El primer dia d'any: GENERACIÓ DIGITAL !

Quina gran forma de començar l'any!!!

Dimarts dia 1 de gener a les 20:00 un nou episodi del GENERACIÓ DIGITAL a les freqüències de Catalunya Ràdio.

Parlarem de les activitats de la POW UAB dins de l'any de la computació. Ho farem amb Sergi Mesonero, Gerard Sinfreu i David Ruiz. L'activitat estrella és la conferència que donarà Alexey Pajitnov, l'inventor del Tetris. Catalunya està preparada per la rebuda d'aquest mite?

Olga Vallejo treurà la bola de vidre i ens explicarà què passarà aquest 2008 i finalment els experts del programa treuran l'entrellat del any que comença a nivell d'oci electrònic.

Per cert, els programes del dia de nadal i Sant esteve, són aqui i aqui.

Bona entrada!

Oscil·loscopi

Estava veient el primer dels programes "La era del videogame" que va emetre fa molt poc Discovery Channel a la televisió, cortesia de l'STAR i el seu servidor FTP, i m'adonava que tota la tecnologia inicial del videojoc i el desenvolupament de la guerra anaven molt lligats. Massa.

Quaranta milions de vegades he pensat que les guerres són absurdes. De fet a la carrera vaig aprendre que molts dels algorismes de xifrat que s'utilitzen avui dia (com els mòbils de 3 generació i l'UMTS, o l'accés a xarxes ranurades amb ALOHA o Token Ring) tenen la seva base en argúcies militars dels anglesos i americans per no ser detectats pels alemanys. Fins i tot, internet era inicialment una xarxa militar. Ho trobava lleig.

Però amb aquest documental he vist que si no fos per l'interès del govern americà la Magnavox Oddysey de Ralph Baer no hagués existit. I no pas perquè volguessin crear videojocs, sinó perquè els enginyers implicats en tasques més brutes van buscar una diversió en els dispositius electrònics.



Ara em miro l'oscil·loscopi que feia servir a les pràctiques de primer curs, tenia amagat el tetris perquè era digital. Veig la pantalla verda i penso en la fredor de buscar una cosa divertida mentre construeixo armes de destrucció, perquè és això lo que feia aquella gent. On jo veia sistemes intel·ligents de calefacció o portes que s'obrien automàticament ells van veure una recreació de la guerra freda.

Ja ho deia l'Obelix, estan bojos aquests americans.

Dragon Ball Burst Limits en català

Jordi Sellas, presentador del programa "Generació Digital" de Catalunya Ràdio, formarà part del primer equip de dobladors d'un videojoc en català. El joc triat serà Dragon Ball Burst Limits per ps3 i 360, el qual també comptarà amb la presència de diferents actors que varen doblar la sèrie originalment per TV3 i el K3.



Sellas posarà la veu de l'"speaker" del concurs d'arts marcials, aquell senyor amb ulleres negres que narrava el transcurs de cada combat en els primers capítols de Dragon Ball. "És una oportunitat única", declarava en Jordi quan es va fer pública la decisió. El projecte serà finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost de 40 mil euros.

Atari també treballa en la localització a diverses llengües com ara l'euskera o el gallec, sabent que l'èxit de la sèrie a Catalunya i altres països del sud d'Europa va ser molt gran. Aquí teniu la nota de premsa oficial d'Atari Espanya on s'explica aquesta bona notícia.

GENERACIÓ DIGITAL torna per NADAL

Dos programes ens esperen aquestes festes de Nadal del Generació Digital a Catalunya Ràdio:

25/12/2007 (20:00)

Videojocs i nens. Tindrem la col·laboració d'en Toni Matas, director de Barcelona Multimèdia.

26/12/2007 (17:00)

L'any que finalitza es commemora el 40è aniversari de la primera partida de videojocs. Us ho explicarem fil per randa.

Però això no és tot,  ja que el dia 1 de gener en farem un altre que ja us avançarem l'horari. Si no podeu escoltar-los en directe, sabeu que podeu descarragar-los al link de Catalunya Ràdio que hi ha a la esquerra.

Bon Nadal !

Ikaruga's master

Ei! Recordeu el magnífic Ikaruga? Va ser programat per arcades SEGA (Naomi) i va ser convertit primer per Dreamcast només al Japó i després per GameCube. És un d'aquells jocs "made in treasure" dels que també ens va arribar Shilpeed per PS2, Gradius V o el meu preferit, Bangai-O.

He trobat per internet aquest vídeo.



No cal dir que lo que fa aquest home és realment complicat. Manegar dos joysticks, disparar i canviar de color tota l'estona. És aquest home un ciberatleta?

Adéu al NEWPARK de la Rambla????

Després del tercer comentari d'en Blasco, poso amb interrogació la meva entrada. De totes maneres gaudiu de la reflexió:

Aquesta foto la vaig fer ahir al vespre a les Rambles de Barcelona.
A través de les finestres il·luminades, es veien, quan passejaves Rambla avall, unes màquines que ja començaven a ser anacròniques, sobretot quan t'adonaves que l'afluència de gent era mínima. Ara estan ultimant l'apertura d'una botiga d'ordinadors.
L'any 1994 (quan PlayStation començava a sonar), la família Sanahuja ajuntava en 1000 metres quadrats, 400 millons de les antigues pessetes en les més modernes màquines recreatives i ho feia en el que potser era el millor emplaçament d'Europa, les Rambles. Aquesta és la clau, crec, que l'invent hagi funcionat durant més de 13 anys.
Ja feia molt temps que, quan hi passava, hi veia un parc d'atraccions fora del nostre temps, però adonar-me del seu tancament ahir mateix em va entristir força (només una estoneta eh!). Em sap greu no poder jugar mai més al Galaxian 3 i encara recordo la partida col·lectiva que varem fer fa anys els components del Game Over (aka Generació Digital) en aquesta maquineta increïble.
Espero que el senyor Jaume Sanahuja i el seu fill la guardin al costat dels centenars de màquines històriques que tenen amagades en una nau industrial en un lloc no definit del Vallès, i s'animin a fer el museu que tant de temps fa que tenen al cap. Ens faran a tots molt feliços.

100 Posts al Blog!

Doncs sí, semblava que no hi arribariem mai però ja hem postejat 100 vegades.

Quan varem iniciar el blog, pensavem que fos una referència dels programes emesos, un link al seu MP3 per que el poguessiu tornar a escoltar i que pogués recollir els vostres comentaris sobre aquests programes. Era el nostre inici a Catalunya Radio després de 3 temporades a Ona Catalana i aquella petita ( només 4 programes) temporada d'estiu decidiria si repetiriem o no.

Finalment, però, hem anat agafant la confiança de poder-vos anunciar noticies, curiositats, esdeveniments, comentar jocs i fer-vos reflexions sobre el món que envolta el videojocs desde la perspectiva d'un equip que comparteix molts punts de vista però també té afinitats diferents. Tots, però, amb una igual passió per l'òci electrònic sigui de l'època que sigui.

Al llarg d'aquests 100 posts hem pogut compartir amb vosaltres moltes coses:

Les nostres primeres emissions a Catalunya Radio, on cada programa tenía un blog diferent.

Com fer glaçons en forma de peces del Tetris.

La divertida sèrie amateur en video sobre Street Fighter.

Els mil usos que pot tenir un Post-It si s'és creatiu i un malat dels videojocs.

Varem carregar desde un Spectrum i en directe el "Guillem de Berguedà" en un mític programa dedicat al panorama català.

El nostre sorteig al final de l'estiu sobre el millor videojoc de la Història gairebé desbroda la centraleta de Catalunya Radio amb les vostres trucades.

Forem distingits amb un premi pel Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i de Telecomunicacions.

I sobretot varem tenir Jade Reymond, massa Jade Reymond.


Esperem que els propers 100 posts us apassionin tant a vosaltres llegir-los com a nosaltres fer-los, i esperem els vostres comentaris, "la veu dels oients", per saber les vostres opinions i els vostres interessos. Recordeu que a part de deixar els vostres comentaris al blog podeu també escriure'ns a generaciodigital@catradio.cat i proposar-nos temàtiques, fer-nos arribar noticies pel blog o simplement donar-nos el vostre parer. A nosaltres ens interessa tot. Qué hi farem, sóm així.

El Pare del Tetris a Barcelona!

En el marc de l'Any de la Computació que la Universitat Autònoma de Barcelona dedica cada any a una temàtica diferents ( sent enguany el tema els videojocs), es realitzarà una taula rodona sobre els videojocs amb la presència de Alexey Pazhitnov, el creador del Tetris.

Realment un esdeveniment únic doncs no estem acostumats a rebre en el nostre país a grans figures de la història dels videojocs, i que cap membre de la nostra Generació Digital s'hauria de perdre.

En aquest enllaç recuperareu el blog dels nostre programa d'estiu del 2006 dedicat precísament al Tetris i la figura del seu creador. No us el perdeu doncs hi ha informació ben interessant!

Star Wars! Ara en Osciloscope-Rama!!!

Tornem als 70! Lo últim en videojocs era el gràfic vectorial. Quant encara faltava perquè les plaques tinguessin capacitat de moure gráfics tipus "raster" amb qualitat suficient per mostrar animacions i colors, el que semblava més novedós eren els gràfics que de forma vectorial definien una sèrie de polígons, donant una extranya sensació de realisme. Un dels grans clàssics del videojoc domèstic, la Vectrex, va neixer precisament com una forma d'aprofitar un stock de pantalles d'oscil·loscopi ( un aparell científic que pot mostrar ones en un eix vectorial, i que té una pantalla especialitzada en dibuixar línees i punts).


I això és precisament el que han aconseguit uns aficionats, reconvertir un MAME per utilitzar com a sortida de video la pantalla d'un oscil·loscopi de laboratori, on els jocs vectorials adquireixen l'extranya bellesa d'executar-se en el seu entorn natiu.

¿Vol ser millonari? Pregunti'm com!

Amb aquesta frase es podria anunciar el típic llibre d'autoajuda encarat a aprernents de Rockefeller que volen saber com ferse rics aviat. Molts dels grans magnats han seguit la tradició americana de publicar en llibre les seves proeses mercantils, i fer-nos saber a tots com van aixecar un empori industrial partint de 10 dolars i 50 centaus.

Sent com és el món de Second Life una finestra oberta al negoci, no era d'extranyar que aviat algú volgués recopilar en un llibre aquestes histories de triomf i éxit en el món virtual i dels beneficis no tant virtuals que genera.

The Entrepeneur's guide to Second Life: Making money in the Metavers

Silent Hill

No era la primera vegada que trepitjava Silent Hill. Ja hi havia estat algun cop, però ara tot em semblava diferent. Des del passeig pel parc que m'anava introduint en aquell ambient tant ple de melancolia, tristor i angoixa. Fins a les cases, totes grises, que tancaven cadascun dels carrerons on una boira molt espesa desdibuixava les parets tacades amb la sang de molts innocents.



Perdre'm per l'interior d'edificis i trobar personatges marcadament trastocats va ser l'inici de la meva bogeria. Quan arribava la nit una ombra viva prenia la poca llum que algunes espelmes encara donaven, i els éssers no vius més esgarrifosos em perseguien intentant arrencar-me la meva desafortunada ànima.

Però jo volia recuperar la meva estimada Maria. No hi havia prou por al meu cos per fer-me enrera. La seva aparició era la meva esperança, la vaig trobar vàries vegades en aquell malson mentre intentava escapar. Tot i que sabia que ella havia mort ja feia tres anys, mai no vaig deixar de voler apropar-me a aquella càlida figura.



L'última vegada que la vaig poder veure vam parlar força estona, vaig entendre perquè jo havia tornat a Silent Hill i vaig penedir-me de ser home, per tot allò que la meva naturalesa m'havia impulsat a fer. Mentre sortia, encara podia sentir aquelles veus esfereïdores que cridaven en silenci i em feien caminar encara més de presa.

No vaig voler parlar mai de tot allò, ningú podria creure'm.


Silent Hill 2: Restless dreams (PS2, Xbox)

El control de la glucèmia no es un joc. O sí?

La diabetis tipus 1 és una malaltia que es manifesta preferentment en individus joves. Avui en dia, gracies a la insulina sintètica els malalts de diabetis poden fer vida normal, sempre que segueixin molt d'aprop les evolucions de la seva glucèmia ( nivells de glucosa en sang). Aquest sempre ha sigut un factor important sobretot en els malalts més joves, que no sempre agafen l'habit regular de mesurar-se la glucosa per ser una rutina tediosa.


Per això neix el GLUCOBOY, un lector de glucosa en sang acoplat a una GameBoy Advance, que ens recompensa amb nous videojocs si aconseguim anar mantenint els nostres nivells de glucèmia en els paràmetres òptims ( cosa que s'aconsegueix seguint les rutines de control i injecció de Insulina i les hàbits recomanats pels metges).

Esperem, però que sigui compatible amb la Nintendo DS per tal que l'aparell no quedi relegat als usuaris de l'antiga consola de Nintendo.

Com jugaries amb un joystick de 2 metres?

L'artista Jason Torchin va fer per encàrrec una replica x15 del famós joystick de l'Atari VCS2600.

Aquest grandiós comanament - totalment funcional- va ser part del show i'm 8 bit de Los Angeles, i el podeu veure funcionar en aquest video del blog Boing Boing

L'efecte Nintendo

Ahir, tot just després d'acabar el programa del Generació Digital, els companys de la ràdio feiem una petita reflexió sobre l'èxit de Nintendo en aquest darrer any. Quan encara erem Game Over recordo que vam fer un programa confrontant les dues portàtils, i recordo les paraules de l'Star: és plàstic.

Tots estàvem d'acord, la DS es presentava com un producte gairebé casolà, copiant el punter de les Palm i amb certa fragilitat als seus components; recordeu aquell cartutx on havies de cridar una noia o bufar espelmes per intentar lligar amb ella? Project Rub, es deia, a mi fins i tot em semblava massa... diferent.



Lo mateix ens va passar quan vam tenir la visita d'un dels product manager d'Ubi Soft a Barcelona amb la seva flamant Wii sota el braç. Tothom va quedar una mica decebut per la màquina; molt bonica, cert, però gràficament una Gamecube dopada.

Però de cop i volta va aparèixer Brain Training i Zelda i la cosa es va capgirar. Des de llavors que veig que a les llistes de Japó i Estats Units estan dominades per una de les dues màquines. La raó? Crec que ni a Nintendo ho saben, de fet moltes vegades quan veig una dona asseguda al metro jugant una DS penso que no és conscient de que juga a un videojoc. És com qui fa Sudokus al diari, pura inèrcia.



Crec que la Nintendo DS i la Wii han captat allò que els americans diuen "casual gamers", aquells que no es preocupen per la tecnologia sinó per la diversió pura i dura. Perô jo també diria que són els "casual buyers", la gent que compra de tan en tant, que multiplica les vendes d'un conjunt reduït de videojocs -gairebé tots de la pròpia Nintendo-, i que fa que la resta de companyies tinguin difícil l'èxit.

Fa poc s'ha fet públic un estudi que comptava els "million sellers" -jocs que han venut més d'un milió de còpies- de les tres consoles no portàtils. L'xbox 360 en té 29, la wii 11 - vuit de nintendo - i la Playstation 3 en té dos jocs. El mercat de màquines no està distribuït d'aquesta manera, ni de bon tros, però hi ha un desajust molt important entre hardware i software. Jo crec que això no és gens bo, però fa temps que Nintendo juga a no tirar del carro.

Quants caballs té el teu cotxe???

Quina pena que quan ens fem grans perdem aquella imaginació infantil.

No has pogut escoltar el programa en directe?

El que hem fet avui dijous a les 21:00 ?

Cap problema. Descarrega'l aqui.

Esperem les teves suggerencies i comentaris.

El staff del Generació Digital discuteix molt sovint sobre l'última maquineta de Nintendo, la Wii. Que si és bona, que si és dolenta, que si decepciona, que si té uns jocs brutals... Jo defenso una postura més absoluta: quan surti un joc de Star Wars amb comandament wiimote tipus sabre de llum, tots callarem i anirem corrents a la tenda més propera per poder fer de jedi o sith davant el televisor. Jo ja he començat a correr:



Ni XeixCapsa ni Estació-de-tocar, deixeu-vos de punyetes, ens agradi o ens desagradi tots caurem al costat fosc de la Força. Jo ja noto als meus midiclorians tot revolucionats... Només falta el joc, és clar, però tan se val, ja arrivarà, ja, ja arrivarà.

Enllaços d'interés:
Comprar WiiLightsaber: Només 23,49 euros + S&H

EL PAC-MAN CATALA (a sort of)

Per celebrar el seu 30 aniversari -els mateixos que els videojocs- la companyia d'espectacles Rovell d'Ou publica un doble CD més DVD amb noves cançons i actuacions en directe.

Fent país, senyor S*T*A*R? No pas, només aprofito la benentença per fer notar la portada d'aquest nou treball:



... que em resulta molt simpàtica per la gran, inmensa i casual similitut amb l'icona màxima dels videojocs: Pac-Man.

Per aquestes properes dades de goig i família arreu, paga la pena mesclar Wii, cagatió i marxeta en català. Encara que siga casualitat.

Enllaços d'interés:
Companyia d'espectacles Rovell d'Ou: http://www.rovelldou.net

Aquest Nadal que no et prenguin el pèl

Aquest dijous dia 6 de desembre a les 21:00 hores des de Catalunya Ràdio, s'emetrà un nou episodi del Generació Digital.

El programa serà una guia de compra per aquest Nadal. Hi haurà regals i comentaris impagables dels nostres contertulis.

Aqui podeu escoltar la promo.

Spot TV

Pot ser que encara no sigui la millor consola del món, però per a mi, aquest és el millor anunci de TV  d'una consola. Amb permís del Segata Sanshiro, evidentment.

UNA CONSOLA ES UN DISC DUR AMB JOCS

Els canals de televisió de pagament obren la caixa de les sorpreses i ens comencen a oferir séries en versió original subtitulada. Poder veure les últimes temporades de House o la novedosa Pushing Daisies, o fins i tot l'humor de Dave Chapelle's Show quasi en temps real al mateix temps que s'emeten a USAlandia, si més no, fà gràcia.

Aixó provoca que alguns aficionats posin fil a l'agulla i vagin marcant séries a les seves agendes per si arriven a les nostres televisions. Una d'aquestes séries es 'Life', que comença a ser coneguda per alguns tocs geeks com el que podeu veure en el següent video:



- Una consola és com un ordinador, oi?
- No és com un ordinador, és un ordinador. És un disc dur amb jocs a dins.

Malauradament potser tenen raó a mitges...

LA PRINCESA PROMETIDA - Quasi que per a vestir sants

30 anys han passat des de l'edició en anglés del llibre de William Goldman, 'The Princess Bride', coneguda a l'estat espanyol com 'La Princesa Prometida'. I 20 anys han passat des de l'estrena de la versió cinematogràfica, una pel.lícula considerada com a títol indispensable en el cinema d'aventures, entretinguda com poquets films aconsegueixen. Bons molt bons, dolents molt dolents, dolents que no ho són tant, amor, veganja, honor, fidelitat, espases i seqüencies de lluita inolvidables.

