25 de març 2008

Guapo como su padre.

El meu fill gran té 7 anys i està entrant a poc a poc en el món de l'oci electrònic. Dic a poc a poc, perquè només ha jugat a tres jocs de forma seriosa: un el Kororimpa, de la Wii, la darrera aventura dels Simpsons per la PS2 i el sobretot Flow de la PS3.






Trobo Flow com un dels millors jocs casuals que hi ha en aquests moments a l'Store de la negra de SONY. Fet per una petita desenvolupadora anomenada Thatgamecompany on, per cert, hi ha una dona al capdevant. Potser és per això que els seus jocs són d'una sensibilitat molt especial i crec que ha estat per això que el meu fill ja se l'ha petat:

-Pàpa, què són aquestes lletres ?

- Són els títols de crèdit, Pol. Has arribat al final!

L'altre dia va fer un dibuix del joc i me'l va ensenyar i li vaig proposar que l'enviéssim a la gent que havia fet Flow. Ho varem fer i no només ens han contestat sinó que han penjat el dibuix al seu bloc.




M'ha agradat molt aquest episodi. Primer pel fet que el Pol hagi volgut expressar amb un dibuix un videojoc cosa que desmonta molts tòpics que em vénen al cap i després conèixer una mica més aquesta empresa. La seva Presidenta m'ha promès una entrevista (que potser serà de vídeo) properament pel meu videopodcast.

Referent al joc és tant absorvent com preciós i té una lectura amagada i es que per a mi pot passar com un dels jocs més violents de la història. Jugueu-hi de forma gratuïta i ja em direu què penseu.

24 de març 2008

Set de sang

Fa unes setmanes es va anunciar que la versió europea del joc No More Heroes de Wii ens arribaria censurada. Doncs bé, ja fa uns dies que aquest títol és a les botigues, però això és un dir, perquè gairebé ja no es troba arreu, i segons comenten alguns botiguers es poc probable que hi hagi una reposició d’unitats. Per tant qui vulgui aconseguir el joc ja pot posar-se les piles. Però compte amb la versió PAL del joc... És un despropòsit!

Tal com es va prometre, el joc dirigit per Goichi Suda ens ha arribat retallat pel que fa a les escenes “gore” i sense ni una gota de sang. Així, el que havia de ser una bacanal de diversió sanguinària sense límits ha acabat materialitzant-se en enemics que es converteixen en cendres per desaparèixer fantasmalment. Això sembla més propi d’un joc d’en Fumito Ueda que d’un “tarantinià” com en Suda51.



No More Blood

Gràcies a Internet avui dia podem veure com és el joc en altres països i comparar, cosa que en èpoques passades teníem més difícil. Perquè com ja sabeu, això de la censura no ens ve de nou.

I què és el que ens perdem i que m’enrabia tant? Doncs, navegant una mica per Youtube m’he trobat amb amputacions espectaculars, sang a dojo! -brollant de forma brutal com en els pous de petroli que tant varen trempar en Bush abans d’envair l’Iraq-, caps que surten volant al pas del nostre sabre de llum, tota mena de bricolatge sobre avorrides parets blanques, etc. Per cert, encara no he dit, però per aquells que encara no ho sàpiguen el joc íntegre només arribarà als Estats Units. Sí, té gràcia l’assumpte!


A banda del component hemoglobinic la resta del joc es manté igual, i segurament per aquest motiu els “hardcoretes” de la Wii han arrasat les botigues a la recerca del preuat títol que per fi els farà sentir respectables dins aquest món de testosterona en el qual s’està convertint l’anomenada nova generació de consoles. Però que no us enganyin xiquets! Us estan venent la moto i part del sidecar!

A finals del passat mes de gener el joc va ser presentat a Madrid en un acte organitzat per l’empresa encarregada de la seva distribució a l’estat espanyol i Portugal, Virgin Play. Tal com recollia el portal Vandal, en aquest acte, al qual també va assistir el propi Goichi Suda, es va comentar als mitjans que “el joc no venia censurat perquè el joc original és així des de bon començament, per la qual cosa els europeus jugarem al joc tal i com l’havia concebut el propi Suda51”. De fet, la versió europea té la mateixa censura que la versió japonesa. I el que encara em costa més de creure, la distribuïdora va afegir durant la presentació que “no es nota per res l’absència del polèmic líquid vermell i de fet la seva absència fa que altres aspectes del joc, abans en segon pla, passin a tenir un major protagonisme fent una experiència de joc més enriquidora”. Ric per no plorar.

Ni punk ni osties!

El més fort de tot plegat és que aquest tenia que ser el títol punk de la Wii. O com a mínim això és el que se n’extreu del lema de Grasshopper, l’equip desenvolupador darrere del joc: “Punk’s Not Dead”. Sens dubte, som al davant d’un joc que pot carregar amb tot el pes d’aquesta afirmació, i es que No More Heroes és tant subversiu i “cabró” com us hauran explicat. El joc es carrega molt convencionalismes instaurats dins el món de l’oci electrònic i es caga literalment en molts conceptes intocables. Malgrat tot, en origen podria ser perfectament un joc d’essència perfectament "punky" però en el moment que es censurat perd tota la seva intenció.

Suda51 és plenament al corrent de la decisió de portar al mercat europeu una versió censurada, els sonats de Kotaku recollien la seva opinió al respecte: “hem escollit llançar a Europa la mateixa versió que al Japó considerant l’ampli mercat adult d’aquest mercat”. No ho entenc! Doncs que posin un selector de “Gore”, perquè els més infantils puguem decidir jugar o no amb sang! Suposo que les pressions del distribuïdor hauran pesat en la decisió, però Goichi, o ets punk o no ho ets, però no hi ha terme mig xato.

En definitiva, jugueu al No More Heroes perquè és un gran joc. Però si realment voleu gaudir-lo en tot el seu esplendor importeu-vos la versió USA. No té les incongruències de la europea, que és plena de moments confusos per culpa de la dictadura de les estisores. Estèticament és fascinant i realment suposa un “homenatge” a tot aquest cinema de Serie B carregat de violència extrema, amb la sang com element cerimonial d’una festa per homes de fortuna i gust.

Res més. Penso tornar el meu No More Heroes "CENSURAT EDITION" a la botiga. Espero que puguin bescanviar-me’l per un altre joc. Crec que em pillaré el Bioshock, però serà millor que abans m’informi de quina versió tenen a la venda.

Pataconcurs!!!!!


Petencara petens petemps fins patapel dimecres dia 26 a les 00:00 per pataconcursar i pataconseguir un joc PATAPON de la PSP enviant un patamissatge a generaciodigital@catradio.cat

Només has de dir-nos a quin joc estàs jugant aquests dies.


Pata pata pata pon!!!!!!

Sonic Unleashed

De vegades les grans companyies troben un filó i l'exploten fins al final. El filó de SEGA va ser Sonic, la mascota que va néixer amb la Mega Drive i que va ser el rival digne de Mario.



Els Sonic de Mega Drive (i Master System i Game Gear) eren de lo millor que he provat mai en qüestió de plataformes. Quan l'eriçó va fer el salt a les 3d (i parlem només de jocs del Sonic Team) ho va fer a lo gran, amb un Sonic Adventure per Dreamcast incommensurable.

Llavors va començar l'explotació de Sonic: Heroes, Gems, Riders, Rivals, Rush, Shadow! i un seguit de subproductes cada cop amb menys qualitat. Semblava que la figura a la que SEGA li devia molt es diluïa entre mediocritats.



Potser algú a SEGA ha vist la llum i aquest cop fan un joc com Sonic es mereix. Aquest "Unleashed" té bona pinta, tot i que encara es nota que només han fet el disseny dels escenaris i aquests estan buits d'enemics.

Espero que ho aconsegueixin i que, de passada, el deixin descansar una mica. Que hi hagi tants Sonics no pot ser bo.

21 de març 2008

El cel

Quan les consoles s'iniciaven a això d'ensenyar potencial en 3D em vaig començar a fixar en el cel. Sí, tothom mirant abaix, en la quantitat de polígons que mostraven les màquines i jo mirava amunt, als núvols, al sol i al moviment de l'horitzó.



Va ser amb la 32X amb la que em vaig estrenar. Amb Virtua Racing Deluxe, versió inferior a la recreativa malgrat la publicitat de SEGA, vaig poder començar a somniar que el cel tenia vida pròpia, a endinsar-me més enllà dels decorats de cartró i pedra que existien als cartutxos de SNES i Megadrive.

Ara veig aquest vídeo del youtube i quina emoció! Va ser un dels primers jocs de cotxes que vaig gaudir fins al final, quins circuits més ajustats, treure'n una bona puntuació era motiu suficient com per festejar. Mireu el cel, fa riure. Però en la seva època estava molt bé, tota una troballa.

18 de març 2008

US AGRADA CONDUIR?

Ai, si els d'aquí fessin anuncis de cotxes com aquest...



Si aneu al site promocional d'aquest cotxe cliqueu a sobre d'un punt vermell que hi ha al costat de la roda davantera i a sota de l'intermitent. Us farà un zoom. Sis caselles a l'esquerra i una amunt i hi ha una promoció del Halo 3. Una a l'esquerra i tres amunt hi ha un video del Challenger, i a sobre una promoció de Transformers. Cuatre a la dreta i sis amunt un altre pantalla de Halo 3.

Impressionant.

17 de març 2008

Generació Digital torna per Setmana Santa

Us ho podriem escriure, però finalment us ho expliquem en un vídeo.

16 de març 2008

La Barcelona de la Generació Digital

"No se admiten tarjetas de crédito"

Foto realitzada el divendres passat a un parking de Diagonal/Balmes. Al benmig del centre de negocis de Barcelona.

No comments.

10 de març 2008

Alone in the dark 5

La revista IGN, en aquest cas la seva filial anglesa, IGN UK, ha realitzat una prèvia del joc "Alone in the Dark: near death investigation". Avui m'he descarregat els vídeos que hi ha al Xbox Live per veure'l "in situ", dues demos tècniques del motor gràfic que m'han semblat increïbles.



"El que tuvo retuvo", o això deuen pensar els programadors d'Eden quan han fet un gir en la saga i han destinat molts més recursos que a la seva darrera entrega, la qual va ser una mica decebedora.

I per mi això és la nova generació. No només gràfics a l'alçada de Bioshock, sinó la interactivitat i el motor físic que presenta, molt per sobre de la resta de jocs. El primer va donar peu a tota una sèrie de jocs per passar por, el darrer sembla que reinventarà algunes coses.

Si teniu accés a les demos, no us les podeu perdre. Fantàstic.

7 de març 2008

1984

En la historia de la informàtica hi han hagut pocs anuncis d’ordinadors. No obstant, n’hi ha un que ha destacat sobre tots els altres per la seva elaboració i originalitat: L’anunci 1984 d’Apple. Aquest anunci va ser dirigit per Ridley Scott (just desprès d’acabar la pel·lícula Blade Runner) i va ser emès durant la pausa del tercer quart de la Super Bowl del 1984. Aquest anunci està basat en el llibre “Nineteen Eighty-Four” escrit per George Orwell. El llibre tracta d’una distòpia futurista (encara que estigui situada en el 1984) en que la societat està controlada per un “gran germà” que controla i marca els ideals de la població.



En aquest enllaç teniu el com es va fer: Behind the scenes

Com tot el que fa història, ha tingut les seves paròdies o ha estat fet servir amb motius diferents a la idea original:

Vote different, 1984 - Futurama

5 de març 2008

Street Fighter: The Later Years

Fa temps, en aquest blog, varem publicar alguns dels capítols de la sèrie d’Street Fighter on es podia veure que podria passar amb els personatges quan deixin de fer els tornejos. Per aquells que esteu ansiosos per veure com continua i pels que no vareu veure en el seu moment els primers capítols, aquí teniu els enllaços:



Capítol 1, Capítol 2, Capítol 3, Capítol 4, Capítol 5, Capítol 6, Capítol 7, Capítol 8, Capítol 9

4 de març 2008

Pel·lícula del Pacman

Feia temps que en aquest blog no es publicava una adaptació cinematogràfica d’un gran videojoc. Hem vist adaptacions d’Street fighter, Mario Bros., pescamines ... Però ara li ha arribat a un dels grans, a un d’aquells que tothom n'ha sentit parlar i que fins i tot tenia una sèrie de dibuixos:



No us perdeu tampoc els enllaços relacionats que surten al final del vídeo. No tenen desperdici.

Competidor del Guitar Hero

Ningú pot negar que Guitar Hero (GH) ha estat un dels hits en originalitat per la PS2 y la Xbox360. Treure aquest joc en una reunió d’amics assegurava, com a mínim, una estona de riures i diversió. No obstant, tots els que el vareu comprar i explicàveu les seves excel·lències, us trobàveu amb la mateixa pregunta: “I pots aprendre a tocar la guitarra?”.

Ara sembla que sortirà un competidor a aquest joc, que farà les delícies d’aquells que trobaven el GH en nivell expert massa fàcil i pels que volien aprendre a tocar la guitarra (o com a mínim, tenir un pad realista):


Podeu trobar més informació a la web GuitarRising

29 de febr. 2008

Lost Odyssey i la seva estètica


Una entrada de fa uns mesos del Francesc, parlava de la corrent estètica STEAMPUNK, que recordava el ressorgiment industrial europeu.

M'he recordat d'aquest post perquè estic jugant aquests dies al LOST ODYSSEY, molt extrany en mi, ja que no m'agraden gaire els RPG (en aquest cas un JRPG com diuen els experts)
Però us el recomano, ja que crec que després de molts anys, he donat amb el joc de rol ideal pel principiant.
Aquest és un joc de 4 discs (que deuen ser 800 hores de joc real?) però que des del inici et porta al grà. No es xerra gaire i va molt directament a l'acció (si, acció per torns) i entre lluita i lluita hi ha unes imatges cinemàtiques absolutament espectaculars i amb aquesta estètica SteamPunk que tant m'ha captivat.
En aquest video hi ha l'introducció de quan arrives a la ciutat. Ja em direu què us sembla. Per cert, la música és del Uematsu, un vell conegut del nostre programa.



27 de febr. 2008

Els oients opinen


Us mostro un missatge d'un oient, per tenir en compte per propers programes.

;-D


Hola xoquers (recordant videoxoc), Sóc dels que es baixa el vostre programa i el va escoltant al ipod mentre va a córrer (a veure si feu programes més habitualment) i us volia fer un comentari-petició. Crec que deixeu bastant de banda tot el que és el PC. Molts hem crescut jugant a jocs en el Pc. Les consoles s'han generalitzat fa relativament poc, però escoltant el vostre programa sembla que només hagin existit les consoles. Actualment el món del joc en Pc va de baixa, ok , però encara té present i sobretot un passat per no oblidar-lo. I lo altre que us volia demanar es un programa de jocs d'estratègia. Segurament sóc més de Pc pq sempre he sigut aficionat a aquests tipus de jocs (i als esportius). No som tants com els shooters, però també hi ha "xoquers" de jocs d'estratègia. Per lo escoltat dec ser una mica estrany entre el freakis dels jocs pq molts dels que parleu no em sonen gaire. Els jocs al que més he jugat en la meva vida son la saga CIVILIZATION de Sid Meier i el Football Manager (per cert,molt millor que el Pc futbol que si vàreu citar en el programa de jocs de futbol.) I per acabar una sugerència per aquest estiu que ve. De la mateixa manera que l'estiu passat vàreu escollir el millor joc de l'historia, aquest podria preguntar per el joc amb el que has jugat més hores. Endavant que feu un molt bon programa per tots aquets a qui ens agraden els videojocs.


Salutacions Roger

26 de febr. 2008

El dit d'en Mike Phillips

En Genís Roca em passa aquest link de Mike Phillips, un noi que per sobre de tot, és gamer i periodista tecnològic, com molts de nosaltres.


I també pot moure el dit polze com nosaltres.




24 de febr. 2008

Pel·lícules de videojocs

Ja fa un temps vàrem parlar al generació d'una sèrie de pel·lícules basades en videojocs. Ahir vaig veure "Resident Evil", la primera de les tres. Avui tocarà la segona i potser si em queden ganes, la tercera.

Com a joc de por em sembla força interessant. Tinc tres de Gamecube: "Remake", "Zero" i "RE 4". Tres de Dreamcast; "RE2", "RE: Code Veronica" i "RE3: Nemesis". I cap supera "Alone in the Dark", no pel plantejament sinó per lo que va significar. Recordo aquelles tardes quan venia un amic a casa i intentàvem superar una fase del "AitD 2", morts de por i desitjant conèixer més de l'aventura. Actualment em quedo amb el Silent Hill 2, potser el millor entre els millors.

Com a joc d'acció sí que val molt la pena, llàstima del millorable control. Els primers minuts del RE Director's Cut, que és el que jo vaig testar per primera vegada per psone, són molt bons, la sorpresa del zombie menjant-se un membre de l'equip S.T.A.R., la resolució de petits puzles i haver d'economitzar les armes posaven una mica de pausa i una certa pujada en el ritme cardíac.

Ara parlem de la peli. Una adaptació d'un llibre que valgui la pena? El senyor dels anells, van caldre tres pelis i una inversió milionària. Una adaptació d'una peli a videojoc que valgui la pena? Potser Matrix, imagina't la qualitat de la resta. Una adaptació de còmic a peli? Potser Spiderman, però no ho tinc gaire clar.

Escric això perquè en realitat cap adaptació supera l'original quan el canviem de medi. Recordo poques pelis profundes com "El club de los poetas muertos", que em fan tocar la fibra i repensar algunes coses. Un videojoc que destaqui per l'argument? Alguns n'hi ha, però condensables en dues hores cap.

Ës per això que quan miro una peli com aquesta, o com "Alone in the dark" o "Mortal Kombat" penso només que estic veient una peli més i m'oblido del joc. Llavors "Resident Evil" ja no em sembla tan dolenta.

22 de febr. 2008

Què passa amb el pc?

Aquests dies, mentre es celebra la "Game Developers conference" reflexiono sobre un tema. Quantes vegades hem fet cas al món del PC en el programa? Cada cop menys, i això va en consonància amb el fet que cada cop els videojocs per ordinador donen menys beneficis a les desenvolupadores i prefereixen publicar en consola.


Això té una cosa dolenta, el preu. Tots sabem que quan anem a una botiga i comprem un joc si és de PC ens calen 20 eurets menys com a mínim.

I té una cosa positiva, els requeriments. Necessito un Dual Core? Eh? D'això no en tinc, ni DirectX 10, ni PCI Express ni Windows Vista. Jo vull posar el compacte, agafar el comandament i començar a jugar estirat al sofà.

Fa molt de temps que el negoci dels fabricants de hardware ha deixat d'interessar la gent. Hi ha molts usuaris que sempre estan a la última: que si DirectX 10.1, que si pixel shader 4, que si pci express 2.0, que si memòries DDR a 1GHz de bus... Però aquests, malauradament, saben trobar les coses molt fàcilment, també les pirates. I, com tot en el món, si no es rentable no es fa. Segurament ens estem carregant els jocs de PC mica en mica.

Per cert, tot i que estic avui una mica negatiu, espero que el proper Starcraft 2 sigui lo que es veu en vídeos, una bèstia jugable. És de les poques coses en compatibles que encara m'atrau juntament amb les aventures gràfiques i els jocs d'escacs.

19 de febr. 2008

WAR IS OVER ( ...i Toshiba a perdut)


És oficial, la guerra de formats s'ha acabat. Avui ha sigut anunciada la renuncia de Toshiba al seu format d'alta definició HD-DVD pel mercat domèstic. L'agressiva campanya de Sony i sobretot les continues fugides de partidaris del HD-DVD cap al sistema de Sony Blue-Ray, han fet la situació insostenible per a Toshiba, que malgrat comptar amb uns tres anys d'avantatge no ha sapigut copar el mercat.

Els danys colaterals, com sempre, són pels usuaris que confien en les marques i en els productes que els venen, i que ara es veuen abocats a la propietat d'un producte d'alta tecnologia inútil que hauran, vulguen o no, haver de recomprar ben aviat però amb el format rival.

En el camp de les consoles ens trobem els usuaris de X360, que veuen com Microsoft va apostar pel HD-DVD i ha inclús comercialitzat un reproductor anexe per la consola, malgrat ja ha anunciat que possiblement en tregui un per Blue-Ray. En canvi els usuaris de PS3, com va passar ja amb la PS2, obtenen la satisfacció de tenir ja el declarat sistema del futur que s'imposarà en l'oci domèstic d'ara en endavant.

La Guerra doncs, s'ha acabat, i podem respirar tranquils fins al menys 4 - 5 anys, el temps necessari perquè les companyies ens vulguin demostrar quina "pobre" qualitat ens dona l'alta definició i el necessitats que estem de Super-Alta definició. Quan arribi aquest moment, siusplau, probin a definir un estàndar comú i compatible.

Gràcies.

