Després de fer una primera part per Saturn on els pits de les lluitadores es movien més de lo habitual, Itakagi va liderar un rentat de cara de "Dead or alive" gràcies a que va afegir escenaris molt més grans de lo habitual, cosa que particularment m'agrada i molt.
La seva conversió a PS2 va ser el primer títol que enfrontava les característiques tècniques d'una Naomi/Dreamcast amb una PS2. Més pol·lígons i menys antialiasing eren el resultat de diverses comparatives als mitjans especialitzats. Però no va vendre gaire, a Dreamcast per la situació de la consola i a PS2 eclipsat pel Tekken Tag Tournament.
Imagino que li va fer molt de mal alguna promesa no complerta d'algun directiu de Sony i es acostar a Microsoft i la seva nouvinguda Xbox. Tot un cop d'efecte a la filosofia proteccionista del sector industrial japonès: aliar-se amb un americà.
Va afirmar que la Ps2 no podria ni amb el cap dels lluitadors de "Dead or Alive 3" (voldria dir pits?); va publicar Dead or Alive Xtrem beachball, un joc on lo menys important és jugar i lo "millor" és contemplar noies "pneumàtiques" virtuals; va criticar la seva pròpia empresa per traslladar "Ninja gaiden Sigma" a la PS3 i va afirmar que mai més no treballaria amb Sony.
Solució? Sortir de l'empresa, era lo millor per tots, no m'agradava veure el pare de la criatura parlant malament d'un dels seus millors fills: Ninja gaiden. Espero ben aviat veure noves coses de totes dues parts... separades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada