Resulta que els nens d'avui dia tenen el mateix somni que els d'abans: de grans volen ser futbolistes. La majoria. Però no tots. Una enquesta recent -i que avui cita Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia- revela que també hi ha nens que de grans volen ser "provadors de videojocs". És aquesta una feina? Si, de fet al Generació Digital ja n'havíem parlat, i més d'un de vosaltres, sense ser un nen, també té aquest somni. Es tracta, al contrari del que pensa molta gent, d'una feina altament professionalitzada, qualificada i molt important per acabar de definir un videojoc.
Però és millor la vida d'un provador de videojocs que la d'un futbolista? Jo, que he estat provadora de videojocs gràcies al vostre programa m'atreveixo a dir... si!!!!
5 de set. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
En el meu cas jugar (quan puc) és més aviat un plaer, si es convertís en una professió em sembla que m'ho miraria d'una altra manera.
Tot i això, reconec que probablement sigui divertit veure aquest món des de la seva òptica.
Doncs haig de reconeixer que jo no només ho he somiat:
Fa uns anys varen sortir a la Vanguardia, a les demandes de feina, peticions per treballar en les traduccions/testings/disseny de les edicions eurpees y castellanitzades dels videojocs de Nintendo pel mercat europeu. Eren els temps del llançament de la N64 i jo vaig probar enviant el meu escás currículum. De tot això m'ha quedat una carta de Ninetndo on em dieun básicament "siga jugando hay miles de premios", però qué coi! Ho vaig intentar!! ^_^
Publica un comentari a l'entrada