El idealisme també és possible inclús al World of Warcraft

WOW s'està convertint en una realitat alternativa de ple dret. No només el nombre de gent que hi juga va en augment, si no que també la gent que "hi viu". I amb això no vull pas dir que s'hi passin moltes hores, si no que intenten explorar les possibilitats del món WOW més enllà del joc. Per tant no és extrany que inclús s'hagi usat per estudiar fenòmens sociològics ( com la reacció a una epidèmia), o com en el cas que ens ocupa, on un jugador intenta la proesa d'arribar al cim dels nivells de personatge del WOW amb una estrategia pacifista, sense matar a ningú voluntariament ( de fet, els seus personatges van "armats" amb canyes de pescar, només per si de cas s'escapa algún cop).


Llegiu aquí aquesta interessant historia i recordeu que si la no-violència va funcionar per a Ghandi, per què no pot funcionar per al WOW?