18 de febr. 2008

Jocs "Seriosos"


A través del blog Psico-Ajuda (estic bé, no us preocupeu, he anat a petar gràcies al blog search de google) he conegut el moviment Serious Games.
Jocs amb una filosofia educativa i motivadora que ajuda a joves amb problemes d'adaptació social o fins i tot, simuladors pels cossos de bombers per entrenar-se en els incendis més critics. En resum són jocs amb una vessant del no-entreteniment.
En aquest paquet, també es poden encabir els jocs militars o mèdics, però la pàgina que teniu adalt està especialitzada amb els jocs educatius.
Reconec que el terme "seriós" em sap greu. L'entenc, però resumeix injustament tot l'altre apartat de l'entreteniment. Imagineu-vos per un moment, que algú s'inventés una música que ajudés als disminuïts psiquics a alleugerar els seus problemes qüotidians. Estic convençut que mai s'etiquetaria aquesta música com a Serious Music.
De la mateixa manera no entenc que seriositat hagi de ser incompatible a l'entreteniment. La música, el teatre, la lectura és entreteniment i és cultura, com també ho és l'oci electrònic en totes les seves formes. Per a molta gent, no deixa de ser una activitat supèrflua, però per a molts una partida al tetris va més enllà i, almenys jo quan hi jugo, em vé al cap la seva història fantàstica que ara em reviscut amb la visita del seu creador.
Per cert, i per acabar el comentaria amb una cosa que no té RES a veure. Visiteu el blog de Psico-Ajuda i llegiu el primer post, podreu fer-vos una anàl·lisi de la vostra signatura al moment. Us avanço que personalment m'ha dit que sóc una persona sociable i equil·librada... i no us podeu imaginar els marcians que he matat en la meva vida ...

15 de febr. 2008

Els "Sims online" gratuït

Mireu això, la totpoderosa Electronic Arts mou fitxa i fa gratuït el seu videojoc "Els Sims Online". Una de seves les franquícies més sucoses tenia versió online que mai va acabar de funcionar tan be com el joc "offline".

Fa temps van venir al programa la gent de GOA.com, vam parlar també de "World of Warcraft" i més tard de "Second Life". Són diferents maneres d'enfocar un negoci, des de la quota pura a la llibertat monetària de Second Life i les partides esporàdiques de GOA.


Tinc la sensació que cada cop ens apropem més al model de negoci i d'oci dels propers anys: descàrrega, jugar online, mons persistents, comunitats... Sense moure't de casa.

Em recorda molt al fenomen iMac, que va canviar radicalment la situació de la companyia Apple a tot el món. L'article de l'Ariadna em fa creure que algun dia serà possible jugar online des del mòbil, el públic ja hi és, ara falta que algú s'hi posi.

14 de febr. 2008

Jo no sóc així

Perfil prioritari: home, d’entre 18 i 25 anys. Es el que tenen, com a públic objectiu prioritari, les empreses editores de videojocs per mòbils. Es veu que és un mercat a l’alça. Cada cop les descàrregues de videojocs en els terminals de telefonia mòbil són més i més, i aquí diuen els experts hi ha dues raons. D’una banda, el creixement social dels videojocs (amb jocs de la Wii o la Nintendo DS dirigits a tota la família) i, de l’altra, el fet que cada cop els mòbils tenen unes millors prestacions tecnològiques i per tant són un millor suport pels jocs.

Aquesta informació surt publicat a La Vanguardia d’ahir dimecres 13 de febrer. Diuen els de Vodafone que “els usuaris utilitzen temps mort, com els viatges en el transport públic o mentre esperen algú” per jugar als videojocs des del seu mòbil. I jo em pregunto: és necessari estar davant d’una pantalla tot el dia, també en els temps morts?

Jo prefereixo, sincerament, perdre el meu temps al metro, a l’autobús o l’espera d’una cita mirant la gent que tinc aprop. Els videojocs els deixo pels dies de pluja que fa mandra sortir de casa o les nits avorrides entre llibre i llibre. Cada cosa, al seu temps. Però és clar: jo no sóc home, i tampoc estic entre els 18 i els 25.

12 de febr. 2008

GSMA Mobile World Congress 2008




Avui hi he anat.
De fet és la primera vegada que hi vaig i sincerament he al·lucinat. M'he sentit descol·locat en molts moments.
No anava per les espectacularitats, ja que buscava coses molt concretes.



He entrevistat a la gent de Unkasoft, de Salamanaca, que es dediquen al advergaming o sigui, tenen productes que pots baixar-te gratuïtament gràcies a que està patrocinat per una empresa.

He parlat altre cop amb el Ramón Nafria de DOID, una associació d'empreses que fan videojocs, que s'ajuden entre ells i la veritat, que estan dinamitzan una indústria que necessitava d'algú que els posés en comú.



Després volia parlar amb la gent de Telefónica. No per l'iPhone, sinó per Second Life. Estant creant una illa (encara és una demo restringida) on en un futur hi podràs anar i entrar a un cinema virtual on enviant un missatge podràs enviar un video o una foto, perquè es retransmeti en aquell moment per la gent que hi hagi de forma virtual. Una forma de treure $ del Second life, però que pot tenir forces aplicacions.



No he pogut parlar amb en Xavier Carrillo de Digital-Legends, per temes d'agenda, però m'alegro molt que hagin guanyat el premi al millor joc 3D del congrés amb la seqüela de ONE

I per acabar una altra empresa salmantina: LemonQUEST, que també han guanyat un premi del congrés amb la llicència FURBY. Ha estat la entrevista més interessant, on en Bernard Seco em comentava que el futur inmediat són els acceleròmetres que comencen a tenir tots els mòbils i que permetran (com ja passa amb l'iPhone) jocs on haurem de "moure" l'aparell per moure una bola de marbre, per exemple.
Parlant, parlant amb el Bernard, em deia que el català a les Universitats de Catalunya estava frenant a molta gent venir a estudiar a Barcelona i notava que la capital catalana estava començant a perdre molt pes degut a això. Ha estat aquesta, una conversa molt agradable, sense tibentors i que sincerament m'ha donat que pensar.
Tot aquest material el posaré al meu podcast i al meu vodcast properament. Disculpeu, companys, que en faci publicitat, però d'aqui a setmana santa que no tindrem el proper GENERACIÓ DIGITAL i és una pena que aquest material es perdi.

11 de febr. 2008

Tanquem l'episodi Pajitnov


Ho necesitem. Però abans, visionem el video que ha fet la gent de la UAB. Un bon resum del que ha passat aquests dies, amb la veu d'Olga Vallejo, de l'equip del programa. ;-D

9 de febr. 2008

Guinness dels videojocs

Aquests dies es publica per primera vegada un llibre de rècords de videojocs, però no parla pas de quants punts algú ha fet al pacman, o de quan de temps dura el punt més llarg al virtua tennis. Aquest llibre parla de curiositats dels videojocs com ara: el joc de Tomb Raider més ràpidament venut, el mod més utilitzat a Counter Strike, el joc més violent o el més inofensiu...


