Tots estàvem d'acord, la DS es presentava com un producte gairebé casolà, copiant el punter de les Palm i amb certa fragilitat als seus components; recordeu aquell cartutx on havies de cridar una noia o bufar espelmes per intentar lligar amb ella? Project Rub, es deia, a mi fins i tot em semblava massa... diferent.
Lo mateix ens va passar quan vam tenir la visita d'un dels product manager d'Ubi Soft a Barcelona amb la seva flamant Wii sota el braç. Tothom va quedar una mica decebut per la màquina; molt bonica, cert, però gràficament una Gamecube dopada.
Però de cop i volta va aparèixer Brain Training i Zelda i la cosa es va capgirar. Des de llavors que veig que a les llistes de Japó i Estats Units estan dominades per una de les dues màquines. La raó? Crec que ni a Nintendo ho saben, de fet moltes vegades quan veig una dona asseguda al metro jugant una DS penso que no és conscient de que juga a un videojoc. És com qui fa Sudokus al diari, pura inèrcia.
Crec que la Nintendo DS i la Wii han captat allò que els americans diuen "casual gamers", aquells que no es preocupen per la tecnologia sinó per la diversió pura i dura. Perô jo també diria que són els "casual buyers", la gent que compra de tan en tant, que multiplica les vendes d'un conjunt reduït de videojocs -gairebé tots de la pròpia Nintendo-, i que fa que la resta de companyies tinguin difícil l'èxit.
Fa poc s'ha fet públic un estudi que comptava els "million sellers" -jocs que han venut més d'un milió de còpies- de les tres consoles no portàtils. L'xbox 360 en té 29, la wii 11 - vuit de nintendo - i la Playstation 3 en té dos jocs. El mercat de màquines no està distribuït d'aquesta manera, ni de bon tros, però hi ha un desajust molt important entre hardware i software. Jo crec que això no és gens bo, però fa temps que Nintendo juga a no tirar del carro.
2 comentaris:
Com us deia, tot és questió de Marketing. Si es sap fer i apuntar a un target específic, una consola "fracasada" com la GCub pot assolir l'éxit total. Momés cal replantejar el producte i passar d'una consola de "competició" per la carrera de l'éxit contra PS2, XBox, Dreamcast, a un nou format prou allunyat del que ofereixen les consoles més "hardcore" com PS3 o X360 per a ni tant sols ser considerada competència per part d'aquestes. I al final, amb una inversió tecnológica mínima: l'éxit!
Hola, No entenc com no compreneu quina es la causa de l'èxit de la Nintendo Wii, és molt senzill. És un joc simple en el concepte però amb una interacció amb el comandament com no s'havia vist mai (i francament, dubto que és torni a veure) él joc és diu Wii Sports i ja deu ser el joc més distribuït de l'historia. A occident comprem la consola per jugar-lo i al Japo compren el joc separadament de la consola. (D'aixó els experts en diuen joc que ven consoles, ni Halo, ni punyetes) Un joc que ven un concepte. "Aixi de fàcil" o potser no, perquè, pregunta del milió. Quins altres jocs es venen per la Wii?
Publica un comentari a l'entrada