Dins d'aquests aniversaris -casualitat o no- s'ens presenta el videojoc que arrivarà a les nostres pantalles a la primavera de 2008, disponible per MacOS X 10.4, Windoze 2000/XP/Vista i Linux (2.6 kernel. glibc 2.4).

Mentre podem gaudir del trailer del joc i d'una reedició del llibre de la ma de l'editorial Martínez Roca amb capítols inédits. Si teniu ja la pel.lícula en DVD feriu bé de pensar-vos si comprar la reedició en cas de que es publiqui aquí. A USAlandia ja està disponible -es tracta d'una CUARTA edició ja- i a banda de tot un seguit d'extres típics en aquests casos -i l'eliminació d'altres ja editats, tot per fotre a l'aficionat-, sapigueu que la versió espanyola que ronda des de fà uns quants anys està capada, té escenes tallades respecte a l'anterior edició en video també editada a les nostres contrades.



I per si volguessiu ser una mica més nerds, agafeu una Wii i el joc 'Mario Galaxy', entreu a la Bigmouth Galaxy i pareu l'orella amb la música, resulta molt, massa semblanta a la BSO de la pel.lícula La Princesa Prometida, concretament a les seqüencies de l'escalada de 'Los Acantalidos de la Locura', 'The Cliffs of Insanity' en anglés.

Enllaços d'interés:

El videojoc: http://www.princessbridegame.com
El llibre: http://www.laprincesaprometida.com

Conferència de Gonzo Suarez a l'espai Movistar. AUDIO!

A través del meu podcast "La cultura del videojoc", he penjat sencera, la conferència d'ahir de la gent de Movistar. L'he partit en quatre parts.

La primera on Gonzo Suárez explica com s'ha fet i en quina situació està el seu nou treball The Lord of Creatures. És una primera part que pot fer-se pesada, ja que era molt visual en alguns moments, però l'he deixat tota, perquè TOT el que diu és molt interessant.

En la segona escoltarem el primer torn de preguntes del públic sobre el tema que ha tractat en Gonzo.

En la tercera comença la taula rodona en qüestió. Moment en el qual, el comissari de l'expo Ricard Mas, Gonzo Suárez i Pep Sànchez de Meristation comencen a parlar de la situació actual de la indústria.

La quarta i última, és el torn de preguntes del públic de la taula rodona. La resposta final de Gonzo és insuperable.

Aquest document només el podràs escoltar aqui, ja que hem estat els únics en enregistrar l'event.

Gaudiu-ho.

Videojocs i el BARÒMETRE

Avui a sortit el primer BARÒMETRE català. Una còpia de l'EGM, l'OJD, etc... a nivell català.
Aqui ho podeu trobar. Aneu a la pàgina 545 per veure com són tractats els videojocs. Per favor, necessiten un assessor ja:

"Deportes" altres?
Simuladors vol altres?
Joc online?????????? (saben que dins d'això hi ha tot un món???)
Musica ball? hi conten els singstar??
Pinball Billar ?????

Quin país!!!

Qui és Jeff Minter?

Unes declaracions poc afortunades de Jeff Minter, han encès a la xarxa un debat sobre la qualitat del seu darrer joc Space Jiraffe, que es pot comprar a través de l'Xbox Live.
El link us remetrà al seu blog personal i la entrada en qüestió la va fer el passat dimarts a la matinada. Resumint diu que no entén com el seu joc Space Jiraffe fet amb tant d'amor es descarrega tant poc i un dels pitjors jocs de la historia, com el frogger (!), es ven a cabaços en un remake per la mateixa comunitat.
A mi de Jeff Minter sempre m'han molestat els seus articles a Edge i sobretot com l'ha utilitzat per promocionar el seu joc, però aquest home és una institució del software a Europa que es mereix cert respecte. De fet, és el fundador de la mítica Llamasoft.
Jo el joc me'l vaig comprar i té boníssimes intencions però no deixa de ser una còpia extranya de Tempest + Rez.
Per coneixe'l una mica més us recomano aquesta conferència seva al Google Talks. Una horeta on ens resumeix la seva vida i els seus jocs vuitanteros.

El centre multimèdia

Suposo que tothom ha vist en algun moment algun anunci d'una pel·lícula en format domèstic on Sony aprofitava per dir: veu-la en una Bravia amb "Full HD" i una Playstation 3. A mí la més recent que em ve al cap és "Piratas del Caribe".

Em sembla peculiar que Sony faci aquesta mena de propaganda dels seus productes. Es tracta senss dubte d'un combo màgic, a més Sony és l'única que pot fer coses com aquesta. La idea que molts tenim de consola de videojocs ja fa temps pels grans fabricants que va ser superada.

De moment encara no està disponible al Xbox Live Arcade el "pay per view", però la infraestructura està preparada. Es comenta (encara és un rumor) que la propera actualització de la 360 portarà l'esperat DIVX i Sony ja ha previst una resposta similar.

Blu-ray, HD-DVD, descàrregues de jocs antics inclús a la Wii, està clar que el centre multimèdia és cada cop més a prop.

AmazonKindle

Via LaMalla.net me n'assabento que ahir Amazon presentava el seu llibre electrònic amb tinta electrònica (sense retroiluminació), i amb wifi. Un festival de tecnologia que personalment estava esperant i que crec que canviarà força les nostres vides. Ens estalviarem tallar uns quants arbres per fer els diaris amb això? Jo així ho espero. Com deia el gran mestre Cuní ".. que l'escriure no ens tregui les ganes de llegir."

Aqui el video.

Hi havia molta màgia

Ara fa 25 anys vaig anar a la estrena de TRON a un cinema del Paral.lel que ja no existeix. Tenia 12 anys i hi vaig anar amb la meva cosina. Recordaré sempre la sensació que em va deixar veure els circuits "per dins". En aquella època la meva experiència amb els ordinadors i els videojocs feia anys que havia començat, ja que els caps de setmana anava a Roda de Barà i m'escapava al Francàs on hi havia la primera sala de màquines (així li deiem i així es dirà sempre) que vaig veure a la meva vida. Recordo haver jugat al Gun Fight i a l'Space War (tecles blanques rectangulars, per això m'en recordo). Vaig sentir la màgia.
Per aquella època també vaig veure el primer ordinador que observaven els meus ulls. Va ser a uns grans magatzems, que ja no existeixen tampoc i que es deien COESA, curiosament, també estaven al Paral·lel. Juraria que era l'Oric 1, però mai he estat segur. El que si estic segur és que hi varem anar amb la meva mare i ma germana a comprar un tocadiscos i amplificador Phillips. Mentre decidien, li vaig dir a ma mare que preguntés què era allò que tenia moltes tecles i lletres. La resposta la recordaré tota la vida: "es connecta a la tele i s'hi poden fer moltes coses" .... s'hi poden fer coses .... que fort! vaig pensar (bé de fet, deuria pensar que guai!). Vaig sentir la màgia.

