La meva és la petita, en vaig vendre la gran per poder comprar-la. I porta xip, i no tinc cap joc pirata i sí un munt de jocs americans. El tamany importa, i el preu també. Quan més petites ambdues coses més bufona i més satisfacció. I la raó és molt simple: els jocs americans costen la meitat que els europeus, la sèrie platinum costa exactament 20 dòlars, 15 euros al canvi, mentre que a les botigues de casa nostra tenim molts a 30€ i, ara que la liquiden, altres també a 20€.
No entenc les fronteres, ni els impostos ni els aranzels electrònics, tothom hauria de poder gaudir d'un videojoc com qui es compra un disc, un bon llibre o una pel·lícula al cinema. De tota manera, la PS2 ha trencat límits i barreres i la màgia de molts dels seus títols han fet que es vengui a tot arreu. Playstation és un fenomen, una màquina universal, i per sort o per desgràcia, sembla que tot just acaba de començar.
1 comentari:
Et cito:
"No entenc les fronteres, ni els impostos ni els aranzels electrònics, tothom hauria de poder gaudir d'un videojoc com qui es compra un disc, un bon llibre o una pel·lícula al cinema"
Doncs crec Gustavo que això és precísmaent el que passa, que gaudiem dels videojocs de la mateixa manera que AQUÍ gaudim d'un disc ( que arriba tard, amb un packaging horrorós i possiblement amb menys bonus tracks), un llibre ( que si no el compres en l'idioma original o és un best-seller oblida't gairebé d'ell - o espera sentadet) o una película ( amb doblatges pésims, mutilació d'escenes i tard, sempre més tard si es que arriba. I si parlem d'edicions en DVD ni t'explico).
El problema és Europa ( o Espanya particularment), que com sempre sóm el cul del món tecnològic malgrat ser un dels mercats europeus més importants.
Publica un comentari a l'entrada