El cel

Quan les consoles s'iniciaven a això d'ensenyar potencial en 3D em vaig començar a fixar en el cel. Sí, tothom mirant abaix, en la quantitat de polígons que mostraven les màquines i jo mirava amunt, als núvols, al sol i al moviment de l'horitzó.



Va ser amb la 32X amb la que em vaig estrenar. Amb Virtua Racing Deluxe, versió inferior a la recreativa malgrat la publicitat de SEGA, vaig poder començar a somniar que el cel tenia vida pròpia, a endinsar-me més enllà dels decorats de cartró i pedra que existien als cartutxos de SNES i Megadrive.

Ara veig aquest vídeo del youtube i quina emoció! Va ser un dels primers jocs de cotxes que vaig gaudir fins al final, quins circuits més ajustats, treure'n una bona puntuació era motiu suficient com per festejar. Mireu el cel, fa riure. Però en la seva època estava molt bé, tota una troballa.