Regalem una Nintendo Wii

Així és. El programa sobre cultura digital de Catalunya Ràdio regala una Wii. Què heu de fer? Vegeu:

Endevant i sort!

Nintendo ja no m'estima

Aquests dies he estat seguint les notícies que ens arriben de l'E3. Bastant soporífer tot plegat, fa molt de temps que internet ha envaït qualsevol mena d'intimitat només per professionals de la fira, i només la notícia de "Final Fantasy XIII" per 360 ha estat una veritable sorpresa.



Però si l'expo resulta avorrida, la conferència de Nintendo ha resultat decebedora. No han presentat res que pugui atraure aquells que formem part dels jugadors de tota la vida. Recordo aquells moments de guerra entre la Super i la Megadrive, el "Golden Eye" de la N64, els Zelda, el "Mario 64", els "Rogue Squadron" de Gamecube o els "Viewtiful Joe" i "Resident Evil", que van sortir primer per la consola de Nintendo.

Ara tot és pel públic casual, absolutament tot. Hi ha jocs de rol que surten per DS que estan força bé però ningú no els promociona com cal, tots els recursos publicitaris per "Brain training" o "Aprende a cocinar".

En canvi, de Wii ja ni podem dir això, l'últim joc que em va despertar curiositat va ser "Metroid 3", ara hi ha una sequera important de títols "hardcore" que em fa sospitar que Nintendo ja no m'estima, que no l'interessem els jugadors més profunds, que ara tot ho genera el negoci del moviment.

I compte, que m'encanta que truqui en directe gent a la ràdio i digui que posen el Wii Tennis o el Wiifit, o la dona que va trucar diumenge passat dient que té una edat cerebral de 34 anys (coi, em guanya). Jo el que reivindico des d'aquestes línies és que els "hardcore", els jugadors de tota la vida, volem també producte exclusiu.

Nova videoPROMO d'Estiu.

Visionin això si us plau, però abans recordin: Generació Digital s'emetrà aquest estiu els dissabtes i diumenges de 13:00 a 14:00 hores, a partir del 26 de juliol.

Des dels matins

No puc amagar que el LocoRoco em va atrapar, i que el KOTOR va ser una dura prova... El que no sé si és tan públic és que m'heu descobert un món abans desconegut per mi i que ara em puc mirar amb uns altres ulls.

Des d'allà on sigui, als matins o caps de setmana, sort al Generació Digital i a tots el que el feu possible, perquè teniu una cosa que arriba als oients encara que no hi entenguin de plays, PSPs o DSs: il.lusió.

Ara si: GAME OVER.

Cunya radiofònica d'un oient del programa

Espectacular detall tècnic de José Luis Galindo, un oient de ses illes que ja fa anys que ens segueix.

S'ha currat, tot solet, una promoció anunciant el nostre programa a l'estiu.

José Luis, moltíssimes gràcies per l'esforç ....

No tenim prou amb la wii?

Sembla que tothom vol fer de les nostres partides una cosa mogudeta. La indústria no para d'inventar coses i, si algú ha vist un filó en el wiimote, sembla que aviat ja no caldran mans per jugar.


Tenim aquest invent, que permet jugar només amb el cap i el cervell, tenim les televisions en tres dimensions, els panells que oloren... cada cop veig més factible allò que surt de vegades a les pelis de ciència ficció: prems un butó i tens una habitació convertida en una selva tropical, amb arbres i tot.

I jo que em queixava del control de la wii...

Font: Yahoo Notícies

Ariadna Oltra ens abandona

I ben fet que fa. Des de la setmana passada presenta els matins punt si, matins punt no amb l'Espartac Peran.

La protagonista, en els darrers dos anys, de la secció "Ariadna al Laberint" del Generació Digital, desgranava en cada programa un joc, que l'explicava des d'un punt de vista de "no jugadora".

Tot l'equip del programa esperava que, amb el temps, s'enganxés a l'oci electrònic, però només el Loco Roco li va fer una mica de tilín.