Un munt d'anècdotes que de moment només estan disponibles en anglès aquí. Algunes són força interessants, crec que vull posar les meves i us animo a fer lo mateix responent a aquest post:

- Darrer joc acabat de consola: ICO (ja fa anys que no m'acabo un joc)
- Darrer joc acabat de PC: Runaway 2 i per obligació
- Joc més venut: Phantasy Star Online de dreamcast, vaig anar a comprar-lo el mateix dia que va sortir
- Consola més venuda: la Saturn, l'he comprat 4 vegades
- Joc més "light": un de cavalls per PC, vaig haver de fer-li una crítica i havies de cuidar el teu cavall, raspallar-lo, donar-li pinso, entrenar-lo i netejar la quadra. tenia la llicència d'una amazona, ho sento, no recordo el nom.
- Joc més violent: el doom 2. Aquells gemecs de fons quan avançaves amb la retallada per les clavegueres, només començar, tenien una forta càrrega emocional. Pitjor que els Silent Hill!
- Joc amb més personatges jugables: el Dragon Force de la Saturn. És com un Warlords però no acaba mai. I és una joia en la meva col·lecció
- Col·lecció més gran: estic entre la Dreamcast i la PS2. Gràcies a ebay, play.com i cduniverse, la meva butxaca els hi agraeix trobar en elles bons preus ;-)

Resultat? Gustavo, com a jugador ets mediocre, com a comprador no tens preu :-D

Street fighter X

Sí, estem a punt de veure la nova entrega, cada cop surten més imatges de Street Fighter IV i sembla molt interessant, però em recorda molt al Street Fighter EX de la psone, només que ara tot és brutalment més preciosista, les màquines ho permeten i el nivell de detall dels moviments i dels escenaris fins i tot ho calificaria de malaltís.

I jo em pregunto: on queda el joc? Gairebé tot l'esforç es concentra en fer-ho més bonic però continua la mecànica de sempre, és més, l'Street Fighter Alpha 3 amb el seu World Tour era ja molt divertit. No valdria la pena deixar-ho com està i fer altres coses?



El mateix productor del joc, Yoshinori Ono, reconeix en una entrevista a 1UP.com que li va costar convèncer als caps de Capcom per fer una nova versió de SFIV, però ho va aconseguir. Vull recapitular totes les versions que s'han fet per Super Nintendo, Mega Drive, 3DO, Sega Saturn, Playstation, Dreamcast, Playstation 2, Xbox Live i per descomptat PC i arcades, algunes fins i tot només van aparèixer a Japó; hi ha tantes que no sabria triar la millor. Em fa mandra.

Saturació? Manca d'idees? Encara no les tinc totes de que aquest títol es vengui mitjanament bé. De Capcom espero més "Dead rising", més "Lost planet" o "Power stone" però amb cares noves. Sofregits dels anys vuitanta són com remakes de pel·lícules. I malauradament també ens arriba el nou Golden Axe, Bionic Commando, Castlevania, Gran Turismo, Halos, Fifas, PES i tota la tropa a veure si pesquen diners sense enfilar-se massa en la creativitat.

Imagineu un remake de Paco Martínez Soria? Doncs amb tant Street Fighter tinc una sensació de "déja vú".

3 de febr. 2008

M'ha arribat la PlayStation 3

Finalment ja tinc la PS3. Impressions inicials:

1) Quan l'he posat ha mirat de reüll a la Wii i li ha donat un copet amistós a la part lateral. Després ha mirat a la XBOX i ha somrigut.

2) Quan l'he col·locat he tingut la sensació que s'hi quedarà per molt de temps.

3) L'interfície és més lenta i lletja que la de la XBOX360.

4) Trobo a faltar els "logros".

5) M'ha agradat molt el Folding@home. Ja m'he donat d'alta i estic col·laborant contra el càncer. M'he adjuntat al grup de vadejocs.

6) He flipat amb el Ratchet & Clank de la PS3. Estava acostumat als títols de la nova generació a través de la màquina de Microsoft, però amb aquest títol es veu una mica més del que pot donar aquesta next gen. 

7) Pensava que no, però m'agrada el tacte del botó tàctil de l'eject i l'on/off.

8) És silenciosa com la Wii.

9) El comandament no vibra i ho trobo a faltar, però és lleuger i m'agrada que no porti piles.

10) És la de 40 Gigues i sense retrocompatibilitat, però no sabia que si que és compatible amb molts títols de la PlayStation 1. Si aquest extrem es confirma serà perfecte, ja que de la etapa Play 2, puc contar amb els dits d'una mà amb quins jocs vull rejugar: Katamari Damacy, Killer 7, God of War, Rez i Shadow of the Colossus. 

I per acabar, comparativa de les tres consoles de nova generació a través del Google Trends.
Colors: Wii, PlayStation 3, Xbox 360


Els nens estan bé, no et preocupis


Avui un llibre del que estic entusiasmat: The Kids are alright. How the gamer generation is changing the workplace. El venen a can Amazon a molt bon preu i és una autèntica delícia de llibre on els videojocs i videojugadors en surten ben parats.
Els autors d'aquest llibre han arribat a la conclusió que la generació de nois que han crescut jugant a videojocs resulta que es prenen la feina d'una altra manera i el problema és dels seus caps per controlar-los. De fet, sembla ser que quan els controlen marxen del lloc de treball, ja que un tant per cent elevadíssim dels 90 milions de gamers que ara estan al mercat laboral als Estats Units canvien i canviaran de feina en un futur (un canvi de nivell?).
El llibre explica moltes coses, però una de les més importants és que la perseverància, ambició i coratge que hem adquirit durant tants anys eliminant als boss de finals de fase, ens serveixen, i molt, en el mercat laboral.
I realment tenen tota la raó, estic pensant en tots els que formen part del Generació Digital i renoi! tots sou uns cracks...

28 de gen. 2008

Jo tenia entès que eren rivals...

Avui he anat a la Biblioteca Municipal de la Sagrada Família, a Barcelona. Abans d'anar a buscar un CD de la mediateca que tinc reservat, passo per les prestatgeries de revistes i diaris. Hi ha sobretot homes, jubilats, asseguts a les taules, llegint El País, La Vanguardia, El Periòdico... algú té obert més d'un diari, i fins i tot una revista, tot i que les revistes les acostumen a demanar més els joves (en aquesta biblioteca -nova, fantàstica- hi pots trobar desde l'Altaïr al Elle, passant pel Time).

Just és en aquest instant quan clavo la mirada a l'estant de l'esquerra: a mitja alçada reconec algú. En Mario. El Mario de Nintendo, vull dir. Pujo la mirada i llegeixo la capçalera: NINTENDO Acción és la revista en qüestió. L'agafo. Sec en una taula amb un parell de jubilats, que em miren fugaçment i tornen a les seves grises lectures. Grises per contraposició a l'exemplar que acabo de deixar damunt la taula, ple de colors.

Miro millor i identifico que es tracta del número de desembre del 2007, el passat, i a la portada a més del Mario hi surt el Sonic. Vaja, Nintendo i Sega es donen la mà. Es veu que ara la Wii ha tret un joc en què les dues mascotes de les dues marques enemigues (Nintendo i Sega) s'enfronten en uns Jocs Olímpics. Desconeixia aquest joc, i també aquesta estratègia de les dues companyies.

