En aquelles gairebé oblidades tardes d'estiu va arribar a casa la primera consola, una Megadrive amb el cartutx de Sonic. És un fet que la limitació tècnica d'aquelles andròmines es suplia amb tota la devoció d'un noi de setze anys vers una màquina "meravellosa".
Aquella dedicació ha anat desapareixent, els videojocs han esdevingut un fenomen de masses i no hi ha temps per la sorpresa, l'evolució és constant. Hom pot pensar que això ha canviat molt, que no som els mateixos que abans i que tampoc ens comportem com llavors.
És cert, la tecnologia és imparable i no s'atura davant romanticismes dels anys vuitanta. Nosaltres també ens anem adaptant i gaudim dels gràfics, d'internet, de les descàrregues i les partides multijugador, del vídeo en alta definició...
Però tenim memòria, recordem aquelles tardes i justament per això, quan parlem de l'spectrum, de l'amiga, del commodore o de les primeres consoles de 8 bits hi posem passió, perquè són les bases de la nostra generació. La Generació Digital.
12 de jul. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada