23 d’oct. 2007

Cinc anys són cinc anys.

De fet escoltava un dia en una ràdio que quatre anys és el temps mínim en el què canvia la nostra fisonomia.

El video està muntat per l'Ariadna Oltra (crec recordar) i juraria que és el darrer programa de la primera temporada. O sigui que estem parlant de finals de juliol de 2002.

Veig un Jordi Sellas amb cara de nen, un Xavier Serrano que fa temps que no veig i no sé si ha canviat molt, un Tromax, un Antonio Ortal, un servidor amb la semarreta vermella d'Atari i que ara faig servir de pijama i ... com es deia el de la barba i que ens deu diners a tothom ;-D

Començo a veure aquella època amb una simpàtica nostàlgia.

Que no pari.

video

2 comentaris:

Roger ha dit...

Ja ho pots ben dir ja quina cara de criatura, espero que no s'enfadi !!!!

Felicitats !!!!

Francesc X. Blasco ha dit...

Ahhh! L'estudi 1 d'Ona Catalana, quins recòrds!! :)

Per cert, que això era l'últim de la previa de l'estiu abans de la primera temporada, no? Pq a la primera temporada jo ja hi era i l'Albert Garcia també s'hi va afegir llavors.