Algú m'ho pot explicar? On ha quedat la mítica rivalitat entre 'nintenderos' i 'segueros' que m'heu venut els últims anys? Espero, amb ànsia, una resposta.

27 de gen. 2008

"Yo para ser feliz...

quiero un camión". O potser un cotxe de GT5. Tan se val, la "felicitat" només costa 35 euros, o això pensa Sony en comunicar oficialment el cost del joc GT5 Prologue, un festival de cotxes, circuits i modes.... No! que aquesta és la demo i encara no porta totes les característiques que sí s'inclouen en la versió final.



Una manera de fer caixa? Un avançament del "millor" joc de cotxes a un preu assequible? Una pressa de pel? Vosaltres jutgeu, a mi fa temps que la saga Gran Turismo em fa mala espina, cert que molt bonica, però molt avorrida. M'ho passo molt millor amb un Sega Rally, un Need for Speed o un Grand Theft Auto, lo de donar voltes sense parar fa temps que no m'atreu per molt foto-realistes que siguin els gràfics.

Val a dir que aquesta demo la compraran milers d'usuaris. La idea no és dolenta, però fa mal a la butxaca. Ja podria ser gratuïta la demo...

23 de gen. 2008

La paraula "videojoc" al TERMCAT


Vaig sovint al termcat per veure les noves paraules relacionades amb la tecnològia de l'oci electrònic que hi van introduïnt. La paraula "videojoc" fa ben poquet que està integrada oficialment a la nostra llengua. Així la defineixen:

videojoc m
es videojuego
fr jeu vidéo
en videogame

Joc en suport electrònic, generalment executable en un ordinador o una consola de joc, en què l'usuari controla l'acció que es desenvolupa a la pantalla per mitjà d'un teclat, un ratolí o una palanca de control.

Anem a pams: "joc en suport electrònic" crec que és una manera de definició que s'ajusta si parlem dels cartutxs de la DS, però no crec que sigui correcte dir-li "suport electrònic" al DVD o l'UMD. En aquest cas podriem dir "suport físic". Per no parlar del jocs descarregat a l'ordinador i sense suport. 

Pel què fa referència al control, el terme "palanca" encara guarda reminiscències dels anys 80, quan es varen fer tant populars els joysticks que connectàvem a l'ordinador o que vèiem a les màquines de marcianets. Actualment, només em vé al cap "comandament" per anomenar de forma més o menys correcte el "pad" de les consoles. En castellà s'està utilitzant força "wii-mando" per refereir-se al comandament de la Wii. Què diem en català: Wii-comandament?. Reconec que a mi se m'ha escapat en alguna ocasió.

Termcat és un centre de terminologia que demana la participació de tots els ciutadans que utilitzen el català. Potser seria hora que tots els què fem servir aquesta terminologia diàriament, ens pensessim propostes per presentar al termcat i trobar una bona opció a paraules com "màquina recreativa" o "pad" entre moltes d'altres.


Pajit... què? Ah! el del Tetris...

El primer dia que vaig sentir el seu nom -Pajitnov- em creia que m'estaveu prenent el pèl. Sincerament. Es un nom desconegut per la majoria: tot i que admeto que des de fa uns dies és menys estrany per a moltes persones. Ara, si a continuació de dir el seu nom -Pajitnov- afegim un "el creador del Tetris", la cosa canvia i molt. El Tetris va ser el primer videojoc que va tenir el meu germà, amb la seva corresponent Game Boy (res de Pocket: en aquells anys era d'unes dimensions considerables!), i per tant un dels primers videojocs que van passar per les meves mans. M'agrada el Tetris: és un joc àgil, ràpid, el puc deixar si em canso, i m'encantava arribar al final per veure els xinos tocant o el cohet enlairant-se. I ara gràcies a vosaltres sé que el Tetris és fill del tal Pajitnov, un bon home, a jutjar per les fotos de la vostra entrevista. Felicitats!

18 de gen. 2008

El Dopping arriba als videjocs


Si RedBull et dona ales, qué et dona FPSBrain? Doncs pel que sembla et dona millor eficàcia en els jocs FPS tipus HalfLife, Quake3, etc... Amb una formula que anuncia millorar la capacitat de concentració, reacció i percepció, es publicita com el producte equivalent a les begudes isotòniques dels esportistes, però pels jugadors hardcore dels shooters en primera persona.

Avui en dia que els videojoc estan cada cop més extesos i cada cop més s'els fa més reponsables dels mals de la joventut ( diuen els responsables de McDonald que l'obesitat infantil no és culpa de les seves menges hipercalòriques, si no del sedentarisme relacionat amb els videojocs!) , si al fet de veure "drogues" en els jocs ( recordeu el cas del Diazepan al MGS2?) ademès ara apareixen pastilles per millorar el rendiment del jugador, no vull ni pensar l'acós mediàtic al que serem sotmesos.

Ademès, seria just per a les competicions on-line el pendre aquests substàncies? Demanaran ara als campionats una proba anti-dopping? Potser seria bo recordar aquelles frases amb les que el FBI ens advertia desde els recreatius a finals dels 80 : "Winners don't take drugs!"

16 de gen. 2008

Trigger Happy de lliure descarga.


Trigger Happy de Steven Poole, el llibre sobre l'estètica en els videojocs, la seva relació amb les noveles o el cinema, ha sigut alliberat sota llicència Creative Commons i es troba lliure per a descàrrega aquí.

Una recomanable lectura que segur ens tornarà a tots els peus a terra després del col·lectiu orgasme post-Pajitnov a tots els membres del Generació Digital.

15 de gen. 2008

Entrevistem a ALEXEY PAJITNOV, el creador del TETRIS


Possiblement, després de més de 6 anys compartint històries junts, avui ha estat un dels millors dies dels integrants del programa GENERACIÓ DIGITAL. Gràcies a la tasca de la gent de la UAB, hem pogut compartir uns minuts amb l'icona de referència de la cultura del videojoc.
Aqui pots escoltar l'entrevista íntegra amb Alexey Pajitnov: Impagable!

Si voleu veure la conferència que Pajitnov ens ha regalat minuts abans, pots anar a l'apartat de videos de la web de la UAB i la gaudiràs sencera.


Mai havíem pogut veure al Francesc Xavier Blasco tant "desmelenat" com avui. I com també es pot veure a la fotografia, el nostre expert S*T*A*R el mirava amb passió amorosa.

En aquesta fotografia d'adalt, l'Albert García li pregunta sobre els estereotips que difonia el joc de la CCCP de la època.

I el Murillo, conscient que estava vivint un dels seus moments més inoblidables, després, evidentment del seu casament i del naixement dels seus fills. ;-D

I la jornada ha acabat de la millor manera possible. Com en un somni que no s'atura en el millor moment, hem trobat a l'entrada del teatre de la UAB una màquina del Tetris..... i no hi havia ningú... i es clar, hem jugat!! Aqui abaix S*T*A*R i Jordi Sellas concentrats per no perdre els seus respectius orgulls.


Gustavo no surt a les imatges, però també ha assistit amb alegria a les conferències. Al final de les mateixes, continuava anomenant "Pachinco" al mestre, però estava content, perquè havia vist la llum amb la conferència posterior de Chris Deering i que també ha estat molt bé, però ja em perdonareu: entre la passió i la $$, em quedo amb el primer.