Aquelles sensacions eren màgiques i inoblidables. Com màgic va ser escoltar per primera vegada la primera cançoneta del Crazy Climber o veure els gràfics del Moon Cresta (vaig arribar a fer més de 100.000 punts, reunint de forma discutible diners de casa meva). Després va venir l'Spectrum després l'Amiga i ...... ja està. Aqui es va acabar. Al final dels anys 80 es va acabar la màgia. Fins avui la he estat buscant desesperadament, però no hi ha hagut manera. Només trobo entreteniment. Que sí, que està molt bé .. però hi falta una essència que em va marcar totalment la meva vida.
No he parlat d'això amb l'STAR, però crec que ell fa molt de temps que es va donar compte que la màgia ja no existeix i busca d'altres coses.
I l'altre dia quan vaig adonar-me d'això vaig anar a la seva pàgina i vaig veure que la primera samarreta és la de Tron. Em demano la groga

Controversy

No, no parlaré de la cançó de Prince, sinó de la que han muntat les revistes electròniques IGN i Gamespot arran l'anàlisi del joc Assassin's Creed.
Una diu que la versió de PS3 és millor, l'altre que la de 360, a mi em sobta bastant que es diguin aquestes coses tan extremadament diferents i que a sobre et facin pagar per llegir una colla de mentides, perquè està clar que les dues coses alhora no poden ser.



Em porta a reflexionar sobre les revistes de videojocs en general. Fins a quin punt són fiables? Malauradament darrera de cada anàlisi hi ha una persona, no pas un robot, i els seus gustos poden decantar un article per sobre d'una objectivitat que seria desitjable però no existeix en cap branca del periodisme.

M'agraden molt les anomenades "videoreviews", et posen imatges en directe del joc i et comenten una mica la mecànica i la seva història. Em recorda molt al videoxoc, aquell programa de TV3 que ha aparegut alguna vegada al Generació Digital, i també a certa revista de fa deu anys en format vhs el nom de la qual no puc recordar.

Jo no tinc ni idea si darrera d'aquesta "controversy" americana hi ha diners o casualitat. El que està clar és que passa alguna cosa.

Reinventant l'ATMOSFEAR

Mesclar els jocs de taula amb l'audiovisual ha tingut millor o pitjor sort, però des de sempre han suscitat el meu interès. El joc de rol és una temàtica agraïda a les imatges, sobretot gràcies al seu descomunal imaginari, que sempre ha anat plasmat en cartes i dibuixos en el joc i en merxandatge mentre no es juga.
Si una cosa tenia ganes de veure en l'Art Futura d'aquest any, era The Eye of Judgment en acció. A la carpa de la plaça hi havia 4 PlayStation 3 amb els jocs i les respectives càmeres. Per una mica menys de 100 euros (!) tenim el joc, la càmera i el tauler. Les cartes es poden aconseguir per separat gràcies a Hasbro, una jugada intel·ligent que permet a qualsevol comprar-les sense fer falta tenir una PlayStation 3. Només es fa imprescindible ajuntar-nos a casa d'algú que si que la tingui.




La mecànica ja se sap: torns, estratègia, estadístiques, poder .... però es clar, amb la màgia futurista de jugar-ho de forma especial.
El preu alarmant, però aquest és un joc per comprar-se conjuntament amb els amics ... però ... per cert, quants amics tens que tenen una Play 3?

Una MACA amb sabor 5 estrelles

Qui pogues tenir una recreativa, oi? Ja sigui una original o una MACA ( contracció de MAme CAbinet o sigui: moble de recreativa per l'emulador Mame) estic segur que tots els nostres oients es passarien hores i hores davant seu. Però.... algú ha pensat en la sed que donen les maratons a Street Fighter II? Doncs sí, tal i com llegim en aquest post de BoingBoing algú ho ha fet!!


Ara ja no hi ha excusa per desenganxar-nos dels comanaments de la nostra recreativa, doncs aquí tenim la MACA amb dispensador de cervesa de barril i sistema de refrigeració! I es que si alguna cosa hi ha millor que fer-se unes partides al Puzzle Bobble, es fer-les en companyia d'uns amics. I com no, assaborint una bona cervesa o refresc gasejat a gust del consumidor.

Per cert: doneu-vos pressa que es subhasta!!

El Jefe Maestro es menja a la Samus Aran

Encara que la nissaga Metroid té més de vint anys d'història, ha caigut baix degut a la seva desesperació.
He jugat al Metroid Prime 3 Corruption aquest cap de setmana intentant oblidar de la meva ment la experiència del Halo 3. És absolutament imprescindible fer-ho, ja que la Samus hi surt baldada per totes bandes.
Quant estava inmers dins de l'aventura (força lineal però divertida) m'aparèixen, a l'estil de la xbox, uns "logros" en el moment que faig tal missió i em carrego a tants enemics. Una versió patillera i desesperada d'un dels encerts més grans de la màquina de Microsoft. I dic patillera, perquè no sé a qui pot interessar un "logro" que només coneixeré jo.
Total, intento oblidar Halo 3, però els mateixos senyors de Nintendo em fan veure les seves mancances amb invents extranys com aquests.
Sempre ens quedarà en Mario Galaxy.

STEAMPUNK o La Lliga del Videojugadors Extraordinaris

STEAMPUNK.

Coneixeu el génere? És un corrent de tipus diguem-ne artístic que té predilecció pel context históric dels anys del vapor i del naixement de la Ciència Moderna i l'era industrial, sense que això estigui renyit amb ambientacions futurístiques o amb tecnología actual ( això sí, implementada desde el prisma del segle XIX). Agafant com a paradigma l'época Victoriana (1831-1901), el corrent Steampunk n'aprofita sobretot l'estètica, la tecnologia o l'estratificació social per guarnir les seves històries ja siguin cómics, noveles, películes, o la construcció i diseny de gadgets.


