13 de gen. 2009

Sony perd diners

Aquests dies rebo indicis de que Sony ho està passant malament. Tota la companyia, i no només la divisió Sony Computer Entertainment -responsable de Home, Playstation 3, estudis de desenvolupament de videojocs i altres aventures digitals de Sony- sinó les parts que tenen a veure amb electrònica, música, cinema, hardware de consum i un seguit de negocis d'I+D que seria llarg d'exposar.


Faig una petita reflexió: el públic que fa uns mesos, quan va aterrar la PS3, es podia gastar 500€ en una consola és gent relativament adult. Durant un temps Sony va creure, com en el passat va pensar Microsoft amb el preu de la primera Xbox, que la seva marca valia prou per cobrar 500-600 euros en una consola. I és cert que si a una 360 li afegeixes el Live, el Wi-Fi, el disc dur i altres cosetes et queda un preu similar a la PS3.

Però la gent no mira això. Heu vist mai aquelles coses que es venen per XXX.99€? És un efecte, o hauria de dir defecte, psicològic. El marketing dels preus és molt per la vista i poc pel seny.

- Quan costa una 360, 200€?
- Sí, però escolti, li ha de posar disc dur i wi-fi i ...
- Però així tal qual ja puc jugar?
- Doncs sí
- Doncs em cobra una que me l'emporto, si necessito tot allò ja vindré el mes que ve.

Blu-ray, 60GB, lector de targetes... Diuen que la retrocompatibilitat encareix el producte però per mi han tret el més important, JUGAR. De moment continuo amb la meva 360, la Wii i la PS2 i ja veurem si algun dia la PS3 pot substituir la PS2.

4 comentaris:

Jordi Giró ha dit...

Totalment d'acord, la politica de Sony respecte el preu ha estat el problema de que no es venguin PS3.

Es molt dificil pagar 400€ per una maquina per jugar practicament els mateixos jocs d'una que la pots trobar per 180€.

M'agradaria saber quin porcentatge de gent aprofita el lector bluray per veure pelicules? i les tarjes de memoria?

Eloi ha dit...

Realment Sony té un gran competidor: la PS2. És fomut que un producte propi et tregui ventes, però el catàleg de PS3 està ple de segones o terceres parts, moltes d'elles sense millores apreciables fora dels gràfics.

Per tant, molta gent amb la PS2 prefereix tirar a la XBox 360 per variar de tipus de jocs o de sagues.

Anònim ha dit...

Sóc el Murillo, no sé que passa des del meu navegador de la feina que no puc identificarme

Jo aquests dies m'he instal·lat el playtv a la ps3 i sincerament flipo.
Puc connectar a distància la ps3 des de la psp a la feina i dir-li que gravi el doraimon de la tarda o fins i tot veure a través de la psp els futurama que tinc al disc dur de la ps3 a 40 kilòmetres de distància.
Penso que és tant troç de màquina, que resistirà sense pena ni glòria els propers anys, però d'aqui 5 encara serà una màquina potentíssima al costat dels seus rivals. Serà aqui on despuntarà.
Recordo perfectament que un dels directius de sony comentava que era un projecte a mig termini i hi estic d'acord.
No sé, estic fent de pitoniso, però li auguro tot el futur.
Per altra banda, jo sóc dels que em començo a comprar bluerays.

Gustavo Benéitez ha dit...

Albert, jo no discuteixo que sigui bona consola. Com bé diu el Jordi amb una que costa la meitat pots jugar gairebé als mateixos jocs.

El problema de sony és la prepotència. Com la que va tenir en el passat Microsoft. Explico un cas personal: se'm va espatllar la PSP quan tenia un any i dos mesos. Amb la llei a la mà estava en garantia. Vaig trucar i em van dir: arreglar-la són 80€ -crec- sigui quin sigui el problema. Vaig flipar, els vaig recordar la llei i em van respondre "nosaltres no fem això". Vaig amenaçar de trucar a la OCU i em van dir "truqui vostè a qui vulgui". Em vaig emprenyar, però des de llavors entenc per què Sony ha baixat a les Bravia, les CyberShot, etc.