31 de març 2008
La realitat sempre fa por
El resultat és prou inquietant por per replantejar-se alló d'apropar-se a la realitat, oi?
30 de març 2008
La PS3 trencarà rècords?
Ahir va succeir una cosa ben curiosa. Una de les botigues espanyoles online de roba, BuyVip, va posar a la venda un número limitat de PS3 a 200€. Es tractava del model de 40 GB sense cap joc, un lot massa bàsic pel meu gust. La venda començava a les 12:00, a les 12:01 ja no quedava ni una.
No vaig provar de comprar cap, de fet em va arribar un mail promocionant la venda i per la tarda m'hi vaig endinsar en un foro per treure informació de l'esdeveniment. Un munt de gent ho va intentar sense èxit.
Si una consola sense cap alicient (no té retrocompatibilitat, no té el dual shock 3, no venen jocs, no té encara gran catàleg) pot generar aquesta febre, què no farà quan surtin definitivament els Metal Gear, els Final Fantasy o els Gran Turismo (de veritat)?
Crec que està molt clar, Europa és de Playstation. El catàleg de Wii és horrible (pels jugadors veterans) i la Xbox 360, malgrat que ha tornat a baixar de preu, no té l'èxit que es mereixen els seus dos primers anys de títols increïbles. Pobreta, li auguro una caiguda lenta.
29 de març 2008
Generació Digital al Twitter
25 de març 2008
Guapo como su padre.
Trobo Flow com un dels millors jocs casuals que hi ha en aquests moments a l'Store de la negra de SONY. Fet per una petita desenvolupadora anomenada Thatgamecompany on, per cert, hi ha una dona al capdevant. Potser és per això que els seus jocs són d'una sensibilitat molt especial i crec que ha estat per això que el meu fill ja se l'ha petat:
-Pàpa, què són aquestes lletres ?
- Són els títols de crèdit, Pol. Has arribat al final!
L'altre dia va fer un dibuix del joc i me'l va ensenyar i li vaig proposar que l'enviéssim a la gent que havia fet Flow. Ho varem fer i no només ens han contestat sinó que han penjat el dibuix al seu bloc.
M'ha agradat molt aquest episodi. Primer pel fet que el Pol hagi volgut expressar amb un dibuix un videojoc cosa que desmonta molts tòpics que em vénen al cap i després conèixer una mica més aquesta empresa. La seva Presidenta m'ha promès una entrevista (que potser serà de vídeo) properament pel meu videopodcast.
Referent al joc és tant absorvent com preciós i té una lectura amagada i es que per a mi pot passar com un dels jocs més violents de la història. Jugueu-hi de forma gratuïta i ja em direu què penseu.
24 de març 2008
Set de sang
Tal com es va prometre, el joc dirigit per Goichi Suda ens ha arribat retallat pel que fa a les escenes “gore” i sense ni una gota de sang. Així, el que havia de ser una bacanal de diversió sanguinària sense límits ha acabat materialitzant-se en enemics que es converteixen en cendres per desaparèixer fantasmalment. Això sembla més propi d’un joc d’en Fumito Ueda que d’un “tarantinià” com en Suda51.
No More Blood
Gràcies a Internet avui dia podem veure com és el joc en altres països i comparar, cosa que en èpoques passades teníem més difícil. Perquè com ja sabeu, això de la censura no ens ve de nou.
I què és el que ens perdem i que m’enrabia tant? Doncs, navegant una mica per Youtube m’he trobat amb amputacions espectaculars, sang a dojo! -brollant de forma brutal com en els pous de petroli que tant varen trempar en Bush abans d’envair l’Iraq-, caps que surten volant al pas del nostre sabre de llum, tota mena de bricolatge sobre avorrides parets blanques, etc. Per cert, encara no he dit, però per aquells que encara no ho sàpiguen el joc íntegre només arribarà als Estats Units. Sí, té gràcia l’assumpte!
A banda del component hemoglobinic la resta del joc es manté igual, i segurament per aquest motiu els “hardcoretes” de la Wii han arrasat les botigues a la recerca del preuat títol que per fi els farà sentir respectables dins aquest món de testosterona en el qual s’està convertint l’anomenada nova generació de consoles. Però que no us enganyin xiquets! Us estan venent la moto i part del sidecar!