Com a exemples literaris tenim H.G.Wells o el mateix Jules Verne on en noveles com "De la Terra a la Lluna" es realitzen proeses tecnològiques que no estan a l'abast de la ciéncia de la época, però utilitzant la tecnologia coneguda ( com la balística). En el cómic hi ha un excelent referent en "La Liga de los Hombres Extraordinarios" d'Alan Moore, i sobretot el Manga ( i particularment l'obra de Miyazaki) en fa un gran ús. La filmografia Steampunk podría incloure perfectament Sky Captain o Steamboy.

En els videojocs el génere Steampunk el trobem representat en l'estética de Myst, en Rise of Legends, o en Steel Empire de Megadrive.

Us imagineu una recreativa vista pel prisma de l'SteamPunk?


Per als qui volgueu aprofundr una mica més en aquest estil, podeu anar a aquest recull de links del popular blog BoingBoing, que sempre es fa ressó de gadgets Steampunk, o a la web del Steampunk Magazine, una revista en format PDF amb reculls de dissenys, històries, etc...

El fenomen Jade Raymond

Als últims anys estem veient una mena d'inversió en la publicitat dels videojocs. Abans era molt difícil trobar-te un anunci en una revista d'un joc si no era que estava a punt per sortir, i només les superproduccions es podien permetre aquest luxe.

Ara, des que l'E3 o el Tokyo Game Show s'han fet populars, és molt habitual que els caps de premsa de les productores de videojocs organitzin actes promocionals o directament viatgin per parlar amb els mitjans de comunicació.



Fa més o menys un any Marc Reign, vicepresident de Epic Games, va començar un "tour de force" per tot el món parlant de les bondats de Gears of War per la 360 i Unreal Tournament per PC i PS3. Des de llavors són unes quantes les imatges públiques que s'associen a jocs, destacant la presència de Jade Raymond.

No és que em desagradi aquesta noia, ben al contrari, és molt maca i una foto seva val més que mil·lions de paraules meves. Però no m'agrada aquest rebombori que genera i que crec és més producte dels mitjans. En aquesta entrevista: Jade Raymond en Madrid el titular és prou eloqüent, Jade Raymond en comptes de "Assassin's creed", la qual cosa em fa pensar si la polèmica de les noies de l'E3 no té a veure amb les noies Hugo Boss del torneig de tennis de Madrid.



L'únic que vull en realitat és que les empreses de marketing que porten les campanyes de publicitat dels jocs actuals no se n'oblidin de qui són Suzuki, Miyamoto, Naka, Sid Meier, Mechner, Ancel, Raynal, Molyneux i tants altres. Assassin's creed té al darrera Ubi Soft Montreal, coneguts per exemple per fer la trilogia "Prince of Persia" apareguda a GC, PS2, PC i XBox, però tothom comença a parlar d'aquest joc com el joc de Jade Raymond, i a mí això em sona molt a "papel couché".

Em dóna error

Aquest és el títol del llibre que ha escrit un jove José Luis Álvarez on explica anècdotes dels usuaris que tenen poca o nul·la idea de lo que és un ordinador.

Molt divertit, realment un mateix es pregunta si val la pena dir que ets informàtic o millor callar i dir que treballes als infants aplegant cartrons :-D
Ja us ho dic ara, si voleu arreglar un ordinador, o un vídeo o una tele potser el vostre amic informàtic no és la millor selecció.

Set anys amb la PS2

Ara que finalment comencen a només interessar les consoles de nova generació (PS3, 360, Wii, PSP i DS) arriba la notícia següent: Playstation 2 supera els set anys de vida. No es pot dir que ho faci en plena forma, de fet ja gairebé no surten títols bons tret dels incombustibles de futbol o els anomenats "party games", com ara Singstar o Buzz; però la PS2 m'ha donat moltes tardes i nits de glòria, i s'ho volia agrair esmenant el seu setè aniversari.

La meva és la petita, en vaig vendre la gran per poder comprar-la. I porta xip, i no tinc cap joc pirata i sí un munt de jocs americans. El tamany importa, i el preu també. Quan més petites ambdues coses més bufona i més satisfacció. I la raó és molt simple: els jocs americans costen la meitat que els europeus, la sèrie platinum costa exactament 20 dòlars, 15 euros al canvi, mentre que a les botigues de casa nostra tenim molts a 30€ i, ara que la liquiden, altres també a 20€.



No entenc les fronteres, ni els impostos ni els aranzels electrònics, tothom hauria de poder gaudir d'un videojoc com qui es compra un disc, un bon llibre o una pel·lícula al cinema. De tota manera, la PS2 ha trencat límits i barreres i la màgia de molts dels seus títols han fet que es vengui a tot arreu. Playstation és un fenomen, una màquina universal, i per sort o per desgràcia, sembla que tot just acaba de començar.

Entrevista amb la gent de Media Molecule

Creadors del clàssic Rag Doll Kung-Fu, aquests desenvolupadors estan enllestint un dels jocs on SONY hi té més esperances. S'anomena Little Big Planet. Amb l'estètica del Rag Doll Kung-Fu se'ns presenta un títol on la construcció i la col·laboració es fan imprescindibles i es que, tant important serà jugar bé, com construïr de forma innovadora nivells, què si tenen èxit entre els jugadors de la network, poden arribar a ser clàssics.

Hem parlat amb Mark i Kareem dos dies abans de la conferència d'Art Futura. És en versió original. No us n'enfoteu del meu anglès. ;-D

vadejocs.cat celebra els seus dos anys!

Mai els hi estarem suficientment agraïts a la gent de vadejocs el seguiment que fan al nostre programa. I sempre ho fan de forma incondicional.

Veig que avui han penjat la notícia que comencen la celebració d'aquest segon aniversari.

Una celebració que us pot ser molt interessant ja que prometen regals i actes festius. Això si, haureu d'estar registrats i acompanyar als més de cinc-cents que ja ho estan.

Felicitats sinceres a tots els qui feu possible la pàgina i esperem que continuem viatjant junts molt de temps.

Cinc anys són cinc anys.

De fet escoltava un dia en una ràdio que quatre anys és el temps mínim en el què canvia la nostra fisonomia.

El video està muntat per l'Ariadna Oltra (crec recordar) i juraria que és el darrer programa de la primera temporada. O sigui que estem parlant de finals de juliol de 2002.

Veig un Jordi Sellas amb cara de nen, un Xavier Serrano que fa temps que no veig i no sé si ha canviat molt, un Tromax, un Antonio Ortal, un servidor amb la semarreta vermella d'Atari i que ara faig servir de pijama i ... com es deia el de la barba i que ens deu diners a tothom ;-D

Començo a veure aquella època amb una simpàtica nostàlgia.

Que no pari.

