Lara porta més de deu anys amb la mateixa -i plena d'èxit- fórmula. Que el seu "leitmotif" està tan definit com estancat i caducat. I tot i així continua enamorant a bona part dels jugadors, no sé si per les seves mides cada cop més exagerades o perquè realment hi ha un transfons en els seus jocs insubstituïble.
Em ve a la memòria poder jugar amb Lara en una Sega Saturn, la seva primera entrega i potser la més carregada de sorpreses. Tant gran va ser el seu èxit que Sony es va fer amb el control dels drets i la segona part no va poder aparèixer en aquesta consola, una d'aquelles guerres comercials que animaven els anys noranta.
Sigui com sigui Lara és així, té una bona pinta aquest joc i de ben segur el penso aconseguir. Em va agradar sobre tot veure que, un cop més, el tema de la investigació ens va engantxar. I l'apartat tècnic impressionant, com sempre. Fins i tot el malaurat "Angel of Darkness", odiat per tots els fans de Lara, era bonic.
Impagable el vestit de neoprè. Ara m'ha vingut al cap allò de "Barcelona, posa't guapa!". Bé, "Lara, no canviïs mai!".
1 comentari:
Vaig disfrutar com un nen de les dos primeres aventures de Lara...després es va tornar una saga comercial i repetitiva en la meva opinió, pero he pogut provar aquesta darrera entrega i...¡M'ha encantat! he tornat a sentir les sensacions del 2 primers TR i aixó m'agradat molt.
Saluts.
Publica un comentari a l'entrada