Es recordat el moment que va haver de comentar el KOTOR, un dels jocs més durs, per un "no iniciat".

Ariadna bona sort.

Wall·E i el seu Mod de Gamecube

Arran que avui s’estrena la nova pel·lícula de Pixar als Estats Units -m’estic referint a Wall·E- rescato de l’oblit un dels treballs de “hardmodding” (modificacions físiques d’aparells electrònics) més ben parits que he vist en els darrers temps: - Amb tots vosaltres la Gamecube convertida en Wall·E!!!


L'han creat uns "modders" alemanys -que no uns moderns alemanys, fuck!- i en veure com els ha quedat, un pot arribar a pensar si realment els de Pixar no tenien una Gamecube a prop quan van crear aquest simpàtic personatge robòtic. Podeu trobar més imatges de la "GameCube·E" en aquest enllaç.

Sobre la pel·lícula poca cosa puc dir fins que no l'hagi vista, però de moment és amb molta diferència el meu film més esperat. El seu argument gira al voltant d'un robot que viu sol a la Terra l'any 2700 i que es dedica a netejar tota la brossa que la humanitat va produir abans de deixar d'existir fruit del seu consumisme salvatge. Coneguts que ja l'han vista m'han comentat que sorprenenment gran part de la pel·lícula és completament muda, sense cap mena de diàleg. Ho trobo tant arriscat com genial per part de Pixar, són uns putus cracks. També m'arriben comentaris que el guió és brutal i que segurament juntament amb The Dark Knight seran les dues millors pel·lícules de ciència-ficció de l'any. Ho celebro, i és que Wall·E té molt bona pinta. Tant de bo es compleixin les bones vibracions que em transmet aquesta peli!

Us deixo el trailer per si encara no l'heu vist (per cert, encertadíssima la banda sonora de "Brazil").

Agárralo como puedas

Intentem en aquest bloc, no fer embeds ni copypastes. Intentem no fer-nos eco de la mateixa xarxa. Intentem crear opinió i notícia. 

Però dels foros de mondo-píxel he trobat aquesta maravella.

De la pel·lícula original...

A la versió in-game fet  amb el GTA IV ...

VideoPROMO Generació Digital - Sant Joan

Dimarts dia de St. Joan a les 21:00 hores, darrer programa de temporada d'hivern del Generació Digital.

Parlarem de l'Indiana Jones virtual i regalarem videojocs.

No t'ho perdis.

Novetats al Generació Digital

El programa de cultura digital de Catalunya Ràdio ja te servei de podcast, a través d'aquesta direcció ja us podeu subscriure al programa i escoltar-nos sempre que vulgueu i a qualsevol lloc.

Per altra banda, durant la programació d'estiu tindrem doble presència setmanal els dissabtes i diumenges, a partir del dia 26 de juliol, de 13:00 a 14:00. No us oblideu de endur-vos la ràdio, quan aneu a la platja, per escoltar un Generació Digital absolutament renovat i amb sorpreses i concursos fantàstics.

Només dir-vos que ens fa molta il·lusió aquesta nova etapa del programa i haureu d'estar molt atents a les bones notícies que anirem anunciant.

No us desconecteu.

Guapo como su padre 2

No sé si recordeu que us vaig parlar del meu fill i un dibuix que va fer del joc flOw.

Em poso a mirar Miradas 2 aquest divendres i veig això:

Sense voler-ho, el Pol està promocionant el joc. Els periodistes al parlar de flOw han agafat imatges de la seva pàgina web, on havien penjat el dibuix i l'han col·locat.

No sé si això es mereix aquest post, pero m'ha fet molta gràcia.

Itakagi el p$%& amo!

L'excèntric ex-alt càrrec del Team Ninja ha demandat la seva antiga empresa, Tecmo, per incompliment de contracte. La seva història ve de lluny, quan va treure el "Dead or Alive 2" per PS2. Des de llavors que aquest home no para de "rajar".


