojocs rememorats com "Spy Hunter" o "NBA Jam".
Aquí teniu la ressenya completa.
30 de nov. 2008
10è aniversary dreamcast
Aquests dies la darrera consola de SEGA ha complert 10 anyets. Qui ho havia de dir, han passat dues generacions de consoles volant i encara té adeptes a tot el món.
Està clar, va marcar un moment de transició entre les Playstation, va portar l'online, va treure grans jocs dels salons recreatius gràcies al seu cor NAOMI, incorporava el Windows CE de Microsoft com a base de les conversions de PC...
En definitiva, una gran consola. Dels jocs que més recordaré: els Sonic Adventure, em semblen genials; el Sega Rally i el Metropolis Street Racer, no vaig trobar a faltar un Collin McRae; el Sword of the Bersek i l'Ikaruga, dues obres mestres difícils de trobar; el Bangai-o i TOTS els jocs de lluita de Capcom, des dels Street Fighter 3, passant pels Crossover amb Marvel i amb SNK, i acabant amb els King of Fighters de la NeoGeo.
Però el que més m'ha marcat, el que mai he tornat a veure en cap sistema, és el Shenmue. Va ser tan gran que es van arruinar, però si mai el torno a veure compro el sistema on surti sense ni veure-ho.
Està clar, va marcar un moment de transició entre les Playstation, va portar l'online, va treure grans jocs dels salons recreatius gràcies al seu cor NAOMI, incorporava el Windows CE de Microsoft com a base de les conversions de PC...
En definitiva, una gran consola. Dels jocs que més recordaré: els Sonic Adventure, em semblen genials; el Sega Rally i el Metropolis Street Racer, no vaig trobar a faltar un Collin McRae; el Sword of the Bersek i l'Ikaruga, dues obres mestres difícils de trobar; el Bangai-o i TOTS els jocs de lluita de Capcom, des dels Street Fighter 3, passant pels Crossover amb Marvel i amb SNK, i acabant amb els King of Fighters de la NeoGeo.
Però el que més m'ha marcat, el que mai he tornat a veure en cap sistema, és el Shenmue. Va ser tan gran que es van arruinar, però si mai el torno a veure compro el sistema on surti sense ni veure-ho.
28 de nov. 2008
"Cambio radical"
La Evolució té aquestes coses. MisterMasters no és el mateix, i això que només han passat 2.ooo.ooo d'anys, però la sel·lecció natural demana competitivitat.
Dissabte a les 15:00 a Catalunya Ràdio explicaré el perquè de tot plegat.
Fixeu-vos amb el crit final .... acollona oi?
27 de nov. 2008
Novetats a l'xbox live
Aquests dies he tornat a engegar la meva XBOX 360. Estava molt viciat a un joc de la PSP i no tenia gaire temps per jugar a res més. El cas és que he vist dues coses que m'han cridat l'atenció: Mirror's edge i Golden Axe.
Del primer he baixat la demo i la trobo fabulosa. Gràficament perfecta -almenys el que he vist fins ara-, jugabilitat força interessant i estètica molt manga, molt "Jet set radio" si m'apureu. Només amb la demo no es pot jutjar però sembla una compra obligada. Ja veurem.
L'altre era "Golden Axe". Més concretament els vídeos del "making off". El primer que he pensat quan he començat a veure els membres de l'equip és: no transmeten energia, no transmeten il·lusió, no transmeten el que jo vaig sentir quan vaig "pilotar" per primera vegada una recreativa "Golden Axe".
Després uns vídeos de com és el joc, que sempre és d'agraïr. I llavors he buscat a internet, als fòrums -de les revistes no me'n refio gaire- i he vist que SEGA l'ha tornat a pifiar. Potser sí que hi ha gent que li troba el punt però "Golden Axe" no es mereixia això que està passant: crítiques per totes bandes.
I ara diuen que es torna a engegar allò del "petition online" per revifar el Shenmue 3. Ai mare, jo que sóc fan de l'obra mestre de Yu Suzuki quasi prefereixo que ho deixin estar, que el recordo molt bo i tinc por que es carreguin també aquesta saga.
