31 de gen. 2009

Resident Evil Degeneration

Avui hem parlat de les pel·lícules de Resident Evil i val a dir que, tot i que en general a cap de nosaltres ens satisfà qualsevol de les produccions basades en videojoc, hi ha una versió feta per ordinador que està prou bé.


"Resident Evil Degeneration" és una aposta de Capcom i Sony Pictures per la distribució directa en DVD, Blu-Ray i també en UMD i la millor amb diferència de les adaptacions de Racoon City i el T-Virus.

D'estètica molt similar a "Final Fantasy: Spirit Within" i seguint l'argument del videojoc amb més cura que no pas els metratges de Hollywood, "Degeneration" es situa anys més tard del que va succeir a Racoon. Els protagonistes són Clare Redfield i Leon Kennedy, els hem vist protagonitzar el videojoc en algun capítol i ara els tornem a veure plegats.


Hauran de lluitar contra el G-Virus, també aparegut a la tercera pel·lícula "de carn i ossos", "Resident Evil Extinction". Dubto si ha arribat a sortir oficialment a tot l'estat espanyol, jo he aconseguit la versió en anglès i si l'enteneu una miqueta podeu seguir-la sense problemes. La recomano fervorosament.

28 de gen. 2009

Què! El musical

De vegades els nois de Generació Digital ens tornem analògics i anem a veure plegats algun espectacle de la ciutat de Barcelona -ja anirem més enllà, tot arriba!-.

Aquest cop, després de parlar de "Final Fantasy", de "Resident Evil", de "Duke Nukem" -forever, in eternum- i de jugar una mica al "Guitar Hero World tour" i el "Rockband", vam anar a veure el musical Què!, dirigit per l'Àngel Llàcer, en Manu Guix i l'Alex Mañas.


Tot començà d'una forma esbojarrada, acostumat a veure betes de videojocs on la pregunta és "gràfics, guió, durada..." intentava trobar una relació amb el que estava succeint a l'escenari. Res d'això, als 15 minuts de veure els moviments de l'escenari ja no vols ordre, ni història, ni cap mena de guió. Només vols que continuïn cantant.

Jo, que no sóc gaire bon crític musical i que puc entendre el mateix que quan veig una pel·lícula -m'agrada o no m'agrada- vaig sortir del teatre molt content. Les veus em van semblar fantàstiques, arriscades i algunes molt per sobre d'alguns cantants de rock actuals, que guanyen milions d'euros.

Però haig de parlar especialment bé dels músics, s'ho han treballat molt bé. No és gens fàcil mantenir el ritme d'una història com ho fan ells, i en tot moment els vaig veure molt concentrats -perquè hom els pot veure, no estan amagats-.

En definitiva, ara que és a punt de tancar el cicle després de gairebé sis mesos, és un bon moment per apurar el final i anar a veure aquest gran musical en català. Teniu fins al 31 de gener per fer-ho.

25 de gen. 2009

Impressions Killzone 2

L'Albert, que no ens vol explicar com s'ho fa per rebre coses de Sony com la demo de Killzone 2 -de la qual mig món s'està barallant per obtenir i posar coses al seu web- ens va portar aquest videojoc enmig del temporal que assoleix Catalunya -i tot l'estat-.


Com que no vull ser massa pesat parlant de qüestions purament tècniques, i donat que no estic massa habituat a escriure aquestes coses -als videojocs, com a la vida i com a l'amor, el físic no és l'únic que importa ;-)- us penjo totes les meves -curtes- impressions sobre el que es va veure a l'estudi de Catalunya Ràdio en directe. Feu click aquí si el voleu veure sencer. Gràcies!

Engeguem la consola. El primer que veiem és una introducció feta en temps real per la PS3. Si l'haig de comparar amb un referent a 360 serà Gears of War 2, un dels més referenciats com a "top" de la tecnologia. Així doncs, a la intro guanya escandalosament "Killzone 2", els personatges estan més ben fets, menys poligonals. A GoW2 encara podies apreciar la composició poligonal de Marcus i companyia a les seqüències cinemàtiques -cutscenes-, ben camuflat amb unes textures immenses. Però aquí tot és més real, més "humà".