Després de fer una primera part per Saturn on els pits de les lluitadores es movien més de lo habitual, Itakagi va liderar un rentat de cara de "Dead or alive" gràcies a que va afegir escenaris molt més grans de lo habitual, cosa que particularment m'agrada i molt.

La seva conversió a PS2 va ser el primer títol que enfrontava les característiques tècniques d'una Naomi/Dreamcast amb una PS2. Més pol·lígons i menys antialiasing eren el resultat de diverses comparatives als mitjans especialitzats. Però no va vendre gaire, a Dreamcast per la situació de la consola i a PS2 eclipsat pel Tekken Tag Tournament.

Imagino que li va fer molt de mal alguna promesa no complerta d'algun directiu de Sony i es acostar a Microsoft i la seva nouvinguda Xbox. Tot un cop d'efecte a la filosofia proteccionista del sector industrial japonès: aliar-se amb un americà.

Va afirmar que la Ps2 no podria ni amb el cap dels lluitadors de "Dead or Alive 3" (voldria dir pits?); va publicar Dead or Alive Xtrem beachball, un joc on lo menys important és jugar i lo "millor" és contemplar noies "pneumàtiques" virtuals; va criticar la seva pròpia empresa per traslladar "Ninja gaiden Sigma" a la PS3 i va afirmar que mai més no treballaria amb Sony.

Solució? Sortir de l'empresa, era lo millor per tots, no m'agradava veure el pare de la criatura parlant malament d'un dels seus millors fills: Ninja gaiden. Espero ben aviat veure noves coses de totes dues parts... separades.

Capcom's gamers day

Fa temps que dic que per mi la companyia més en forma dels darrers anys és Capcom. Es va aliar amb Dreamcast (Power Stone, Code Veronica), va continuar amb Gamecube i Playstation 2 i va sorprendre amb les noves generacions (Lost Planet, Dead rising, Devil may cry 4)



Durant un any hem sabut poc d'aquesta companyia, però això no vol dir que tinguin una nova remesa de jocs a punt. Ni més ni menys que liderats per Resident Evil 5 i Street fighter IV.

Gamespot ha fet un repàs força interessant amb moltes imatges i vídeos, us ho recomano.

Kroll per l'iPhone

Digital Legends s'ha convertit des d'aquesta matinada en la primera desenvolupadora catalana que fa jocs per l'iPhone.

Xavier Carrillo ha presentat un nou joc per l'iPhone en el marc de la conferència de desenvolupadors d'Apple que s'ha fet aquests dies a San Francisco.
Si una cosa té el Xavier Carrillo, el CEO de Digital Legends, és que pot respondre a dos mesos vista un mail teu, però SEMPRE contesta.
El 23 de maig li preguntava si hi havia alguna novetat en la que estiguessin treballant.
Ara em contesta: Hola Albert. Minut 51.

Vídeo streaming

Aquí podeu escoltar un petit audio amb una entrevista que el Victor Correal de l'equip del Matí de Catalunya Ràdio amb Antoni Bassas li ha fet aquest matí. De les seves paraules es destil·la que continuarà desenvolupant per Nokia.

Recordo que en darrer programa de setmana santa del Generació Digital, li vaig preguntar durant el programa, si havien pensat en fer jocs per l'iPhone. Va contestar l'enèssim. "Això és confidencial".
Ara ens ha contestat a tots de forma espectacular: Kroll, un videojoc de plataformes semblant a God of War. Apareixerà al setembre per la plataforma iPhone-iTouch.

Les japoneses

Ahir divendres va sortir el Ninja Gaiden II. M'he topat amb aquest spot televisiu japonès sobre el joc. La noia protagonista sembla que és una actriu-model força coneguda allà.

Més endevant m'he trobat amb aquest altre making off de l'spot i que us recomano visionar per veure el comportament dels professionals que fan l'anunci i els moviments de la noia i les salutacions, i tot plegat.