Del primer he baixat la demo i la trobo fabulosa. Gràficament perfecta -almenys el que he vist fins ara-, jugabilitat força interessant i estètica molt manga, molt "Jet set radio" si m'apureu. Només amb la demo no es pot jutjar però sembla una compra obligada. Ja veurem.
L'altre era "Golden Axe". Més concretament els vídeos del "making off". El primer que he pensat quan he començat a veure els membres de l'equip és: no transmeten energia, no transmeten il·lusió, no transmeten el que jo vaig sentir quan vaig "pilotar" per primera vegada una recreativa "Golden Axe".
Després uns vídeos de com és el joc, que sempre és d'agraïr. I llavors he buscat a internet, als fòrums -de les revistes no me'n refio gaire- i he vist que SEGA l'ha tornat a pifiar. Potser sí que hi ha gent que li troba el punt però "Golden Axe" no es mereixia això que està passant: crítiques per totes bandes.
I ara diuen que es torna a engegar allò del "petition online" per revifar el Shenmue 3. Ai mare, jo que sóc fan de l'obra mestre de Yu Suzuki quasi prefereixo que ho deixin estar, que el recordo molt bo i tinc por que es carreguin també aquesta saga.
26 de nov. 2008
Play TV. La TDT integrada a la PS3
Premeu el Play i escolteu la entrevista que li varem fer a la Susana Martín de Sony a la botiga Sony Style de la Rambla de Catalunya de Barcelona.
Mentretant aneu mirant aquestes fotos.
En el programa d'aquest dissabte 29 ja en farem la valoració després d'haver-ho provat.
Mentretant aneu mirant aquestes fotos.
En el programa d'aquest dissabte 29 ja en farem la valoració després d'haver-ho provat.
Jordi Sellas a l'Hora Q
Els braços del Generació Digital comencen a estendre's. En Jordi Sellas, realitzador, presentador del programa és, des d'ahir, col·laborador del nou late night que presenta l'Helena Garcia Melero.
Molta sort i de tant en tant digues les paraules màgiques: "Generació digital a Catalunya Ràdio" !
24 de nov. 2008
M'estic preparant per les festes de Nadal.
Fa potser un any que tinc al rebost MASS EFFECT. El tinc a l'espera per poder disfrutar d'aquesta òpera espacial en condicions. M'acabo de llegir el llibre "Mass Effect. Revelación" del guionista del joc Drew Karpyshyn, un escriptor que, per cert, va escriure el KOTOR, que també el tinc al rebost.
Llegint el llibre conec al 100% l'Univers Mass Effect. Conec la Ciudadela, qui varen ser els proteans i quin llegat van deixar després de desaparèixer misteriosament. Sé quines son les espècies de la Aliança com els Asari, Elcors, els Krogan, etc... Sé que l'Aliança no està gens a favor de la intel·ligència artificial.
Total, estic absolutament preparat per gaudir molt més d'aquesta aventura i a més, ara entenc que sigui un RPG. La complicació dels personatges, i l'Univers demanen d'una elecció per part del jugador.
Ja us explicaré el 9 de gener
23 de nov. 2008
Tomb Raider: Underworld
Ahir vam parlar del joc "Tomb Raider: Underworld". Just el dia abans havia trobat per 360 el "Tomb Raider: Legend" per només 10 euros en un Game, em sembla curiós fer una comparativa entre aquest i el "Underworld", sobre tot tenint en compte que el "Legend" també va aparèixer per PS2 i per tant no s'ho van treballar massa en reeditar-lo.
Lara porta més de deu anys amb la mateixa -i plena d'èxit- fórmula. Que el seu "leitmotif" està tan definit com estancat i caducat. I tot i així continua enamorant a bona part dels jugadors, no sé si per les seves mides cada cop més exagerades o perquè realment hi ha un transfons en els seus jocs insubstituïble.
Em ve a la memòria poder jugar amb Lara en una Sega Saturn, la seva primera entrega i potser la més carregada de sorpreses. Tant gran va ser el seu èxit que Sony es va fer amb el control dels drets i la segona part no va poder aparèixer en aquesta consola, una d'aquelles guerres comercials que animaven els anys noranta.
