20 d’oct. 2008

Els "final bosses"

Recordo el meu gran primer os l'enemic final del King of Fighters 95, Omega Rugal si no estic desmemoriat. Engegaves la Saturn, et passaves tot el joc sencer i quan arribaves al final amb un nivell prou alt de dificultat acabaves llençant el comandament a terra.

Poc després va arribar un dels crossover de Capcom, no sé quin era -en van sortir una pila-. Jo diria que es tractava del X-Men vs. Street Fighter, l'enemic final era Apocalypse i només el podia guanyar amb Ryu, llençant "kames" tota l'estona, la qual cosa em sembla una autovergonya!


I allà es van desencadenar tots els jocs en 2D, els King of Fighters, els Guilty Gear, els Marvel vs. Capcom... i la punyetera mania de fer un enemic final impossible. Quina gràcia hi ha en tot això? Comprar-te un joc per no poder arribar mai al final?

Però el despropòsit va arribar amb "Bangai-o" de la Dreamcast i "Arc the Lad", els dos amb una bona pila d'hores i els dos arribats al final amb no gaires dificultats. I de cop i volta em vaig veure envoltat de míssils al "Bangai-o" i amb un enemic final a l'"Arc" impossible de batre, i impossible de tornar enrere per guanyar experiència.

Estic d'acord, els jocs han de ser difícils. Però que relaxin, per l'amor de déu, que amb alguns gairebé agafo atacs de cor!!!! I el Yakuza, que me l'estic acabant ara, quina càmera, hauríem de cremar amb torxes als programadors!!!

3 comentaris:

Francesc X. Blasco ha dit...

UUUfff!!!

Per enemic impossible, l'últim dolent del Yie Ar Kung-Fú 2 per MSX, el malevolent Yieh-Ga.

Apa que no hi vaig dedicar hores a aquest joc de lluita ( ep! I amb teclat, eh!!!) per arrivar-hi i veure com queia abatut als 3 segons de combat sense ni tant sols poder-m'hi acostar. Aquest dolent llençava uns raigs que era quasi impossible d'esquivar, i que amb 2 o 3 cops et treien tota l'energia. Ademés, podia desapareixer pels costats de la pantalla. GGrrrrrr!!!

Això sí, finalment, a base de paciència i de les 99 vides que et donava el Game Master, m'el vaig poder carregar ;)

Kedume ha dit...

Eren la causa de la majoria d'abandonaments de jocs. Crec que a dia d'avui els desenvolupadors ja ho han estès. Per desgràcia per a hardcore-retros i per sort per a casuals.

Gustavo Benéitez ha dit...

És cert, avui dia costa trobar jocs realment difícils. Els King of Fighters encara sembla que aguanten, els molts... ;.)