Programa ART FUTURA

Comença divendres.
Aqui hi ha el programa.
No us perdeu el diumenge, per l'amor de Déu.

Eagle Dynamics abandona a UBI SOFT

Tot podria ser, com comenta el nostre amic Albert en el post anterior, que la nova estratègia d'Ubi Soft sigui engatusar als proveidors amb sensuals relacions públiques, però el que és cert que que Ubi té tota una història darrera de mala maror amb els desenvolupadors de jocs degut a les seves pressions i estratègies de marketing, així com especialment amb els aficionats espanyols al món de la simul·lació.


Potser més preocupada pels jocs que tenen millor difussió en el mercat de les consoles, Ubi acaba de deixar-se perdre una joia amb el grup Eagle Dynamics, pares del popular LOMAC ( únic producte capaç de fer ombra al tot-poderós FALCON4), que farts de les interferències de la distribuidora francesa han decidit desvincular-se d'ella i distribuir ells mateixos el seu esperat nou simulador de l'helicòpter Kamov KA-50 BLACK SHARK, com recentment anuncien a la web de simul·lació Escuadron69. La distribució es faria a través d'Internet ( com varen fer amb el complement de Lomac FLAMMING CLIFFS) previ pagament, malgrat també sembla que estaria disponible -però més tard- una versió física del joc.

La reflexió a fer és que de la mateixa manera que en el mercat musical, potser haurem de veure en els propers anys com moltes cases desenvolupadorers prescindeixen de les grans distribuidores. Les capacitats on-line i d'enmagatzemmatge de les modernes consoles ens fan pensar que aviat també es podria implantar en elles aquest sistema de distribució. Pagar directament als creadors dels jocs, pagar únicament pel joc ( o si ens posem en el pitjor cas: per una llicència per tenir el joc sense dret a canviar d'ordinador o a poder revendre'l), pot abaratir els costos dels productes finals, així com possibilitar que molts grups independents accedeixin al mercat amb les seves propies idees amb les mateixes possibilitats de distribució que les grans companyíes.

Crec que és un camp en el que haurem d'estar molt atents en els propers anys.

Assassin's Creed comentat per Jade Raymond

Em sembla ben curiós que una noia com la Jade Raymond, que reconec que és guapa com ella sola, generi tanta expectació i caiguda de baba en els companys periodistes del sector.
Ubi Soft ho sap, i ha començat una moda de posar noies mones als departaments de comunicació.
No dubto, en absolut de la seva profesionalitat, ans al contrari (sempre he volgut dir això), però sempre he pensat que a la indústria del videojoc es mitifica massa fàcilment. Mitifica jocs, marques i personatges.
Però no em feu cas, possiblement les meves feromones ja estiguin per d'altres coses... o ja no estiguin.

Aquest no vol ser un blog amb els anuncis i seguiment de les novetats que estan per venir, però reconec que Assassin's Creed em sorprén. Apareixerà el mes vinent i en aquest video de vuit minuts d'aqui abaix, podem veure les seves característiques en la veu de la "sensual" Jade.

Second Life: Jugant amb la Ment

Sóm al segle XXI i com molts d'aquesta generació de nens de finals dels 80, aquest segle només ens ha deparat decepcions. Arribem a l'any 2000 sense cotxes voladors, ni viatges recreatius a la Lluna, ni fronteres galàctiques per explorar i sobretot sense vestir aquesta barreja tan cool de mono de pilotatge i granota de mecànic ple de parxes cosits que - almenys personalment pensava- seria l'uniforme oficial del nou mil·leni. Però hi ha coses que sí es van complint poc a poc. Els ordinadors cada cop fan més seves les funcions que la Ci-Fi els ha atribuit sempre - base de dades, enciclopedies, comunicacions en temps reals-, i qué m'en dieu dels dispositius portàtils amb capacitat de reproduir películes clar referent dels Videollibres?

Una d'aquestes funcions tan imaginades ha sigut el control mental de les màquines, i sembla que desde la Universitat de Keio estan ja en aquesta direcció amb l'invenció d'un dispositiu que permet controlar mentalment un avatar de Second Life.

El Futur arriba, però a alguns ens sembla que ho fa massa a poc a poc.

Microsoft passes away?

Hi ha un fort rumor sobre els possibles moviments de Microsoft en els propers mesos.
Peter Moore va ser CEO de SEGA of America durant l'etapa post Saturn substituint Kalinske. La Dreamcast allà va ser un èxit però SEGA tenia grans dificultats econòmiques i no va aguantar l'embranzida de Sony. Quan es va anunciar la seva fi com a fabricant de hardware Moore va fitxar per Microsoft per tal d'impulsar la Xbox.


És el màxim responsable d'aquesta i de la 360, i fa uns mesos va deixar el seu càrrec i se'n va anar a Electronic Arts, segons ell per motius familiars.

D'altra banda, Microsoft ha finalitzat el seu contracte amb Bungie i amb Bizarre, responsables de Halo i Project Gotham Racing respectivament. Bungie va començar programant Halo per Mac però va ser Microsoft qui va finançar el seu projecte i en van comprar els drets de la saga. Bizarre va programar el fantàstic Metropolis Street Racing per Dreamcast i Microsoft també es va fer amb els drets.

Ara Microsoft deixa la porta oberta a les dues desenvolupadores que han fet les franquícies que més diners els hi ha reportat. Això juntament amb la sortida de Peter Moore i la forta pressió dels accionistes sobre la divisió "entertainment" de Microsoft, que és la responsable de la 360, els jocs per PC, els gadgets tipus iPod o la pantalla tàctil (Surface), i que és l'única divisió de Microsoft que perd diners, fan sospitar que Microsoft s'està replantejantla seva estratègia cara als propers anys.

Hi ha qui diu que EA prepara una nova 3DO, potser comprant el negoci "360". Hi ha qui diu que MS farà un "partnership" o una "joint venture" amb un fabricant de hardware. Hi ha qui diu que MS abandonarà definitivament el negoci de les consoles.


El futur dels videojocs i del món multimèdia és tan clar que dubto que un gegant com Microsoft no hi vulgui estar involucrat. Les llums vermelles evidencien problemes de fabricació i d'stock, per tant sembla probable que MS busqui un aliat i que la propera consola surti amb un altre nom (el fracàs al Japó en té molt a veure).

Però no hem d'oblidar que PlayStation està molt tocada, que la 360 té un catàleg increïble i que retirar-se ara seria perdre una gran oportunitat. En termes de marketing és ara o mai.

