31 de des. 2007

El primer dia d'any: GENERACIÓ DIGITAL !


Quina gran forma de començar l'any!!!


Dimarts dia 1 de gener a les 20:00 un nou episodi del GENERACIÓ DIGITAL a les freqüències de Catalunya Ràdio.


Parlarem de les activitats de la POW UAB dins de l'any de la computació. Ho farem amb Sergi Mesonero, Gerard Sinfreu i David Ruiz. L'activitat estrella és la conferència que donarà Alexey Pajitnov, l'inventor del Tetris. Catalunya està preparada per la rebuda d'aquest mite?


Olga Vallejo treurà la bola de vidre i ens explicarà què passarà aquest 2008 i finalment els experts del programa treuran l'entrellat del any que comença a nivell d'oci electrònic.


Per cert, els programes del dia de nadal i Sant esteve, són aqui i aqui.


Bona entrada!

30 de des. 2007

Oscil·loscopi

Estava veient el primer dels programes "La era del videogame" que va emetre fa molt poc Discovery Channel a la televisió, cortesia de l'STAR i el seu servidor FTP, i m'adonava que tota la tecnologia inicial del videojoc i el desenvolupament de la guerra anaven molt lligats. Massa.

Quaranta milions de vegades he pensat que les guerres són absurdes. De fet a la carrera vaig aprendre que molts dels algorismes de xifrat que s'utilitzen avui dia (com els mòbils de 3 generació i l'UMTS, o l'accés a xarxes ranurades amb ALOHA o Token Ring) tenen la seva base en argúcies militars dels anglesos i americans per no ser detectats pels alemanys. Fins i tot, internet era inicialment una xarxa militar. Ho trobava lleig.

Però amb aquest documental he vist que si no fos per l'interès del govern americà la Magnavox Oddysey de Ralph Baer no hagués existit. I no pas perquè volguessin crear videojocs, sinó perquè els enginyers implicats en tasques més brutes van buscar una diversió en els dispositius electrònics.



Ara em miro l'oscil·loscopi que feia servir a les pràctiques de primer curs, tenia amagat el tetris perquè era digital. Veig la pantalla verda i penso en la fredor de buscar una cosa divertida mentre construeixo armes de destrucció, perquè és això lo que feia aquella gent. On jo veia sistemes intel·ligents de calefacció o portes que s'obrien automàticament ells van veure una recreació de la guerra freda.

Ja ho deia l'Obelix, estan bojos aquests americans.

28 de des. 2007

Dragon Ball Burst Limits en català

Jordi Sellas, presentador del programa "Generació Digital" de Catalunya Ràdio, formarà part del primer equip de dobladors d'un videojoc en català. El joc triat serà Dragon Ball Burst Limits per ps3 i 360, el qual també comptarà amb la presència de diferents actors que varen doblar la sèrie originalment per TV3 i el K3.



Sellas posarà la veu de l'"speaker" del concurs d'arts marcials, aquell senyor amb ulleres negres que narrava el transcurs de cada combat en els primers capítols de Dragon Ball. "És una oportunitat única", declarava en Jordi quan es va fer pública la decisió. El projecte serà finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost de 40 mil euros.

Atari també treballa en la localització a diverses llengües com ara l'euskera o el gallec, sabent que l'èxit de la sèrie a Catalunya i altres països del sud d'Europa va ser molt gran. Aquí teniu la nota de premsa oficial d'Atari Espanya on s'explica aquesta bona notícia.

24 de des. 2007

GENERACIÓ DIGITAL torna per NADAL


Dos programes ens esperen aquestes festes de Nadal del Generació Digital a Catalunya Ràdio:

25/12/2007 (20:00)
Videojocs i nens. Tindrem la col·laboració d'en Toni Matas, director de Barcelona Multimèdia.


26/12/2007 (17:00)
L'any que finalitza es commemora el 40è aniversari de la primera partida de videojocs. Us ho explicarem fil per randa.


Però això no és tot,  ja que el dia 1 de gener en farem un altre que ja us avançarem l'horari. Si no podeu escoltar-los en directe, sabeu que podeu descarragar-los al link de Catalunya Ràdio que hi ha a la esquerra.
Bon Nadal !