A continuació passes a tenir el control. L'escenari és molt gran, ple de detalls i objectes. Es nota, però, que els models han baixat en nombre de polígons i que a tot arreu hi ha una mena de filtre que ho esborrona una mica per donar sensació de que l'escenari està molt brut, fosc i caòtic. La textura aplicada a l'arma em va semblar una mica cutre, el motor fa petites llicències -com per exemple travessar amics-, però tot és increíblement ràpid, molt més que el GoW2.

Val a dir que a Catradio les teles són Sony Bravia LCD però de les primeres, per tant no suporten 1080p que la consola -interpolant la resolució nativa del videojoc- sí ofereix. 30 frames per segon és el que sembla amb aquestes condicions, el mateix que el seu "rival", al que guanya clarament en número de polígons en pantalla i elements mòbils i amb el que perd si mirem la qualitat de les textures.

Una de les coses que més em "molesta" de la PS3 és el "Dual Shock". Penso que no és un comandament dirigit als jugadors que habitualment juguen als FPS en un PC. El fet que "Killzone 2" sigui en primera persona no ajuda gens a manegar millor la situació. En aquest terreny les consoles no arribaran mai a dominar un joc com un teclat i un ratolí, tot i que continuo pensant que prefereixo -de llarg- el control del "Gears of War" i la vista en tercera persona. És totalment personal, això no ha d'influir en la valoració final.

No vam poder recrear el multijugador, és una beta, és Catràdio i és un contracte amb Sony de confidencialitat, tot plegat imagino ho fa massa difícil. Però si aconsegueixen mantenir el nivell de les partides en l'àmbit multijugador Sony té un guanyador clar a l'online. Gràficament sembla més bèstia que el "Gears of War", però Guerrilla ha tingut 4 anys per fer això i "Gears of War" es basa en un motor 3D multiplataforma, "Unreal Engine". Sincerament, en aquests dos espectaculars jocs és millor guiar-se pels gustos personals que pel rendiment del maquinari, els dos estan a un gran nivell.

p.d.: Miissatge escrit tenint en compte la terminologia en català del videojoc

24 de gen. 2009

MisterMasters evoluciona

Evolucionar és difícil, però la nostra criatura va agafant forma i personalitat. Aqui un video en moviment.


22 de gen. 2009

Terminologia dels videojocs

Després de dos milions d'anys com a mínim la "Terminologia dels videojocs" s'actualitza i comença a parlar com tots nosaltres, des de fa molt, parlem de videojocs.

No entenc certes coses de la llengua. Hi ha autèntic pànic a parlar en certs termes i a ficar anglicismes a coses que no es poden expressar de cap altra manera. Perquè si jo dic: "engine", tothom m'entén, oi? Però hauria de dir motor de físiques, o motor gràfic. Una clara traducció literal que un sap no és del tot el que hom voldria dir.


Evidentment, la llengua catalana, com altres llengües romàniques, ha d'avançar i reconèixer certs termes que són indispensables per parlar dins aquest món. Ara bé, cal regular-ho? Jo crec que sí, evidentment per després trencar les normes i parlar com cadascun sap.

Intentaré dir "Mapa de bits" però estic segur que se m'escaparà "bitmap", o "sprite", o "Unreal engine". Cap problema, tots ens entenem. Només cal que el Firefox, amb el que escric, deixi de subratllar aquestes paraules quan les escric :-D

p.d.: no entenc perquè en català hem de dir "programari", o en francès "logiciel" quan tothom està acostumat a dir "software", fins i tot en el nostre veí castellà aquesta paraula és correcte. Jo continuaré dient "abandonware" al "Sir Fred" ;-)

17 de gen. 2009

Reflexions post programa

Després del programa d'avui l'Albert García i jo mateix hem fet un tallat i hem parlat sobre la llista de la revista Time que hem comentat avui al programa. I he creuat els números amb la llista de ventes de l'any 2008 als Estats Units i amb el llistat dels millors puntuats segons gamerankings, també al 2008.


Tot i que de vegades ens fiquem l'S.T.A.R. i jo mateix amb l'Albert García en el tema Braid, penso que és un bon joc. Ara, sobre si l'ordre ha de ser el que diu Time no, evidentment cadascú té la seva opinió i per mi de vegades un llistat d'aquests està molt vinculat a un estat d'ànim.

Per exemple, per una situació personal fa ja molts anys em vaig refugiar en un disc de Depeche Mode, "Songs of faith and devotion". Quan escolto determinats temes em ve al cap allò que va passar. De la mateixa manera recordo alguns videojocs per questions especials o perquè em van enganxar molt, més que no pas pel virtuosisme tècnic -que també és important-. El meu estimat "Panzer dragoon saga" de la Saturn...


