Està clar, va marcar un moment de transició entre les Playstation, va portar l'online, va treure grans jocs dels salons recreatius gràcies al seu cor NAOMI, incorporava el Windows CE de Microsoft com a base de les conversions de PC...
En definitiva, una gran consola. Dels jocs que més recordaré: els Sonic Adventure, em semblen genials; el Sega Rally i el Metropolis Street Racer, no vaig trobar a faltar un Collin McRae; el Sword of the Bersek i l'Ikaruga, dues obres mestres difícils de trobar; el Bangai-o i TOTS els jocs de lluita de Capcom, des dels Street Fighter 3, passant pels Crossover amb Marvel i amb SNK, i acabant amb els King of Fighters de la NeoGeo.
Però el que més m'ha marcat, el que mai he tornat a veure en cap sistema, és el Shenmue. Va ser tan gran que es van arruinar, però si mai el torno a veure compro el sistema on surti sense ni veure-ho.
2 comentaris:
Jo crec que gran part de l'encant de la Dreamcast és que, malgrat que va implementar moltes novetats com el joc online de forma massiva, és que la veus avui dia i té l'encant d'una consola clàssica.
Entre els jocs del seu catàleg hi havia molts títols típics d'arcade (Crazy Taxi, Virtua Tennis, Soul Calibur) que li donaven una personalitat especial.
I bé, el Shenmue és la polla, i el 2 encara és millor.
Ryo-San!
Bona reflexió Mister.
Potser sí, va treure molts grans jocs en molt poc temps. Els crazy taxi i demés són molt bons...
Publica un comentari a l'entrada