22 de des. 2007

Ikaruga's master

Ei! Recordeu el magnífic Ikaruga? Va ser programat per arcades SEGA (Naomi) i va ser convertit primer per Dreamcast només al Japó i després per GameCube. És un d'aquells jocs "made in treasure" dels que també ens va arribar Shilpeed per PS2, Gradius V o el meu preferit, Bangai-O.

He trobat per internet aquest vídeo.



No cal dir que lo que fa aquest home és realment complicat. Manegar dos joysticks, disparar i canviar de color tota l'estona. És aquest home un ciberatleta?

14 de des. 2007

Adéu al NEWPARK de la Rambla????

Després del tercer comentari d'en Blasco, poso amb interrogació la meva entrada. De totes maneres gaudiu de la reflexió:

Aquesta foto la vaig fer ahir al vespre a les Rambles de Barcelona.
A través de les finestres il·luminades, es veien, quan passejaves Rambla avall, unes màquines que ja començaven a ser anacròniques, sobretot quan t'adonaves que l'afluència de gent era mínima. Ara estan ultimant l'apertura d'una botiga d'ordinadors.
L'any 1994 (quan PlayStation començava a sonar), la família Sanahuja ajuntava en 1000 metres quadrats, 400 millons de les antigues pessetes en les més modernes màquines recreatives i ho feia en el que potser era el millor emplaçament d'Europa, les Rambles. Aquesta és la clau, crec, que l'invent hagi funcionat durant més de 13 anys.
Ja feia molt temps que, quan hi passava, hi veia un parc d'atraccions fora del nostre temps, però adonar-me del seu tancament ahir mateix em va entristir força (només una estoneta eh!). Em sap greu no poder jugar mai més al Galaxian 3 i encara recordo la partida col·lectiva que varem fer fa anys els components del Game Over (aka Generació Digital) en aquesta maquineta increïble.
Espero que el senyor Jaume Sanahuja i el seu fill la guardin al costat dels centenars de màquines històriques que tenen amagades en una nau industrial en un lloc no definit del Vallès, i s'animin a fer el museu que tant de temps fa que tenen al cap. Ens faran a tots molt feliços.

12 de des. 2007

100 Posts al Blog!

Doncs sí, semblava que no hi arribariem mai però ja hem postejat 100 vegades.

Quan varem iniciar el blog, pensavem que fos una referència dels programes emesos, un link al seu MP3 per que el poguessiu tornar a escoltar i que pogués recollir els vostres comentaris sobre aquests programes. Era el nostre inici a Catalunya Radio després de 3 temporades a Ona Catalana i aquella petita ( només 4 programes) temporada d'estiu decidiria si repetiriem o no.

Finalment, però, hem anat agafant la confiança de poder-vos anunciar noticies, curiositats, esdeveniments, comentar jocs i fer-vos reflexions sobre el món que envolta el videojocs desde la perspectiva d'un equip que comparteix molts punts de vista però també té afinitats diferents. Tots, però, amb una igual passió per l'òci electrònic sigui de l'època que sigui.

Al llarg d'aquests 100 posts hem pogut compartir amb vosaltres moltes coses:

Les nostres primeres emissions a Catalunya Radio, on cada programa tenía un blog diferent.

Com fer glaçons en forma de peces del Tetris.

La divertida sèrie amateur en video sobre Street Fighter.

Els mil usos que pot tenir un Post-It si s'és creatiu i un malat dels videojocs.

Varem carregar desde un Spectrum i en directe el "Guillem de Berguedà" en un mític programa dedicat al panorama català.

El nostre sorteig al final de l'estiu sobre el millor videojoc de la Història gairebé desbroda la centraleta de Catalunya Radio amb les vostres trucades.

Forem distingits amb un premi pel Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i de Telecomunicacions.

I sobretot varem tenir Jade Reymond, massa Jade Reymond.


Esperem que els propers 100 posts us apassionin tant a vosaltres llegir-los com a nosaltres fer-los, i esperem els vostres comentaris, "la veu dels oients", per saber les vostres opinions i els vostres interessos. Recordeu que a part de deixar els vostres comentaris al blog podeu també escriure'ns a generaciodigital@catradio.cat i proposar-nos temàtiques, fer-nos arribar noticies pel blog o simplement donar-nos el vostre parer. A nosaltres ens interessa tot. Qué hi farem, sóm així.

El Pare del Tetris a Barcelona!


En el marc de l'Any de la Computació que la Universitat Autònoma de Barcelona dedica cada any a una temàtica diferents ( sent enguany el tema els videojocs), es realitzarà una taula rodona sobre els videojocs amb la presència de Alexey Pazhitnov, el creador del Tetris.

Realment un esdeveniment únic doncs no estem acostumats a rebre en el nostre país a grans figures de la història dels videojocs, i que cap membre de la nostra Generació Digital s'hauria de perdre.

En aquest enllaç recuperareu el blog dels nostre programa d'estiu del 2006 dedicat precísament al Tetris i la figura del seu creador. No us el perdeu doncs hi ha informació ben interessant!

11 de des. 2007

Star Wars! Ara en Osciloscope-Rama!!!

Tornem als 70! Lo últim en videojocs era el gràfic vectorial. Quant encara faltava perquè les plaques tinguessin capacitat de moure gráfics tipus "raster" amb qualitat suficient per mostrar animacions i colors, el que semblava més novedós eren els gràfics que de forma vectorial definien una sèrie de polígons, donant una extranya sensació de realisme. Un dels grans clàssics del videojoc domèstic, la Vectrex, va neixer precisament com una forma d'aprofitar un stock de pantalles d'oscil·loscopi ( un aparell científic que pot mostrar ones en un eix vectorial, i que té una pantalla especialitzada en dibuixar línees i punts).


I això és precisament el que han aconseguit uns aficionats, reconvertir un MAME per utilitzar com a sortida de video la pantalla d'un oscil·loscopi de laboratori, on els jocs vectorials adquireixen l'extranya bellesa d'executar-se en el seu entorn natiu.

¿Vol ser millonari? Pregunti'm com!


Amb aquesta frase es podria anunciar el típic llibre d'autoajuda encarat a aprernents de Rockefeller que volen saber com ferse rics aviat. Molts dels grans magnats han seguit la tradició americana de publicar en llibre les seves proeses mercantils, i fer-nos saber a tots com van aixecar un empori industrial partint de 10 dolars i 50 centaus.

Sent com és el món de Second Life una finestra oberta al negoci, no era d'extranyar que aviat algú volgués recopilar en un llibre aquestes histories de triomf i éxit en el món virtual i dels beneficis no tant virtuals que genera.

The Entrepeneur's guide to Second Life: Making money in the Metavers

Silent Hill

No era la primera vegada que trepitjava Silent Hill. Ja hi havia estat algun cop, però ara tot em semblava diferent. Des del passeig pel parc que m'anava introduint en aquell ambient tant ple de melancolia, tristor i angoixa. Fins a les cases, totes grises, que tancaven cadascun dels carrerons on una boira molt espesa desdibuixava les parets tacades amb la sang de molts innocents.



Perdre'm per l'interior d'edificis i trobar personatges marcadament trastocats va ser l'inici de la meva bogeria. Quan arribava la nit una ombra viva prenia la poca llum que algunes espelmes encara donaven, i els éssers no vius més esgarrifosos em perseguien intentant arrencar-me la meva desafortunada ànima.

Però jo volia recuperar la meva estimada Maria. No hi havia prou por al meu cos per fer-me enrera. La seva aparició era la meva esperança, la vaig trobar vàries vegades en aquell malson mentre intentava escapar. Tot i que sabia que ella havia mort ja feia tres anys, mai no vaig deixar de voler apropar-me a aquella càlida figura.



L'última vegada que la vaig poder veure vam parlar força estona, vaig entendre perquè jo havia tornat a Silent Hill i vaig penedir-me de ser home, per tot allò que la meva naturalesa m'havia impulsat a fer. Mentre sortia, encara podia sentir aquelles veus esfereïdores que cridaven en silenci i em feien caminar encara més de presa.

No vaig voler parlar mai de tot allò, ningú podria creure'm.


Silent Hill 2: Restless dreams (PS2, Xbox)

10 de des. 2007

El control de la glucèmia no es un joc. O sí?

La diabetis tipus 1 és una malaltia que es manifesta preferentment en individus joves. Avui en dia, gracies a la insulina sintètica els malalts de diabetis poden fer vida normal, sempre que segueixin molt d'aprop les evolucions de la seva glucèmia ( nivells de glucosa en sang). Aquest sempre ha sigut un factor important sobretot en els malalts més joves, que no sempre agafen l'habit regular de mesurar-se la glucosa per ser una rutina tediosa.


Per això neix el GLUCOBOY, un lector de glucosa en sang acoplat a una GameBoy Advance, que ens recompensa amb nous videojocs si aconseguim anar mantenint els nostres nivells de glucèmia en els paràmetres òptims ( cosa que s'aconsegueix seguint les rutines de control i injecció de Insulina i les hàbits recomanats pels metges).

Esperem, però que sigui compatible amb la Nintendo DS per tal que l'aparell no quedi relegat als usuaris de l'antiga consola de Nintendo.

Com jugaries amb un joystick de 2 metres?


L'artista Jason Torchin va fer per encàrrec una replica x15 del famós joystick de l'Atari VCS2600.

Aquest grandiós comanament - totalment funcional- va ser part del show i'm 8 bit de Los Angeles, i el podeu veure funcionar en aquest video del blog Boing Boing

7 de des. 2007

L'efecte Nintendo

Ahir, tot just després d'acabar el programa del Generació Digital, els companys de la ràdio feiem una petita reflexió sobre l'èxit de Nintendo en aquest darrer any. Quan encara erem Game Over recordo que vam fer un programa confrontant les dues portàtils, i recordo les paraules de l'Star: és plàstic.

Tots estàvem d'acord, la DS es presentava com un producte gairebé casolà, copiant el punter de les Palm i amb certa fragilitat als seus components; recordeu aquell cartutx on havies de cridar una noia o bufar espelmes per intentar lligar amb ella? Project Rub, es deia, a mi fins i tot em semblava massa... diferent.



Lo mateix ens va passar quan vam tenir la visita d'un dels product manager d'Ubi Soft a Barcelona amb la seva flamant Wii sota el braç. Tothom va quedar una mica decebut per la màquina; molt bonica, cert, però gràficament una Gamecube dopada.

Però de cop i volta va aparèixer Brain Training i Zelda i la cosa es va capgirar. Des de llavors que veig que a les llistes de Japó i Estats Units estan dominades per una de les dues màquines. La raó? Crec que ni a Nintendo ho saben, de fet moltes vegades quan veig una dona asseguda al metro jugant una DS penso que no és conscient de que juga a un videojoc. És com qui fa Sudokus al diari, pura inèrcia.



Crec que la Nintendo DS i la Wii han captat allò que els americans diuen "casual gamers", aquells que no es preocupen per la tecnologia sinó per la diversió pura i dura. Perô jo també diria que són els "casual buyers", la gent que compra de tan en tant, que multiplica les vendes d'un conjunt reduït de videojocs -gairebé tots de la pròpia Nintendo-, i que fa que la resta de companyies tinguin difícil l'èxit.

Fa poc s'ha fet públic un estudi que comptava els "million sellers" -jocs que han venut més d'un milió de còpies- de les tres consoles no portàtils. L'xbox 360 en té 29, la wii 11 - vuit de nintendo - i la Playstation 3 en té dos jocs. El mercat de màquines no està distribuït d'aquesta manera, ni de bon tros, però hi ha un desajust molt important entre hardware i software. Jo crec que això no és gens bo, però fa temps que Nintendo juga a no tirar del carro.

Quants caballs té el teu cotxe???

Quina pena que quan ens fem grans perdem aquella imaginació infantil.


6 de des. 2007

No has pogut escoltar el programa en directe?


El que hem fet avui dijous a les 21:00 ?
Cap problema. Descarrega'l aqui.
Esperem les teves suggerencies i comentaris.

5 de des. 2007

El staff del Generació Digital discuteix molt sovint sobre l'última maquineta de Nintendo, la Wii. Que si és bona, que si és dolenta, que si decepciona, que si té uns jocs brutals... Jo defenso una postura més absoluta: quan surti un joc de Star Wars amb comandament wiimote tipus sabre de llum, tots callarem i anirem corrents a la tenda més propera per poder fer de jedi o sith davant el televisor. Jo ja he començat a correr:



Ni XeixCapsa ni Estació-de-tocar, deixeu-vos de punyetes, ens agradi o ens desagradi tots caurem al costat fosc de la Força. Jo ja noto als meus midiclorians tot revolucionats... Només falta el joc, és clar, però tan se val, ja arrivarà, ja, ja arrivarà.