Curiós que a la llista de Time no hi hagi cap joc de Nintendo Wii i als més venuts els cinc primers són per jocs d'aquesta consola. I que ningú parli de Call of Duty o Metal Gear Solid, quan són èxit de vendes i de crítica. Per això mateix, tots tenim una opinió i així l'hem de respectar, tot i que fa goig que fins i tot aquesta revista tan prestigiosa li dediqui espai als jocs i de forma gens frívola.

D'altra banda, he vist la Gina i l'Eloi bastant capbussats en el joc "fieldrunners" per iPhone i iTouch. Potser algun dia m'atreveixo a jugar amb un dispositiu d'aquests, de moment els mòbils encara em semblen una mica incòmodes i la demo del FPS que porta el iPod Touch em mareja.

Per cert, ho havia oblidat. L'S.T.A.R. i la Rakel van parlar de dos webs relacionats amb l'Spectrum, World of Spectrum i ZX Spectrum Games. Particularment no hi dedico massa temps als emuladors -tret dels de màquines Capcom, que m'encanten-, però per Firefox hi ha unes quantes extensions que emulen consoles antigues.

13 de gen. 2009

Sony perd diners

Aquests dies rebo indicis de que Sony ho està passant malament. Tota la companyia, i no només la divisió Sony Computer Entertainment -responsable de Home, Playstation 3, estudis de desenvolupament de videojocs i altres aventures digitals de Sony- sinó les parts que tenen a veure amb electrònica, música, cinema, hardware de consum i un seguit de negocis d'I+D que seria llarg d'exposar.


Faig una petita reflexió: el públic que fa uns mesos, quan va aterrar la PS3, es podia gastar 500€ en una consola és gent relativament adult. Durant un temps Sony va creure, com en el passat va pensar Microsoft amb el preu de la primera Xbox, que la seva marca valia prou per cobrar 500-600 euros en una consola. I és cert que si a una 360 li afegeixes el Live, el Wi-Fi, el disc dur i altres cosetes et queda un preu similar a la PS3.

Però la gent no mira això. Heu vist mai aquelles coses que es venen per XXX.99€? És un efecte, o hauria de dir defecte, psicològic. El marketing dels preus és molt per la vista i poc pel seny.

- Quan costa una 360, 200€?
- Sí, però escolti, li ha de posar disc dur i wi-fi i ...
- Però així tal qual ja puc jugar?
- Doncs sí
- Doncs em cobra una que me l'emporto, si necessito tot allò ja vindré el mes que ve.

Blu-ray, 60GB, lector de targetes... Diuen que la retrocompatibilitat encareix el producte però per mi han tret el més important, JUGAR. De moment continuo amb la meva 360, la Wii i la PS2 i ja veurem si algun dia la PS3 pot substituir la PS2.

11 de gen. 2009

Generació Digital 3.0



1.0
El programa Generació digital, va néixer l'estiu de l'any 2002 amb un altre nom (Game Over), en una altra emissora (Ona Catalana) i gràcies a la que era directora de programes en aquells moments: Neus Bonet. En aquella etapa es varen fer uns 140 programes.
2.0
L'estiu de l'any 2006, amb Ona Catalana ja desapareguda, ens fitxen a Catalunya Ràdio per la programació d'estiu i els festius intersetmanals dels següents dos anys i el programa canvia de nom a Generació digital.
3.0
Després de dos anys entrem a la programació convencional de la temporada 2008/2009 i el programa s'emet els dissabtes de 15:00 a 16:00.
Fins ara s'han emès més 200 programes i va ser aquest dissabte passat dia 10 de gener que el Generació digital va entrar oficialment en la seva etapa 3.0 gràcies a la nova forma d'escoltar, veure i participar durant el programa a la pàgina del endirecte.


Una potent eina, exclusiva de Catalunya Ràdio, que permet veure l'estudi a través de 3 webcams, participar en un xat en directe, moderat per la gent del programa, participar en enquestes, enregistrar veu, accedir a informació addicional etc, etc....

L'experiència d'aquest dissabte iniciant aquesta nova eina va ser il·lusionant per tots els integrants del programa i esperem treure-li tot el suc que pot donar i que vosaltres gaudiu d'una altra manera quan ens escolteu en directe els dissabtes de 15:00 a 16:00 en el programa de cultura i entreteniment digital de la Ràdio Nacional de Calalunya.


