Ara fa 25 anys vaig anar a la estrena de TRON a un cinema del Paral.lel que ja no existeix. Tenia 12 anys i hi vaig anar amb la meva cosina. Recordaré sempre la sensació que em va deixar veure els circuits "per dins". En aquella època la meva experiència amb els ordinadors i els videojocs feia anys que havia començat, ja que els caps de setmana anava a Roda de Barà i m'escapava al Francàs on hi havia la primera sala de màquines (així li deiem i així es dirà sempre) que vaig veure a la meva vida. Recordo haver jugat al Gun Fight i a l'Space War (tecles blanques rectangulars, per això m'en recordo). Vaig sentir la màgia.
Per aquella època també vaig veure el primer ordinador que observaven els meus ulls. Va ser a uns grans magatzems, que ja no existeixen tampoc i que es deien COESA, curiosament, també estaven al Paral·lel. Juraria que era l'Oric 1, però mai he estat segur. El que si estic segur és que hi varem anar amb la meva mare i ma germana a comprar un tocadiscos i amplificador Phillips. Mentre decidien, li vaig dir a ma mare que preguntés què era allò que tenia moltes tecles i lletres. La resposta la recordaré tota la vida: "es connecta a la tele i s'hi poden fer moltes coses" .... s'hi poden fer coses .... que fort! vaig pensar (bé de fet, deuria pensar que guai!). Vaig sentir la màgia.
Aquelles sensacions eren màgiques i inoblidables. Com màgic va ser escoltar per primera vegada la primera cançoneta del Crazy Climber o veure els gràfics del Moon Cresta (vaig arribar a fer més de 100.000 punts, reunint de forma discutible diners de casa meva). Després va venir l'Spectrum després l'Amiga i ...... ja està. Aqui es va acabar. Al final dels anys 80 es va acabar la màgia. Fins avui la he estat buscant desesperadament, però no hi ha hagut manera. Només trobo entreteniment. Que sí, que està molt bé .. però hi falta una essència que em va marcar totalment la meva vida.
No he parlat d'això amb l'STAR, però crec que ell fa molt de temps que es va donar compte que la màgia ja no existeix i busca d'altres coses.
I l'altre dia quan vaig adonar-me d'això vaig anar a la seva pàgina i vaig veure que la primera samarreta és la de Tron. Em demano la groga
1 comentari:
Bones, primer de tot felicitar-vos pel vostre programa i per aquesta iniciativa que és el "Generació digital".
Aquest tema que toques, el de "la màgia", és una cosa que m'ha passat moltes i moltes vegades pel cap.
La pregunta que més m'ataca és: "Com és que abans m'ho passava millor que ara jugant?". I al final, la única resposta que aconsegueixo és: "Vulguis o no, t'has fet gran i ja no estàs per aquestes coses".
No cal dir que això fereix de mort el meu esperit gamer... i no saps el greu que em sap.
La meva màgia va començar amb l'Specrum, el ManTrap, l'Enduro Racer, l'Spirits, el GameOver i tants d'altres. Després vaig saltar al "pc" 8086 (sense disc dur!), amb el Lemmings, el Goblins! i la gran joia de la corona, que és el Monkey Island.
Encara avui hi he tornat a jugar, i tot i arriscant-me als riures de tothom, casi em cau la llàgrima. Personalment crec que és un joc boníssim (ara no diré les seves excelències), però el que me li dóna més valor afegir és a nostàlgia i els records que em porta, amb els meus amics a casa, menjant el pa amb Nocilla intentant guanyar a l'Sword Master.
Ostres, veig que aquesta entrada comença a ser una mica llarga, pel que algun dia us envio un mail comentant els meus pensaments "gamers".
Gràcies a tots i continueu endavant.
Publica un comentari a l'entrada