Enllaços d'interés:
Comprar WiiLightsaber: Només 23,49 euros + S&H

EL PAC-MAN CATALA (a sort of)

Per celebrar el seu 30 aniversari -els mateixos que els videojocs- la companyia d'espectacles Rovell d'Ou publica un doble CD més DVD amb noves cançons i actuacions en directe.

Fent país, senyor S*T*A*R? No pas, només aprofito la benentença per fer notar la portada d'aquest nou treball:



... que em resulta molt simpàtica per la gran, inmensa i casual similitut amb l'icona màxima dels videojocs: Pac-Man.

Per aquestes properes dades de goig i família arreu, paga la pena mesclar Wii, cagatió i marxeta en català. Encara que siga casualitat.

Enllaços d'interés:
Companyia d'espectacles Rovell d'Ou: http://www.rovelldou.net

3 de des. 2007

Aquest Nadal que no et prenguin el pèl


Aquest dijous dia 6 de desembre a les 21:00 hores des de Catalunya Ràdio, s'emetrà un nou episodi del Generació Digital.
El programa serà una guia de compra per aquest Nadal. Hi haurà regals i comentaris impagables dels nostres contertulis.
Aqui podeu escoltar la promo.

2 de des. 2007

Spot TV

Pot ser que encara no sigui la millor consola del món, però per a mi, aquest és el millor anunci de TV  d'una consola. Amb permís del Segata Sanshiro, evidentment.




UNA CONSOLA ES UN DISC DUR AMB JOCS

Els canals de televisió de pagament obren la caixa de les sorpreses i ens comencen a oferir séries en versió original subtitulada. Poder veure les últimes temporades de House o la novedosa Pushing Daisies, o fins i tot l'humor de Dave Chapelle's Show quasi en temps real al mateix temps que s'emeten a USAlandia, si més no, fà gràcia.

Aixó provoca que alguns aficionats posin fil a l'agulla i vagin marcant séries a les seves agendes per si arriven a les nostres televisions. Una d'aquestes séries es 'Life', que comença a ser coneguda per alguns tocs geeks com el que podeu veure en el següent video:



- Una consola és com un ordinador, oi?
- No és com un ordinador, és un ordinador. És un disc dur amb jocs a dins.

Malauradament potser tenen raó a mitges...

1 de des. 2007

LA PRINCESA PROMETIDA - Quasi que per a vestir sants

30 anys han passat des de l'edició en anglés del llibre de William Goldman, 'The Princess Bride', coneguda a l'estat espanyol com 'La Princesa Prometida'. I 20 anys han passat des de l'estrena de la versió cinematogràfica, una pel.lícula considerada com a títol indispensable en el cinema d'aventures, entretinguda com poquets films aconsegueixen. Bons molt bons, dolents molt dolents, dolents que no ho són tant, amor, veganja, honor, fidelitat, espases i seqüencies de lluita inolvidables.

Dins d'aquests aniversaris -casualitat o no- s'ens presenta el videojoc que arrivarà a les nostres pantalles a la primavera de 2008, disponible per MacOS X 10.4, Windoze 2000/XP/Vista i Linux (2.6 kernel. glibc 2.4).

Mentre podem gaudir del trailer del joc i d'una reedició del llibre de la ma de l'editorial Martínez Roca amb capítols inédits. Si teniu ja la pel.lícula en DVD feriu bé de pensar-vos si comprar la reedició en cas de que es publiqui aquí. A USAlandia ja està disponible -es tracta d'una CUARTA edició ja- i a banda de tot un seguit d'extres típics en aquests casos -i l'eliminació d'altres ja editats, tot per fotre a l'aficionat-, sapigueu que la versió espanyola que ronda des de fà uns quants anys està capada, té escenes tallades respecte a l'anterior edició en video també editada a les nostres contrades.



I per si volguessiu ser una mica més nerds, agafeu una Wii i el joc 'Mario Galaxy', entreu a la Bigmouth Galaxy i pareu l'orella amb la música, resulta molt, massa semblanta a la BSO de la pel.lícula La Princesa Prometida, concretament a les seqüencies de l'escalada de 'Los Acantalidos de la Locura', 'The Cliffs of Insanity' en anglés.

Enllaços d'interés:

El videojoc: http://www.princessbridegame.com
El llibre: http://www.laprincesaprometida.com