Poc després va arribar un dels crossover de Capcom, no sé quin era -en van sortir una pila-. Jo diria que es tractava del X-Men vs. Street Fighter, l'enemic final era Apocalypse i només el podia guanyar amb Ryu, llençant "kames" tota l'estona, la qual cosa em sembla una autovergonya!
I allà es van desencadenar tots els jocs en 2D, els King of Fighters, els Guilty Gear, els Marvel vs. Capcom... i la punyetera mania de fer un enemic final impossible. Quina gràcia hi ha en tot això? Comprar-te un joc per no poder arribar mai al final?
Però el despropòsit va arribar amb "Bangai-o" de la Dreamcast i "Arc the Lad", els dos amb una bona pila d'hores i els dos arribats al final amb no gaires dificultats. I de cop i volta em vaig veure envoltat de míssils al "Bangai-o" i amb un enemic final a l'"Arc" impossible de batre, i impossible de tornar enrere per guanyar experiència.
Estic d'acord, els jocs han de ser difícils. Però que relaxin, per l'amor de déu, que amb alguns gairebé agafo atacs de cor!!!! I el Yakuza, que me l'estic acabant ara, quina càmera, hauríem de cremar amb torxes als programadors!!!
3 comentaris:
UUUfff!!!
Per enemic impossible, l'últim dolent del Yie Ar Kung-Fú 2 per MSX, el malevolent Yieh-Ga.
Apa que no hi vaig dedicar hores a aquest joc de lluita ( ep! I amb teclat, eh!!!) per arrivar-hi i veure com queia abatut als 3 segons de combat sense ni tant sols poder-m'hi acostar. Aquest dolent llençava uns raigs que era quasi impossible d'esquivar, i que amb 2 o 3 cops et treien tota l'energia. Ademés, podia desapareixer pels costats de la pantalla. GGrrrrrr!!!
Això sí, finalment, a base de paciència i de les 99 vides que et donava el Game Master, m'el vaig poder carregar ;)
Eren la causa de la majoria d'abandonaments de jocs. Crec que a dia d'avui els desenvolupadors ja ho han estès. Per desgràcia per a hardcore-retros i per sort per a casuals.
És cert, avui dia costa trobar jocs realment difícils. Els King of Fighters encara sembla que aguanten, els molts... ;.)
Publica un comentari a l'entrada