M'estic acabant el llibre "Un Geek en Japón" i us ben prometo que cada vegada em semblen més llunyans a mi, però a la vegada cada vegada em captiven més.

Espero que el nostre company de programa Albert Garcia, que se'n va aviat cap allà, ens dongui més detalls d'aquella cultura.

Estudi europeu videojocs

Acaba d'aparèixer un estudi  d'ISFE Nielsen dels jugadors de videojocs europeus. Faig un mega-resum:

- El 80% dels jugadors juga amb el seu fill i li compra els jocs. Per primera vegada el pare-jugador és més responsable que fa uns anys on el pare NO era jugador.

- Els 16% dels enquestats jugadors a Espanya són dones.

- El 60% dels jugadors enquestats juguen online i pensen que és la clau de la experiència genèrica del videojoc.

- La majoria juga per plaer, però des de fa poc ho fa per entrenar la seva ment. (efecte brain training, dic jo)

Ja està. Tot el demés és palla, però aquests quatre punts són sensacionals.

Per cert, i referent amb el punt del joc online, la gent del programa hem instaurat el dimecres online. Qui vulgui apuntar-s'hi només necessita la Xbox 360 i ganes de riure de 23:00 a 24:00 hores.

Final Fantasy XIII: encara no?

Haig de dir que sóc un fan dels jocs de rol orientals, m'encanten coses com Valkyrie Profile, Final Fantasy, Grandia o Xenosaga, per citar uns quants d'estils una mica diferents (no massa).



El cas es que gairebé cada inici de consola de Sony ha esperat, i gaudit, d'un joc d'Squaresoft. Recentment hem tingut per fi un Final Fantasy totalment nou per PSP, un que forma part d'aquella tripleta NDS, PSP i PS3. I és clar, tothom espera que la "bomba" arribi amb FFXIII, encara que no pas el primer joc d'SquareEnix per PS3.

Aquests dies hem sabut que FFXIII (tretze, els números romans costen de llegir) sortirà primer al Japó al desembre, i poc després a USA i Europa. Diuen que al mateix temps, també ho van dir de la PS3 i de Metal Gear, i de moment sembla que només Konami podria arribar a complir la seva promesa.

I jo em pregunto, reflexiu que sóc, tan bons es consideren els d'Square per endarrerir els seus projectes estrella? Perquè l'últim gran èxit per PS2, el dotze, va agradar tant com va decebre, i potser mica en mica els seus grans títols seran aviat oblidats.

Un vot de confiança per Square, recordar-los des d'aquí que companyies més grans han caigut i que la 360 ha portat al software de consola companyies americanes i europees, les quals poden superar l'interès fins i tot dels japonesos.

Call me old fashioned!

Sí, nois, trobo horribles les músiques dels videojocs actuals, cap, repeteixo, cap, em fa sentir lo mateix que en el seu dia vaig sentir amb el Nights de Saturn, o quan començaves a jugar al Castlevania: SOTN de la Playstation.



Avui dia pots encetar un joc i començar a al·lucinar amb el so Surround, que en aquest aspecte les màquines són magnífiques. Però es descuida una mica l'apartat musical i fins i tot companyies mítiques com Capcom, Konami o SEGA fan produccions molt irregulars.

Us deixo un bocí de lo que en el seu temps una màquina de 16 bits era capaç de fer amb els seus "meravellosos" canals de so PCM remesclats.
JD Harding – Super Castlevania IV - Belmont Mix OC ReMix

Del píxel als pinzells

Trec del blog BoingBoing un parell d'enllaços molt curiosos. No és la primera vegada que veiem com les icones gràfiques i els motius de disseny dels Videojocs, acaben format part d'obres artístiques de caire més tradicional. No només això, si no que la gent s'els apropia i els fa seus, en una forma bastant clara de reivindicar el seu passat i les seves influències.

Veieu doncs el que pot fer un fan del Megaman amb molt de temps, pintura i una habitació buida.

O lo últim en tunning videojueguil.