Entrevista a Daniel Sanchez Crespo sobre ART FUTURA 2007

En aquest link, podreu escoltar, sencera, l'entrevista que li vaig fer a Daniel Sánchez Crespo, responsable de Videojocs en el festival Art Futura i que ja varem posar uns extractes al programa GENERACIÓ DIGITAL de Catalunya Ràdio del passat 12 d'octubre.
L'efecte sonor cavernícola es degut a una aula de la UPF buida.
Això es Creative Commons, podeu fer-ho servir, però citant la font.

El programa del 12 d'octubre. Baixate'l

Ahir al vespre, l'equip habitual del Generació Digital va fer el programa en directe dedicat primordialment al Halo 3. Vam tenir una XBOX360 connectada a la televisió de l'estudi per veure insitu el joc.

En aquest enllaç us el podeu baixar.

Enjoy.

Aquest divendres 12 d'octubre, Generació Digital a les 21 h.

I com que som un programa de ràdio, podeu escoltar la nova promo i sabreu de què parlarem ... si és que enteneu alguna cosa.

escolta-la : ;-D

La pàgina PEGI amaga maravelloses sorpreses.

Quan una cosa és oficial, aburreix, però pot tenir el seu costat informativament interessant.
Hauria de ser fàcil trobar, a la pàgina de SONY, els jocs apareguts per la seva plataforma. O a la de Nintendo.... però és curiós que la seva memòria històrica es perdi a partir de tres anys enrera.

Passejant per la pàgina de la PAN EUROPEAN GAME INFORMATION, te n'adones que té un motor de recerca impresionant.

Per que comenceu a fer boca.... quantes "plug & play" creieu que hi ha al mercat? ... doncs almenys més de 40.

GENERACIÓ DIGITAL, premiada

Aquesta fotografia demostra que no fa falta portar traje i corbata per rebre un premi per la feina ben feta. Els texans estan començant a imposar-se en els nous cercles de les generacions digitals emergents.

El premi en qüestió ens l'ha otorgat el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya i s'anomenen Premis Exel·lècia en comunicació de les TIC.

El premi el van recollir en Jordi Sellas i l'Albert Murillo, però ben bé que anàven en representació de tots els que actualment fan possible el programa.

Francesc Xavier Blasco, STAR, Albert Garcia, Eloi Prieto, Gustavo Benéitez, Olga Vallejo i Ariadna Oltra: va per a vosaltres.

Advance Step in Innovate Mobility

Aquesta setmana s'ha presentat la darrera versió de l'ASIMO d'HONDA. La novetat d'aquest enginy Robòtic que pesa només 54 Kg i té una alçada de 130 cm, és que corre a 6 Km/h i quan ho fa els seus dos peus estan suspesos en l'aire. Tinc debilitat per l'Asimo, l'Aibo i us he de confesar que ahir vaig desenpolvar el BigTrack d'MB.
Aqui el video que vaig enregistrar en el moment que el van manar còrrer.



Em va fer molta gràcia veure petits robotets que es comercialitzen. Em recorda que el mon Steel Battalion no està gaire lluny. Mentre esperava a veure l'ASIMO, vaig enregistrar els increïbles moviments d'aquesta petita bèstia. Fixeu-vos com es recupera de la caiguda.

Donkey Kong

No és el primer cop que veiem adaptacions de videojocs on un grup d'amics s'ho passen bé i, de pas, pengen el que han fet a Internet. En aquest blog hem penjat els d'Street fighter i el del pescamines. Ara li toca a un joc que, encara que és molt conegut, a ningú se li havia ocorregut encara de fer. Si voleu anar per feina, mireu a partir del minut 1:30:

Les entranyes de la bèstia!

La moda del "case-modding" arriba als pinballs!! No només les PS2 o Dreamcasts podrán lluir transparentes en tot el seu esplendor tecnològic, si no que aquesta venerable electromecànica ha sigut remodelada per usar una carcassa de metacrilat que dona una excel·lent visió dels seus mecanismes interns i de la complexitat del seu funcionament.

Aquesta máquina es podrá veure a la Pacific Pinball Expo i després formará part d'una exhibició sobre la ciència aplicada als pinballs.

Desde BoingBoing podreu accedir a una galeria Flicker on es mostra el procés de conversió.

Conspiranoia sexual d'en Mario

Malgrat el sexe està lligat a certs gèneres de videojocs ( com els de lluita), i tots sabem que desde els temps de l'Spectrum ( exhuberants portades de Barbarian o Game Over) ha sigut un reclam de ventes, la sexualitat dels personatges mateixos no ha estat posada mai seriosament en dubte - tot hi que sempre hi ha qui diu que entre Mario i Luigi hi ha més que "amor fraternal". Però i la dels propis jugadors? Jugar a certs jocs mina la nostra sexualitat? Hem de preferir els beat'em ups o els jocs de cotxes per refermar-nos com a mascles o potser no jugar mai a res més que LocoRoco i el Tetris si no volem que pensin que sóm unes "machorres"? I si ens agrada el Cho Aniki ?


Desde el blog de Crazy Japan es fan ressó d'una curiositat: serà una broma feta aposta o una coincidència, però desde la portada del nou joc de Mario per a Wii sembla que s'ens acusi d'alguna cosa pel sol fet de ser fans del bigotut lampista italià! U R MR. GAY

Nights into dreams

De la wii només dos jocs s'em fan força atractius: Metroid Prime 3 i Nights into dreams, la continuació d'un títol de SEGA en 32 bits. D'aquest últim tinc el "greu" record de fer petar la meva antiga Saturn quan el lector de CDs ja estava força tocat de tan jugar al Fatal Fury 3, però en aquell moment em va semblar una cosa tan diferent a la resta que sens dubte el considero com un dels millors jocs de la història.

Aquests dies, veient els nous trailers que s'estan publicant des del Tokio Game Show, estic revivint aquells moments màgics, aquella música, aquelles cançons, aquells giravolts, aquelles sensacions d'haver trobat una joia perduda. Després de tants rumors, d'impossibles sortides del joc per Dreamcast (la fase de pinball al Sonic Adventure donava esperança) sembla que per fi ja està fet, i a més amb el control de la Wii, gairebé fets l'un per l'altre.



Recordo que quan va sortir el joc original a Europa, a finals del 96, gairebé ningú li va dedicar l'atenció que mereixia, tot eren playstations i la nouvinguda N64. Molta gent s'ho va perdre, espero que ara, amb la continuació que està a punt de sortir en Wii per fi es pugui reconèixer a un dels grans jocs alternatius de SEGA.

Us deixo un enllaç amb tota una sèrie de material per visionar.