9 de gen. 2009

La wii era un accessori de la Gamecube

Bé, per fi s'ha fet públic. El "20 minuts" signa un article que per molts era un no-secret: la Wii era originalment un afegit a la consola Gamecube.


Els directius de Nintendo la van clavar, el màrqueting com déu mana. I els de Sony i Microsoft encara deuen pensar si calia gastar-se tants diners en els 10MB extra d'EDRAM del Xenos, en el xip Cell, en el RSX, en el processador de tres nuclis d'IBM i totes aquestes morterades de diners que es gasten per fer jocs molt similars entre elles.

Ara bé, això també és el que ha privat Nintendo de continuar en aquesta "Guerra de les consoles". Quan jo miro enrere veig la guerra entre Super Nintendo i Megadrive, després entre Playstation y N64, després entre Playstation 2 i la GameCube i ara entre 360 i Playstation 3. On és Nintendo? Fent molts diners amb la Wii i la DS.

p.d.: No té res a veure amb videojocs, però estic enganxat a aquest vídeo. No trobeu que es poden fer moltes paròdies?

6 de gen. 2009

Els meus tasts

Per problemes diversos no he pogut participar, com la resta dels meus companys, en els programes amb els gustos personals. Haig de dir que tot i així m'agradaria fer referència a tot allò que em va captivar en algun moment, no pas per mi mateix sinó per retre homenatge a allò que per mi és important. [+/-] Si voleu saber més cliqueu aquí. Gràcies!


Millor videojoc: X-Wing

A l'any 1994 estava estudiant a la UPC Telecomunicacions; érem un grup de nois els que ens agradaven els videojocs però tampoc en parlàvem massa. La nostra font principal d'informació era el quiosc -m'agradaria saber què pensava aquell botiguer quan cada mes anava al quiosc i amb 2000 pessetes arrasava amb totes les revistes de videojocs que podia-.


Un dia va arribar el Toni, un company d'estudis, amb un grapat de diskettes on posava "X-Wing Lucasarts". Tothom, i vull dir tots els del grup, ens vam esverar i vam començar a xisclar "Toni, que rule". I tant que va circular, després d'unes setmanes baixàvem les escales cantant la melodia del Darth Vader. Evidentment les noies ens miraven estranyades, elles mai ho podran entendre.

El senyor Tom Holland i tot el seu equip al complet van fer realitat un dels meus somnis, poder pilotar una nau rebel. Avui encara al·lucino amb la diversió del joc; és més, la primera vegada que vaig veure la primera pel·lícula no em vaig fixar en els detalls de les naus, però després de jugar la vaig tornar a veure i vaig adonar-me del gran treball que havien fet els desenvolupadors recreant un univers de combat que tenia sentit i que ni tan sols la gran saga "Wing Commander" va arribar a fregar.

Millor banda sonora: Gran Turismo 2

Vaig descobrir Garbage gràcies a aquest joc. No és el mateix conduir, amb tots els meus respectes, per l'autovia de Castelldefels amb un SEAT Panda escoltant Manolo Escobar que amb un, posem per cas, BMW sèrie 3 amb Garbage i 5 altaveus. Encara que vagis a 80. Això va passar amb uns quants jocs de Playstation durant la seva primera etapa, jocs com "Wipeout" o el mateix "Gran Turismo", un esforç que Sony va fer per tal que l'experiència fos més maca.


En aquells moments hi havia una forta guerra amb la Saturn, i Sony la va guanyar de la millor manera. Tenien els millors desenvolupadors, les millors eines, una màquina competitiva i un gran catàleg. I van dir, "anem a menjar-nos el mercat". Gràcies als Wipeout i els "Gran Turismo" jugàvem mentre escoltàvem música del nostre temps: Chemical Brothers, Orbital, Apollo 440, Garbage... i molts més.

Millor llibre: "Las partículas elementales"

Michel Houllebecq és un pseudònim de Michael Thomas. El que va escriure al 98 i que m'ha captivat, és la negativitat de viure explicada sota dos parers diferents: el que no veu llum i el que surt de l'obscuritat. És una reflexió tan suggestiva que convida a fer una pròpia interpretació. M'identifico plenament, la vida no val res però toca viure-la. Per ser feliç cal tenir ganes de ser-ho i una mica de sort, res més.