Sigui com sigui Lara és així, té una bona pinta aquest joc i de ben segur el penso aconseguir. Em va agradar sobre tot veure que, un cop més, el tema de la investigació ens va engantxar. I l'apartat tècnic impressionant, com sempre. Fins i tot el malaurat "Angel of Darkness", odiat per tots els fans de Lara, era bonic.
Impagable el vestit de neoprè. Ara m'ha vingut al cap allò de "Barcelona, posa't guapa!". Bé, "Lara, no canviïs mai!".
Lara porta més de deu anys amb la mateixa -i plena d'èxit- fórmula. Que el seu "leitmotif" està tan definit com estancat i caducat. I tot i així continua enamorant a bona part dels jugadors, no sé si per les seves mides cada cop més exagerades o perquè realment hi ha un transfons en els seus jocs insubstituïble.
Em ve a la memòria poder jugar amb Lara en una Sega Saturn, la seva primera entrega i potser la més carregada de sorpreses. Tant gran va ser el seu èxit que Sony es va fer amb el control dels drets i la segona part no va poder aparèixer en aquesta consola, una d'aquelles guerres comercials que animaven els anys noranta.
Sigui com sigui Lara és així, té una bona pinta aquest joc i de ben segur el penso aconseguir. Em va agradar sobre tot veure que, un cop més, el tema de la investigació ens va engantxar. I l'apartat tècnic impressionant, com sempre. Fins i tot el malaurat "Angel of Darkness", odiat per tots els fans de Lara, era bonic.
Impagable el vestit de neoprè. Ara m'ha vingut al cap allò de "Barcelona, posa't guapa!". Bé, "Lara, no canviïs mai!".
22 de nov. 2008
Aquesta tarda: revenja
Davant les contínues "rajades" dels meus companys de micròfon mentre era a Sevilla he decidit gastar-me els diners i fer canvis en l'equip. De moment entrenador nou i un jugador que promet tardes memorables, ja els veurem en acció ben aviat -espero-.
Vagi per endavant que espero obtenir en el dia d'avui una golejada d'escàndol, no és per menys amb els diners que han costat els reforços. Això sí, si perdem un altre cop no em gireu l'esquena, companys... Ara mateix em sento com el Schuster.
El partit, com sempre, aquí.
Vagi per endavant que espero obtenir en el dia d'avui una golejada d'escàndol, no és per menys amb els diners que han costat els reforços. Això sí, si perdem un altre cop no em gireu l'esquena, companys... Ara mateix em sento com el Schuster.
El partit, com sempre, aquí.
21 de nov. 2008
Cosetes de la nova interfície de la XBOX 360
Alguns dels integrants de l'equip ja hem anat fent els nostres avatars a la "nova" 360.
Una imatge que , encara que no ho vulguis, apareix més moderna del que realment aparentem, però fins i tot crec que m'agraden més que els de la Wii.
Aquí l'Albert Garcia:
Aquí la Raquel Diaz:
i Albert Murillo:
Per últim notificar també, i com ens varen dir els Xavis de la desenvolupadora Evolution Dreams Studio en el programa de dissabte passat, que ja està disponible a través dels Community Games, el seu joc Planet Delta a 400 M$ points.
A més és visualitzen a dia d'avui en les primeres posicions de noves arribades.
Bona feina!
20 de nov. 2008
València, centre de la indústria del videojoc
Sóc a València i un cúmul de circumstàcies l'ha convertit en el centre neuràlgic del videojoc a l'estat espanyol.
Primordialment, i de fet per això estic aqui, pel primer Congrés de desenvolupadors de videojocs organitzat per DOID.
En aquestes jornades, força tècniques, m'estic adonant de dues coses:
- La majoria de persones interessades en desenvolupar videojocs són MOLT joves. L'èxit d'afluència ha estat més alt del que s'esperava.
- A les noies no els interessa desenvolupar videojocs o almenys arribo a aquesta conclusió després de contar dues noies, de les potser, 200 persones que hi assisteixen.
Per la tarda, però, he anat a la Universitat de Filologia ja que, casualment, hi havia una xerrada que no tenia res a veure amb aquest congrés i on es parla aquests dies de les publicacions, webs, blocs sobre videojocs i demà fan una xerrada sobre la Abadia del Crimen.
Entre altres, hi havia en Pep Sánchez de Meristation i en John Tones de mondo-pixel i bona part del temps s'ha discutit sobre la pressió de les distribuidores i el fet, o no, de posar notes a les reviews dels videojocs.
Per cert, i per últim, he parlat tota la estona en català a tot arreu sense cap problema.
És que fins que no viatges no te n'adones de la realitat.
19 de nov. 2008
EBE 2008
Durant tres dies es celebra a Sevilla la tercera edició de l'aplec EBE, una festa de tot l'estat que recull lo millor de la blogosfera i de la informació que es mou a través d'internet.
Gent de tot arreu arriba a la ciutat per escoltar el que tenen a dir les principals empreses que promouen aquests continguts: google, yahoo, microsoft... però també gent que fa diners (idealista.es) i gent que es queixa de les accions dels proveïdors d'internet (Genis Roca).
Gent, en definitiva, que fa créixer de forma exponencial això que diem "web 2.0" i gent que influeix en el negoci d'Internet tan com abans els consumidors eren atacats en els mercats tradicionals. I aquí és on veig el gran problema de l'EBE: m'ha recordat molt a allò de "Todo por el pueblo, para el pueblo pero sin el pueblo", i així sembla que no anirem enlloc.
Vols fer diners? L'EBE no és el teu lloc. És el lloc dels que ja els han fet.
Vols involucrar-te? Llavors tampoc és l'EBE el lloc on obtenir recolzament.
Internet és de tots, l'EBE és d'uns quants i només parlen uns pocs. Sembla que si no generes negoci no ets prou important.
Avui mateix estava assegut a la sala d'un hospital conegut, esperant. Hi havia tres ascensors privats amb un rètol "només personal" que vol dir que si no treballes allà no pots agafar-los.
El cas es que de cop i volta han aparegut dues noies -molt maques, tot sigui dit- i han començat a mirar els rètols i han intentat agafar un d'ells igualment. Jo els he avisat de que aquells eren només per treballadors i que a la volta hi havia un altre d'accés públic. Aquelles noies no sabien llegir, i m'ha vingut al cap l'EBE.
Un grup molt endogàmic, tots allà saben buscar la informació i fer-la expandir... entre ells mateixos. A mi m'agrada escoltar grans empreses com Google o Yahoo, però també voldria escoltar com la cultura -perquè un blog també és cultura- arriba als nois de tot arreu, i com es lluita per "democratitzar" la xarxa des de la base.
I això és el que no vaig trobar, enlloc es va parlar de com difondre l'ús d'internet, la participació de tothom i la filosofia bàsica de qualsevol iniciativa privada. Al final tots admirem els casos d'èxit però els anònims acaben sent els menys reconeguts. No passa res, hauré de buscar una altra font d'informació per aquestes coses.
Res més, amb els meus amics vam fer una mica de turisme per Sevilla, una gent molt maca. I una ciutat petita, res a veure amb Barcelona -que és on visc-. Us deixo una foto de la "Torre del oro", que ni és torre ni té or. Espero que l'EBE continuï per molts anys, sens dubte un signe de que Internet no té barreres.
Gent de tot arreu arriba a la ciutat per escoltar el que tenen a dir les principals empreses que promouen aquests continguts: google, yahoo, microsoft... però també gent que fa diners (idealista.es) i gent que es queixa de les accions dels proveïdors d'internet (Genis Roca).
Gent, en definitiva, que fa créixer de forma exponencial això que diem "web 2.0" i gent que influeix en el negoci d'Internet tan com abans els consumidors eren atacats en els mercats tradicionals. I aquí és on veig el gran problema de l'EBE: m'ha recordat molt a allò de "Todo por el pueblo, para el pueblo pero sin el pueblo", i així sembla que no anirem enlloc.
Vols fer diners? L'EBE no és el teu lloc. És el lloc dels que ja els han fet.
Vols involucrar-te? Llavors tampoc és l'EBE el lloc on obtenir recolzament.
Internet és de tots, l'EBE és d'uns quants i només parlen uns pocs. Sembla que si no generes negoci no ets prou important.
