24 de març 2008

Set de sang

Fa unes setmanes es va anunciar que la versió europea del joc No More Heroes de Wii ens arribaria censurada. Doncs bé, ja fa uns dies que aquest títol és a les botigues, però això és un dir, perquè gairebé ja no es troba arreu, i segons comenten alguns botiguers es poc probable que hi hagi una reposició d’unitats. Per tant qui vulgui aconseguir el joc ja pot posar-se les piles. Però compte amb la versió PAL del joc... És un despropòsit!

Tal com es va prometre, el joc dirigit per Goichi Suda ens ha arribat retallat pel que fa a les escenes “gore” i sense ni una gota de sang. Així, el que havia de ser una bacanal de diversió sanguinària sense límits ha acabat materialitzant-se en enemics que es converteixen en cendres per desaparèixer fantasmalment. Això sembla més propi d’un joc d’en Fumito Ueda que d’un “tarantinià” com en Suda51.



No More Blood

Gràcies a Internet avui dia podem veure com és el joc en altres països i comparar, cosa que en èpoques passades teníem més difícil. Perquè com ja sabeu, això de la censura no ens ve de nou.

I què és el que ens perdem i que m’enrabia tant? Doncs, navegant una mica per Youtube m’he trobat amb amputacions espectaculars, sang a dojo! -brollant de forma brutal com en els pous de petroli que tant varen trempar en Bush abans d’envair l’Iraq-, caps que surten volant al pas del nostre sabre de llum, tota mena de bricolatge sobre avorrides parets blanques, etc. Per cert, encara no he dit, però per aquells que encara no ho sàpiguen el joc íntegre només arribarà als Estats Units. Sí, té gràcia l’assumpte!


A banda del component hemoglobinic la resta del joc es manté igual, i segurament per aquest motiu els “hardcoretes” de la Wii han arrasat les botigues a la recerca del preuat títol que per fi els farà sentir respectables dins aquest món de testosterona en el qual s’està convertint l’anomenada nova generació de consoles. Però que no us enganyin xiquets! Us estan venent la moto i part del sidecar!

A finals del passat mes de gener el joc va ser presentat a Madrid en un acte organitzat per l’empresa encarregada de la seva distribució a l’estat espanyol i Portugal, Virgin Play. Tal com recollia el portal Vandal, en aquest acte, al qual també va assistir el propi Goichi Suda, es va comentar als mitjans que “el joc no venia censurat perquè el joc original és així des de bon començament, per la qual cosa els europeus jugarem al joc tal i com l’havia concebut el propi Suda51”. De fet, la versió europea té la mateixa censura que la versió japonesa. I el que encara em costa més de creure, la distribuïdora va afegir durant la presentació que “no es nota per res l’absència del polèmic líquid vermell i de fet la seva absència fa que altres aspectes del joc, abans en segon pla, passin a tenir un major protagonisme fent una experiència de joc més enriquidora”. Ric per no plorar.

Ni punk ni osties!

El més fort de tot plegat és que aquest tenia que ser el títol punk de la Wii. O com a mínim això és el que se n’extreu del lema de Grasshopper, l’equip desenvolupador darrere del joc: “Punk’s Not Dead”. Sens dubte, som al davant d’un joc que pot carregar amb tot el pes d’aquesta afirmació, i es que No More Heroes és tant subversiu i “cabró” com us hauran explicat. El joc es carrega molt convencionalismes instaurats dins el món de l’oci electrònic i es caga literalment en molts conceptes intocables. Malgrat tot, en origen podria ser perfectament un joc d’essència perfectament "punky" però en el moment que es censurat perd tota la seva intenció.

Suda51 és plenament al corrent de la decisió de portar al mercat europeu una versió censurada, els sonats de Kotaku recollien la seva opinió al respecte: “hem escollit llançar a Europa la mateixa versió que al Japó considerant l’ampli mercat adult d’aquest mercat”. No ho entenc! Doncs que posin un selector de “Gore”, perquè els més infantils puguem decidir jugar o no amb sang! Suposo que les pressions del distribuïdor hauran pesat en la decisió, però Goichi, o ets punk o no ho ets, però no hi ha terme mig xato.

En definitiva, jugueu al No More Heroes perquè és un gran joc. Però si realment voleu gaudir-lo en tot el seu esplendor importeu-vos la versió USA. No té les incongruències de la europea, que és plena de moments confusos per culpa de la dictadura de les estisores. Estèticament és fascinant i realment suposa un “homenatge” a tot aquest cinema de Serie B carregat de violència extrema, amb la sang com element cerimonial d’una festa per homes de fortuna i gust.

Res més. Penso tornar el meu No More Heroes "CENSURAT EDITION" a la botiga. Espero que puguin bescanviar-me’l per un altre joc. Crec que em pillaré el Bioshock, però serà millor que abans m’informi de quina versió tenen a la venda.

1 comentari:

Francesc X. Blasco ha dit...

Censura? Sang? Nintendo...? Quins records, ens trobem una altra vegada en els temps del Mortal Kombat :)

De totes maneres la censura no ha sigut exclusiva de la Gran N. Les versions domèstiques d'èxits de SEGA com House of the Dead mostraben una sang "verda".

El que SÍ em sorprén d'aquesta noticia sigui sobre la regionalitat d'aquesta censura. Sempre havia pensat que en el Japó els jocs no eren censurats especialment en quant a violència i que eren tal i com esl creadors els havien fet, mentre que als USA, amb tota la seva carga moralista, es pasava censura inclús als detalls més idiotes ( recordem els afegits als pantalons de les meuques del FFight per tal que no mostressin tanta cuixa). I finalment a Europa soliem rebre la versió americana i ens teníem que empassar la pre-censura americana.

Ara, però, veig com rebre la versió japonesa d'un joc no ens proporciona un producte millor si no un de retallat, mentrre que els americans tindrán la millor versió.
Tindrem que considerar ara les versions americanes com les més auténtiques per a un públic adult?