5 de gen. 2009

Treasure by Gamasutra

Escoltant el disc "24 hour party people" m'arriba un correu: Gamasutra parla amb el CEO de Treasue, Masato Maegawa, i repassen breument els darrers anys de la companyia. Treasure és una companyia molt lligada a SEGA que sorgeix de l'escissió d'alguns membres de Konami. Durant anys només va treballar per plataformes SEGA tot i que alguns dels seus treballs també van ser publicats per altres companyies.


Així, sense posar-me xulo ni mirar la wikipedia, de Treasure recordo "Gunstar heroes", "Light Crusader", aquell de lluites amb 4 jugadors a la megadrive basat en el personatge de Yu Yu Hakusho, "Guardian Heroes", "Radiant silvergun", "Silhouette Mirage", "Sin and punishement", "Bangai-o", "Shilpeed", "Ikaruga", "Gradius V"...


Amb això el vull dir és que Treasure forma part de la meva pròpia cultura particular dels videojocs. Durant molts anys Treasure ha estat sinònim de jugabilitat -ara ja es pot dir, mireu més avall!- com la majoria de jocs de Capcom o Konami. I en tot aquest temps sempre que han tret un nou joc han fet una obra mestra, de vegades a contra-corrent del mercat.


"24 hour party people"? Potser no tant, però uns bons vicis a l'"ikaruga" i al "Guardian Heroes" sí que he fet. A veure si finalment s'animen amb el "Radiant Silvergun" i el veiem a les botigues virtuals. De fet jo faria una compilació amb tots els seus jocs! ;-)

3 de gen. 2009

Els meus ítems predilectes

Durant aquest Nadal hem fet tres programes especials al Generació Digital on els integrants hem estat parlant de les nostres icones fetes llibre, videojoc, sèrie, pel·lícula, etc...


Personalment he parlat avui del llibre que em va marcar tota l'adolescència:
"El món del Riu" de Philip José Farmer un llibre de ciència ficció que explica con a la vora d'un riu, que no s'acaba mai, hi apareix tota la humanitat.



Per altra banda, he parlat de Crazy Climber, el joc que em va entrar per la vista i per la oïda en el primer moment. Amor a primera vista i que encara dura. 

Finalment he parlat d'en Magnum p.i. i del llibre que sense buscar-lo ha aparegut a les meves mans sobrer aquesta sèrie.. Si cliqueu a "programes anteriors" a l'esquerra de la pantalla, el coneixereu.


El preu de la PS3 baixarà

Si heu de comprar una ps3 espereu. És segur que després de reis faran una rebaixa de 100 euros al preu oficial, és a dir, d'aquí uns dies costarà 300€, consola 80GB més dual shock. És molt probable que mediamark o el corte inglés o carrefour facin aquest preu amb lot inclòs, un joc.


Estic tentat, diuen a més que la retro tornarà en forma de programa, com el linux. que l'has d'instal·lar però té compilador de C/C++ GNU. M'atrauria molt més si tingués logros/fites, si tingués retro i si hi hagués servei de lloguer de blu-rays prop de casa. He vist el Home i no m'agrada, per aquestes coses ja existeix el PC.

És la contraofensiva de Sony, després de molt temps ja té per fi un joc superior, Killzone 2, aviat tindrà un super esperat com és Final Fantasy XIII i a l'estiu -crec- surt Gran Turismo 5. Sí, potser semblo un comercial de sony però la realitat és que la competència ha fet que la Xbox 360 sigui una gran consola, amb un preu molt competitiu i un catàleg de jocs a l'alçada de PS3. Per tant el moviment de Sony era necessari. I segur que Microsoft encara pot baixar una mica més el preu dels accessoris. Mentre hi hagi guerra tots guanyem.

1 de gen. 2009

Ja podem dir JUGABILITAT



De fet, fins i tot ja podem dir oficialment "videojoc", que era una paraula encara no contemplada pel termcat.
Ens hem assabentat de la notícia al blog de Kedume, on ens n'adonem que el termcat ha fet un gran esforç per oficialitzar termes que giren entorn al món del videojoc.
Aquesta adreça, serà a partir d'ara, consulta obligada (obligada nois i noies) per part de tots els integrants del programa Generació Digital de Catalunya Ràdio. Podrem dir "pedaç" o "cel shading" sense cap càrrec de consciència.