Una prèvia en un bar, el Jordi ens deixa veure el seu iPhone, l'Albert Garcia que el veu s'hi enganxa. Hores més tard encara no sé si el Jordi ha recuperat la seva andròmina... vull dir, mòbil.
Admirem tots plegats la darrera adquisició de la Raquel, Conquer: Live and Reloaded per la Xbox, agraïm que encara es facin jocs "políticament incorrectes". I mentre donem la benedicció a la seva compra, anem tirant cap al cinema.
Un cop dins de la sala es fa el silenci. Crec que per un o altre motiu Wall-e ens captiva a tots, la prova és que fins al final ningú no diu res, només mira amb atenció lo que allà succeeix. I justament això és lo que no vull desvetllar, qualsevol cosa que es digui sobre el guió seria trencar una de les múltiples sorpreses que amaga la pel·lícula.
Al final aplaudiments, comentaris molt positius de tots els assistents i una mica de "run run" a l'estómac, hi ha gana. Anem a buscar els frankfurts més grans de Barcelona mentre comentem els moments memorables.
Hem de repetir l'experiència, ja hem confirmat que serà durant l'estrena de Batman, us deixo la prova immortal per la posteritat d'una jornada totalment digital.
2 comentaris:
D'esquerra a dreta i de dalt abaix: Wall-e, Jordi Sellas, Raquel, Eva, Albert García, Olga i Jordi (els polis), Eloi i servidor, amb el cap ben rapat!
Quina gran pel·lícula Wall-E!
El guió és sublim i més encara tenint present que es tracta d'un relat per a tota la família. Les idees exposades que formen l'argument són molt atractives i alhora estan plenes de segons lectures molt interessants. Però on destaca per davant de tot és el seu detallisme rabiós i en la força de TOTES les seves imatges. Visualment la pel·lícula és perfecta.
És el millor film de Pixar.
Publica un comentari a l'entrada