Avui mateix estava assegut a la sala d'un hospital conegut, esperant. Hi havia tres ascensors privats amb un rètol "només personal" que vol dir que si no treballes allà no pots agafar-los.
El cas es que de cop i volta han aparegut dues noies -molt maques, tot sigui dit- i han començat a mirar els rètols i han intentat agafar un d'ells igualment. Jo els he avisat de que aquells eren només per treballadors i que a la volta hi havia un altre d'accés públic. Aquelles noies no sabien llegir, i m'ha vingut al cap l'EBE.
Un grup molt endogàmic, tots allà saben buscar la informació i fer-la expandir... entre ells mateixos. A mi m'agrada escoltar grans empreses com Google o Yahoo, però també voldria escoltar com la cultura -perquè un blog també és cultura- arriba als nois de tot arreu, i com es lluita per "democratitzar" la xarxa des de la base.
I això és el que no vaig trobar, enlloc es va parlar de com difondre l'ús d'internet, la participació de tothom i la filosofia bàsica de qualsevol iniciativa privada. Al final tots admirem els casos d'èxit però els anònims acaben sent els menys reconeguts. No passa res, hauré de buscar una altra font d'informació per aquestes coses.
Res més, amb els meus amics vam fer una mica de turisme per Sevilla, una gent molt maca. I una ciutat petita, res a veure amb Barcelona -que és on visc-. Us deixo una foto de la "Torre del oro", que ni és torre ni té or. Espero que l'EBE continuï per molts anys, sens dubte un signe de que Internet no té barreres.
18 de nov. 2008
El Guitar Hero World Tour a Barcelona
Avui he anat a la presentació a Barcelona del Guitar Hero World Tour a una coneguda botiga de productes per audiòfils de Barcelona.
En una sala de la botiga hi havia una 360 connectada a un projector de no menys de 15.000 euros amb el joc perfectament projectat sobre una pared.
Instruments: Una guitarra, un baix, una bateria i un micròfon.
M'ha sobtat trobar-hi un baix.
M'ha sobtat veure-hi 5 botons a les guitarres i no quatre com el RB. A més hi ha 5 més per fer els puntejats.
M'ha agradat la guitarra. Pesa i sembla de veritat una guitarra.
No m'agraden les imatges de fons del públic i dels cantants en acció.
He tocat la bateria, el baix i la guitarra. No he cantat.
Coses que he escoltat durant la presentació. Sense canviar una coma:
- "Me gustan mucho más las músicas de este juego. Las de Rock Band son demasiado jeviatas"
- "Los de SGAE seguro que van a meter las narices en el tema este del estudio donde puedes hacer las canciones"
- "Lo único que va con cable es el micrófono"
- "La batería se vé mucho más completa que la del Rock Band."
- "Si. Y además se monta y desmonta muy rápidamente"
- "Tranquilos, ya canto yo que no tengo vergüenza"
- "En Activision hay dos personas contratadas sólo para este producto"
- "En Rock Band 2 os han copiado esto del estudio de sonido"
- El SingStar se me hace ahora muy aburrido"
- "¿Quien es el lider?"
A mi GH, RB, etc em deixa fred com aquest post. Però he volgut compartir el que he escoltat i vist.
Gaudiu-lo si el compreu :p
10 de nov. 2008
Fa 25 anys que varem obrir la "Finestra"
Avui corren pels blogs tecnològics, arran d'aquest article a la Wired, moltes històries i records referens al Windows de Microsoft. Per què? Doncs perqué fa 25 anys mateix que es presentava en societat ( malgrat no sortí a la venta fins al 1985) el Windows 1.0. No discutirem els encerts o els errors de Microsoft, però sens dubte que l'història de la Informàtica no sería igual sense la gairebé omnipresència del Windows.
Per cert que en el mateix any Microsoft entrava també en el món dels microordinadors amb una versió del seu BASIC, i tant Bill Gates com Kai Nishi celebraven el naixement d'un nou estàndar: MSX.
Però això, com deia Ende, és una altra història....
8 de nov. 2008
Reflexions sobre el programa d'aquesta tarda
Avui el 2.0 quasi falla. El hattrick no anava com de costum, quan m'he aixecat per preparar el programa de cada dissabte i fer l'alineació he vist que no carregava. Mare meva, mal presagi. Sort que al final hem guanyat i ja veiem la desena divisió molt a prop.
A l'estudi hem vist Megaman 9. Una Bravia, una PS3 i un megaman com un cigró-píxel. Un déja-vú en tota regla per un historic en una pantalla d'última generació. No m'acaba de quadrar.
Just en començar el programa hem contemplat una imatge per les finestres de catradio... bé, no val a dir res més. Sembla que el dia a Barcelona al final s'ha arreglat i alguns ho han aprofitat.
Per cert, navegant per la xarxa he vist aquesta pàgina sobre Nights. Està plena de vídeos i fins i tot un "making of" de la segona part. Realment curiosa.
I sí, jo no he vist "Starship troopers" i m'han vingut moltes ganes de veure-la. A veure si l'aconsegueixo aquesta mateixa tarda.
A l'estudi hem vist Megaman 9. Una Bravia, una PS3 i un megaman com un cigró-píxel. Un déja-vú en tota regla per un historic en una pantalla d'última generació. No m'acaba de quadrar.
Just en començar el programa hem contemplat una imatge per les finestres de catradio... bé, no val a dir res més. Sembla que el dia a Barcelona al final s'ha arreglat i alguns ho han aprofitat.
Per cert, navegant per la xarxa he vist aquesta pàgina sobre Nights. Està plena de vídeos i fins i tot un "making of" de la segona part. Realment curiosa.
I sí, jo no he vist "Starship troopers" i m'han vingut moltes ganes de veure-la. A veure si l'aconsegueixo aquesta mateixa tarda.
Edit: Albert Murillo
Ostres! M'ha costat 15 minuts trobarlo, però al final ho he fet. Tinc el Christmas Nights into dreams i ni m'enrecordava.
Aquest Nadal el jugaré. Fixeu-vos el preu. ;)
7 de nov. 2008
Evolution Dreams Studio
El proper dissabte dia 15 entrevistarem als fundadors d'una nova desenvolupadora de videojocs catalana que acaba de llençar el seu primer videojoc per a PC (i que en un futur podrem jugar-lo per Mac) y que s'anomena Planet Delta. A journey to the core.
Un joc integrat dins del tipus match-3, aquells on hem d'apropar boles del mateix color perquè desapareguin. Un videojoc casual que els ha servit, durant el temps que l'han produït a constituir la seva empresa i crear les seves oficines a l'Hospitalet del Llobregat.
El joc es pot comprar directament des d'aquest enllaç, on també podem descarregar-nos la demo.
Seguirem molt d'aprop els següents moviments de l'equip d'Evolution Dreams Studio, ja que estan treballant, des de fa mesos, en projectes molt més importants.
Des de Generació Digital els hi desitgem tota la sort del món. La seva existència també dóna sentit a un programa com el nostre.
4 de nov. 2008
Monforte REVEALED: Primeres fotos en exclusiva de l'heroi més lamentable de la Generació Digital
Extra! Extra! Fotografies inèdites de Monforte! Les primeres imatges d'un heroi cridat a convertir-se en la riota del món virtual de World Of Warcraft!
La darrera vegada que se l'ha vist ha estat per Villadorada. Es demana als veïns de la zona tranquilitat, poden sortir de les seves cases, perquè l'individu és inofensiu.
Té nivell 4 i el podran identificar pel seu cap petit en comparació amb els seus músculs. També per les seves pintes de pidolaire. Només cal veure el seu equipament: Cinturón de anillas endeble, Pantalones de anillos endebles, Guantes deshilachados...
La darrera vegada que se l'ha vist ha estat per Villadorada. Es demana als veïns de la zona tranquilitat, poden sortir de les seves cases, perquè l'individu és inofensiu.
Té nivell 4 i el podran identificar pel seu cap petit en comparació amb els seus músculs. També per les seves pintes de pidolaire. Només cal veure el seu equipament: Cinturón de anillas endeble, Pantalones de anillos endebles, Guantes deshilachados...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)