A finals del passat mes de gener el joc va ser presentat a Madrid en un acte organitzat per l’empresa encarregada de la seva distribució a l’estat espanyol i Portugal, Virgin Play. Tal com recollia el portal Vandal, en aquest acte, al qual també va assistir el propi Goichi Suda, es va comentar als mitjans que “el joc no venia censurat perquè el joc original és així des de bon començament, per la qual cosa els europeus jugarem al joc tal i com l’havia concebut el propi Suda51”. De fet, la versió europea té la mateixa censura que la versió japonesa. I el que encara em costa més de creure, la distribuïdora va afegir durant la presentació que “no es nota per res l’absència del polèmic líquid vermell i de fet la seva absència fa que altres aspectes del joc, abans en segon pla, passin a tenir un major protagonisme fent una experiència de joc més enriquidora”. Ric per no plorar.
Ni punk ni osties!
El més fort de tot plegat és que aquest tenia que ser el títol punk de la Wii. O com a mínim això és el que se n’extreu del lema de Grasshopper, l’equip desenvolupador darrere del joc: “Punk’s Not Dead”. Sens dubte, som al davant d’un joc que pot carregar amb tot el pes d’aquesta afirmació, i es que No More Heroes és tant subversiu i “cabró” com us hauran explicat. El joc es carrega molt convencionalismes instaurats dins el món de l’oci electrònic i es caga literalment en molts conceptes intocables. Malgrat tot, en origen podria ser perfectament un joc d’essència perfectament "punky" però en el moment que es censurat perd tota la seva intenció.
Suda51 és plenament al corrent de la decisió de portar al mercat europeu una versió censurada, els sonats de Kotaku recollien la seva opinió al respecte: “hem escollit llançar a Europa la mateixa versió que al Japó considerant l’ampli mercat adult d’aquest mercat”. No ho entenc! Doncs que posin un selector de “Gore”, perquè els més infantils puguem decidir jugar o no amb sang! Suposo que les pressions del distribuïdor hauran pesat en la decisió, però Goichi, o ets punk o no ho ets, però no hi ha terme mig xato.
En definitiva, jugueu al No More Heroes perquè és un gran joc. Però si realment voleu gaudir-lo en tot el seu esplendor importeu-vos la versió USA. No té les incongruències de la europea, que és plena de moments confusos per culpa de la dictadura de les estisores. Estèticament és fascinant i realment suposa un “homenatge” a tot aquest cinema de Serie B carregat de violència extrema, amb la sang com element cerimonial d’una festa per homes de fortuna i gust.
Res més. Penso tornar el meu No More Heroes "CENSURAT EDITION" a la botiga. Espero que puguin bescanviar-me’l per un altre joc. Crec que em pillaré el Bioshock, però serà millor que abans m’informi de quina versió tenen a la venda.
Pataconcurs!!!!!
Petencara petens petemps fins patapel dimecres dia 26 a les 00:00 per pataconcursar i pataconseguir un joc PATAPON de la PSP enviant un patamissatge a generaciodigital@catradio.cat
Sonic Unleashed
Els Sonic de Mega Drive (i Master System i Game Gear) eren de lo millor que he provat mai en qüestió de plataformes. Quan l'eriçó va fer el salt a les 3d (i parlem només de jocs del Sonic Team) ho va fer a lo gran, amb un Sonic Adventure per Dreamcast incommensurable.
Llavors va començar l'explotació de Sonic: Heroes, Gems, Riders, Rivals, Rush, Shadow! i un seguit de subproductes cada cop amb menys qualitat. Semblava que la figura a la que SEGA li devia molt es diluïa entre mediocritats.
Potser algú a SEGA ha vist la llum i aquest cop fan un joc com Sonic es mereix. Aquest "Unleashed" té bona pinta, tot i que encara es nota que només han fet el disseny dels escenaris i aquests estan buits d'enemics.
Espero que ho aconsegueixin i que, de passada, el deixin descansar una mica. Que hi hagi tants Sonics no pot ser bo.
21 de març 2008
El cel
Va ser amb la 32X amb la que em vaig estrenar. Amb Virtua Racing Deluxe, versió inferior a la recreativa malgrat la publicitat de SEGA, vaig poder començar a somniar que el cel tenia vida pròpia, a endinsar-me més enllà dels decorats de cartró i pedra que existien als cartutxos de SNES i Megadrive.
