València, centre de la indústria del videojoc

Sóc a València i un cúmul de circumstàcies l'ha convertit en el centre neuràlgic del videojoc a l'estat espanyol.
Primordialment, i de fet per això estic aqui, pel primer Congrés de desenvolupadors de videojocs organitzat per DOID.
En aquestes jornades, força tècniques, m'estic adonant de dues coses:

• La majoria de persones interessades en desenvolupar videojocs són MOLT joves. L'èxit d'afluència ha estat més alt del que s'esperava.
• A les noies no els interessa desenvolupar videojocs o almenys arribo a aquesta conclusió després de contar dues noies, de les potser, 200 persones que hi assisteixen.

Em quedo amb una de les xerrades que més m'ha interessat i on un advocat especializat en protecció jurídica ha parlat dels videojocs i de la propietat virtual. Ha arribat a la conclusió que el Dret sempre va al darrera de la realitat, però en el cas del videojoc és encara més penós. De fet, com que la llei no protegeix degudament ni el videojoc ni el qui el fa de possibles plagis, els desenvolupadors es blinden a través del contractes. Ara m'explico el perquè en Xavier Carrillo moltes vegades és tant reaci a parlar de certs projectes que tenen entre mans en el nostre programa.

Per la tarda, però, he anat a la Universitat de Filologia ja que, casualment, hi havia una xerrada que no tenia res a veure amb aquest congrés i on es parla aquests dies de les publicacions, webs, blocs sobre videojocs i demà fan una xerrada sobre la Abadia del Crimen.
Entre altres, hi havia en Pep Sánchez de Meristation i en John Tones de mondo-pixel i bona part del temps s'ha discutit sobre la pressió de les distribuidores i el fet, o no, de posar notes a les reviews dels videojocs.

Per cert, i per últim, he parlat tota la estona en català a tot arreu sense cap problema.

És que fins que no viatges no te n'adones de la realitat.