Oscil·loscopi

Estava veient el primer dels programes "La era del videogame" que va emetre fa molt poc Discovery Channel a la televisió, cortesia de l'STAR i el seu servidor FTP, i m'adonava que tota la tecnologia inicial del videojoc i el desenvolupament de la guerra anaven molt lligats. Massa.

Quaranta milions de vegades he pensat que les guerres són absurdes. De fet a la carrera vaig aprendre que molts dels algorismes de xifrat que s'utilitzen avui dia (com els mòbils de 3 generació i l'UMTS, o l'accés a xarxes ranurades amb ALOHA o Token Ring) tenen la seva base en argúcies militars dels anglesos i americans per no ser detectats pels alemanys. Fins i tot, internet era inicialment una xarxa militar. Ho trobava lleig.

Però amb aquest documental he vist que si no fos per l'interès del govern americà la Magnavox Oddysey de Ralph Baer no hagués existit. I no pas perquè volguessin crear videojocs, sinó perquè els enginyers implicats en tasques més brutes van buscar una diversió en els dispositius electrònics.



Ara em miro l'oscil·loscopi que feia servir a les pràctiques de primer curs, tenia amagat el tetris perquè era digital. Veig la pantalla verda i penso en la fredor de buscar una cosa divertida mentre construeixo armes de destrucció, perquè és això lo que feia aquella gent. On jo veia sistemes intel·ligents de calefacció o portes que s'obrien automàticament ells van veure una recreació de la guerra freda.

Ja ho deia l'Obelix, estan bojos aquests americans.