Ara veig aquest vídeo del youtube i quina emoció! Va ser un dels primers jocs de cotxes que vaig gaudir fins al final, quins circuits més ajustats, treure'n una bona puntuació era motiu suficient com per festejar. Mireu el cel, fa riure. Però en la seva època estava molt bé, tota una troballa.
18 de març 2008
US AGRADA CONDUIR?
Si aneu al site promocional d'aquest cotxe cliqueu a sobre d'un punt vermell que hi ha al costat de la roda davantera i a sota de l'intermitent. Us farà un zoom. Sis caselles a l'esquerra i una amunt i hi ha una promoció del Halo 3. Una a l'esquerra i tres amunt hi ha un video del Challenger, i a sobre una promoció de Transformers. Cuatre a la dreta i sis amunt un altre pantalla de Halo 3.
Impressionant.
17 de març 2008
Generació Digital torna per Setmana Santa
16 de març 2008
La Barcelona de la Generació Digital
Foto realitzada el divendres passat a un parking de Diagonal/Balmes. Al benmig del centre de negocis de Barcelona.
No comments.
10 de març 2008
Alone in the dark 5
"El que tuvo retuvo", o això deuen pensar els programadors d'Eden quan han fet un gir en la saga i han destinat molts més recursos que a la seva darrera entrega, la qual va ser una mica decebedora.
I per mi això és la nova generació. No només gràfics a l'alçada de Bioshock, sinó la interactivitat i el motor físic que presenta, molt per sobre de la resta de jocs. El primer va donar peu a tota una sèrie de jocs per passar por, el darrer sembla que reinventarà algunes coses.
Si teniu accés a les demos, no us les podeu perdre. Fantàstic.
7 de març 2008
1984
En la historia de la informàtica hi han hagut pocs anuncis d’ordinadors. No obstant, n’hi ha un que ha destacat sobre tots els altres per la seva elaboració i originalitat: L’anunci 1984 d’Apple. Aquest anunci va ser dirigit per Ridley Scott (just desprès d’acabar la pel·lícula Blade Runner) i va ser emès durant la pausa del tercer quart de la Super Bowl del 1984. Aquest anunci està basat en el llibre “Nineteen Eighty-Four” escrit per George Orwell. El llibre tracta d’una distòpia futurista (encara que estigui situada en el 1984) en que la societat està controlada per un “gran germà” que controla i marca els ideals de la població.
En aquest enllaç teniu el com es va fer: Behind the scenes
Com tot el que fa història, ha tingut les seves paròdies o ha estat fet servir amb motius diferents a la idea original:
Vote different, 1984 - Futurama
5 de març 2008
Street Fighter: The Later Years
Fa temps, en aquest blog, varem publicar alguns dels capítols de la sèrie d’Street Fighter on es podia veure que podria passar amb els personatges quan deixin de fer els tornejos. Per aquells que esteu ansiosos per veure com continua i pels que no vareu veure en el seu moment els primers capítols, aquí teniu els enllaços:
Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9
4 de març 2008
Pel·lícula del Pacman
Feia temps que en aquest blog no es publicava una adaptació cinematogràfica d’un gran videojoc. Hem vist adaptacions d’Street fighter, Mario Bros., pescamines ... Però ara li ha arribat a un dels grans, a un d’aquells que tothom n'ha sentit parlar i que fins i tot tenia una sèrie de dibuixos:
No us perdeu tampoc els enllaços relacionats que surten al final del vídeo. No tenen desperdici.
Competidor del Guitar Hero
Ningú pot negar que Guitar Hero (GH) ha estat un dels hits en originalitat per la PS2 y la Xbox360. Treure aquest joc en una reunió d’amics assegurava, com a mínim, una estona de riures i diversió. No obstant, tots els que el vareu comprar i explicàveu les seves excel·lències, us trobàveu amb la mateixa pregunta: “I pots aprendre a tocar la guitarra?”.
Ara sembla que sortirà un competidor a aquest joc, que farà les delícies d’aquells que trobaven el GH en nivell expert massa fàcil i pels que volien aprendre a tocar la guitarra (o com a mínim, tenir un pad realista):
Podeu trobar més informació a la web GuitarRising