Felicitats a tots.

13 de gen. 2008

La ciutat ja és lliure! El còdi font de Sim City obert.



Sim City, la genial obra de Will Wright, acaba de ser lliberada en el seu còdig sota llicència GPL3. Amb el nom Micropolis ( degut als drets encara vigents del nom original) apareix la primeríssima versió del simulador d'alcalde que entrà al mercat el 1989. Pel que podem llegir a llocs com Slahdot,
sembla que el motiu ha sigut la seva incorporació al projecte One Laptop per Child.

Sens dubte una inmillorable noticia per començar l'any. No només per jugar de nou a l'original Sim City, si no per poder, per primer cop, veure les interioritats del motor del joc i potser esbrinar, en aquesta polis virtual, quina és la clau de la felicitat pel seus habitants. Quelcom que faria molta falta en el món en que vivim.

PS3 o 360?

Sempre he pensat que les dues consoles estan molt compensades i les comparo amb dos grans cuiners. La 360 és el cuiner amb els millors ingredients, les millors mans, les millors receptes i la mà de Microsoft pel darrera. La PS3 és el cuiner amb els millors ingredients, les millors mans, un llibre de receptes curt i la llibertat d'experimentar.



Quina és millor? Durant aquest temps hem vist Gears of War, un joc collonut fet en un any de vida de la consola 360. I durant aquest 2008 veurem GT5, Metal Gear i Final Fantasy, que tècnicament estaran a un nivell superior però que necessiten equips molt grans per treure-li suc a la màquina. En el temps que es fa una superproducció es creen 20 o més grans jocs dels, diguem-ho així, normals. I gairebé sempre estan millor en versió 360.

Solució? tenir les dues, és una qüestió de filosofia d'empresa, no pas de potència de les màquines. Mentre Microsoft no deixi tocar els budells de les seves màquines (i amb això incloc els PC) no podrem fer una comparació real.

10 de gen. 2008

2-en-1 La millor oferta en Retroconsoles

Recordeu quant les vostres amics SEGA-eros jugaven al colorista i detallista Castle of Illusion per a Master System mentre que la vostra NES mostraba uns colors apagats? Encara sentiu la rabia de veure com els NINTEND-eros del colegi disfrutaven de l'autèntic Street Fighter 2 per a la SNES mentre que la vostra Megadrive només tenia el pobre Eternal Champion per fer-li ombra?

Estic segur que la vostra il·lusió hagués sigut tenir les dues consoles, o si més no, una consola capaç de utilitzar tots els jocs, oi? Doncs si mai heu tingut aquest pensament, alegreu-vos! Lloem a la inventiva dels hackers xinesos o taiwanesos que omplen els basars i "badulakes" del món amb electrónica clònica barata! Gràcies a la casa Innex ara aquest somni ja és possible!



Comenten a Wired que a l'últim CES es varen mostrar consoles "pirates" que a part de portar els seus típics 100 jocs incorporats, acceptaven també originals, i molt més, alguns inclús de diferentes consoles! Sens dubte un producte encarat al col·leccionista.

9 de gen. 2008

El idealisme també és possible inclús al World of Warcraft

WOW s'està convertint en una realitat alternativa de ple dret. No només el nombre de gent que hi juga va en augment, si no que també la gent que "hi viu". I amb això no vull pas dir que s'hi passin moltes hores, si no que intenten explorar les possibilitats del món WOW més enllà del joc. Per tant no és extrany que inclús s'hagi usat per estudiar fenòmens sociològics ( com la reacció a una epidèmia), o com en el cas que ens ocupa, on un jugador intenta la proesa d'arribar al cim dels nivells de personatge del WOW amb una estrategia pacifista, sense matar a ningú voluntariament ( de fet, els seus personatges van "armats" amb canyes de pescar, només per si de cas s'escapa algún cop).


Llegiu aquí aquesta interessant historia i recordeu que si la no-violència va funcionar per a Ghandi, per què no pot funcionar per al WOW?

7 de gen. 2008

La tecnologia dels 80

Gràcies al nostre fidel oient Armand, hem donat amb aquest documental sobre el canvi tecnològic que varen significar els anys vuitanta.
Quan l'he acabat de veure, m'he aixecat de la cadira i he cridat. "Jo vaig viure en primera persona tot això i estic orgullós d'haver-ne format part..." just en aquell moment la meva dona m'ha dit que callès si us plau, que no escoltava el telenotícies.





5 de gen. 2008

Nova sotragada pel HD DVD

S'acaba de conèixer que Warner ha rescindit el seu contracte amb el consorci HD DVD en favor del Blu-Ray. Fins ara dues eren les companyies més importants que havien signat un contracte amb aquest format: la mateixa Warner i Paramount Pictures. Amb només una "gran" publicant contingut, sembla que la guerra s'ha acabat.

En què afecta a les consoles? Bé, gran part de l'èxit inicial de PS2 va ser que portava un DVD a sobre. Quan el catàleg era molt petit la consola ja es venia molt bé i molts pensem que va ser pel reproductor. Amb el Blu-ray es podria repetir la situació, tot i que cal un bon LCD o plasma i un sistema de so 5.1 o 7.1 per notar la diferència real amb el DVD.


En el programa del dia 1 de gener vam dir lo que pensàvem de 2008. Si jo opino que la PS3 es menjarà el mercat és per coses com aquesta. Al Generació Digital som uns quants que tenim la 360 i no perquè ens la regalin precisament, particularment crec que Microsoft ha fet un Windows Vista molt dolent i una consola molt bona (tret del soroll que fa el lector, que és infumable).

Que la noticia afecta poc a una 360 és tan cert com que la Playstation 3 serà la gran beneficiada. A ningú no escapa que si es busca un reproductor de Blu-Ray tens la PS3 gairebé pel mateix preu. I això és una avantatge molt gran.

Aquí teniu la notícia completa

31 de des. 2007

El primer dia d'any: GENERACIÓ DIGITAL !


Quina gran forma de començar l'any!!!


Dimarts dia 1 de gener a les 20:00 un nou episodi del GENERACIÓ DIGITAL a les freqüències de Catalunya Ràdio.


Parlarem de les activitats de la POW UAB dins de l'any de la computació. Ho farem amb Sergi Mesonero, Gerard Sinfreu i David Ruiz. L'activitat estrella és la conferència que donarà Alexey Pajitnov, l'inventor del Tetris. Catalunya està preparada per la rebuda d'aquest mite?


Olga Vallejo treurà la bola de vidre i ens explicarà què passarà aquest 2008 i finalment els experts del programa treuran l'entrellat del any que comença a nivell d'oci electrònic.


Per cert, els programes del dia de nadal i Sant esteve, són aqui i aqui.


Bona entrada!

30 de des. 2007

Oscil·loscopi

Estava veient el primer dels programes "La era del videogame" que va emetre fa molt poc Discovery Channel a la televisió, cortesia de l'STAR i el seu servidor FTP, i m'adonava que tota la tecnologia inicial del videojoc i el desenvolupament de la guerra anaven molt lligats. Massa.

Quaranta milions de vegades he pensat que les guerres són absurdes. De fet a la carrera vaig aprendre que molts dels algorismes de xifrat que s'utilitzen avui dia (com els mòbils de 3 generació i l'UMTS, o l'accés a xarxes ranurades amb ALOHA o Token Ring) tenen la seva base en argúcies militars dels anglesos i americans per no ser detectats pels alemanys. Fins i tot, internet era inicialment una xarxa militar. Ho trobava lleig.

Però amb aquest documental he vist que si no fos per l'interès del govern americà la Magnavox Oddysey de Ralph Baer no hagués existit. I no pas perquè volguessin crear videojocs, sinó perquè els enginyers implicats en tasques més brutes van buscar una diversió en els dispositius electrònics.



Ara em miro l'oscil·loscopi que feia servir a les pràctiques de primer curs, tenia amagat el tetris perquè era digital. Veig la pantalla verda i penso en la fredor de buscar una cosa divertida mentre construeixo armes de destrucció, perquè és això lo que feia aquella gent. On jo veia sistemes intel·ligents de calefacció o portes que s'obrien automàticament ells van veure una recreació de la guerra freda.

Ja ho deia l'Obelix, estan bojos aquests americans.

28 de des. 2007

Dragon Ball Burst Limits en català

Jordi Sellas, presentador del programa "Generació Digital" de Catalunya Ràdio, formarà part del primer equip de dobladors d'un videojoc en català. El joc triat serà Dragon Ball Burst Limits per ps3 i 360, el qual també comptarà amb la presència de diferents actors que varen doblar la sèrie originalment per TV3 i el K3.



Sellas posarà la veu de l'"speaker" del concurs d'arts marcials, aquell senyor amb ulleres negres que narrava el transcurs de cada combat en els primers capítols de Dragon Ball. "És una oportunitat única", declarava en Jordi quan es va fer pública la decisió. El projecte serà finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost de 40 mil euros.

Atari també treballa en la localització a diverses llengües com ara l'euskera o el gallec, sabent que l'èxit de la sèrie a Catalunya i altres països del sud d'Europa va ser molt gran. Aquí teniu la nota de premsa oficial d'Atari Espanya on s'explica aquesta bona notícia.

24 de des. 2007

GENERACIÓ DIGITAL torna per NADAL


Dos programes ens esperen aquestes festes de Nadal del Generació Digital a Catalunya Ràdio:

25/12/2007 (20:00)
Videojocs i nens. Tindrem la col·laboració d'en Toni Matas, director de Barcelona Multimèdia.


26/12/2007 (17:00)
L'any que finalitza es commemora el 40è aniversari de la primera partida de videojocs. Us ho explicarem fil per randa.


Però això no és tot,  ja que el dia 1 de gener en farem un altre que ja us avançarem l'horari. Si no podeu escoltar-los en directe, sabeu que podeu descarragar-los al link de Catalunya Ràdio que hi ha a la esquerra.
Bon Nadal !

22 de des. 2007

Ikaruga's master

Ei! Recordeu el magnífic Ikaruga? Va ser programat per arcades SEGA (Naomi) i va ser convertit primer per Dreamcast només al Japó i després per GameCube. És un d'aquells jocs "made in treasure" dels que també ens va arribar Shilpeed per PS2, Gradius V o el meu preferit, Bangai-O.

He trobat per internet aquest vídeo.



No cal dir que lo que fa aquest home és realment complicat. Manegar dos joysticks, disparar i canviar de color tota l'estona. És aquest home un ciberatleta?

14 de des. 2007

Adéu al NEWPARK de la Rambla????

Després del tercer comentari d'en Blasco, poso amb interrogació la meva entrada. De totes maneres gaudiu de la reflexió:

Aquesta foto la vaig fer ahir al vespre a les Rambles de Barcelona.
A través de les finestres il·luminades, es veien, quan passejaves Rambla avall, unes màquines que ja començaven a ser anacròniques, sobretot quan t'adonaves que l'afluència de gent era mínima. Ara estan ultimant l'apertura d'una botiga d'ordinadors.
L'any 1994 (quan PlayStation començava a sonar), la família Sanahuja ajuntava en 1000 metres quadrats, 400 millons de les antigues pessetes en les més modernes màquines recreatives i ho feia en el que potser era el millor emplaçament d'Europa, les Rambles. Aquesta és la clau, crec, que l'invent hagi funcionat durant més de 13 anys.
Ja feia molt temps que, quan hi passava, hi veia un parc d'atraccions fora del nostre temps, però adonar-me del seu tancament ahir mateix em va entristir força (només una estoneta eh!). Em sap greu no poder jugar mai més al Galaxian 3 i encara recordo la partida col·lectiva que varem fer fa anys els components del Game Over (aka Generació Digital) en aquesta maquineta increïble.
Espero que el senyor Jaume Sanahuja i el seu fill la guardin al costat dels centenars de màquines històriques que tenen amagades en una nau industrial en un lloc no definit del Vallès, i s'animin a fer el museu que tant de temps fa que tenen al cap. Ens faran a tots molt feliços.

12 de des. 2007

100 Posts al Blog!

Doncs sí, semblava que no hi arribariem mai però ja hem postejat 100 vegades.

Quan varem iniciar el blog, pensavem que fos una referència dels programes emesos, un link al seu MP3 per que el poguessiu tornar a escoltar i que pogués recollir els vostres comentaris sobre aquests programes. Era el nostre inici a Catalunya Radio després de 3 temporades a Ona Catalana i aquella petita ( només 4 programes) temporada d'estiu decidiria si repetiriem o no.

Finalment, però, hem anat agafant la confiança de poder-vos anunciar noticies, curiositats, esdeveniments, comentar jocs i fer-vos reflexions sobre el món que envolta el videojocs desde la perspectiva d'un equip que comparteix molts punts de vista però també té afinitats diferents. Tots, però, amb una igual passió per l'òci electrònic sigui de l'època que sigui.

Al llarg d'aquests 100 posts hem pogut compartir amb vosaltres moltes coses:

Les nostres primeres emissions a Catalunya Radio, on cada programa tenía un blog diferent.

Com fer glaçons en forma de peces del Tetris.

La divertida sèrie amateur en video sobre Street Fighter.

Els mil usos que pot tenir un Post-It si s'és creatiu i un malat dels videojocs.

Varem carregar desde un Spectrum i en directe el "Guillem de Berguedà" en un mític programa dedicat al panorama català.

El nostre sorteig al final de l'estiu sobre el millor videojoc de la Història gairebé desbroda la centraleta de Catalunya Radio amb les vostres trucades.

Forem distingits amb un premi pel Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i de Telecomunicacions.

I sobretot varem tenir Jade Reymond, massa Jade Reymond.


Esperem que els propers 100 posts us apassionin tant a vosaltres llegir-los com a nosaltres fer-los, i esperem els vostres comentaris, "la veu dels oients", per saber les vostres opinions i els vostres interessos. Recordeu que a part de deixar els vostres comentaris al blog podeu també escriure'ns a generaciodigital@catradio.cat i proposar-nos temàtiques, fer-nos arribar noticies pel blog o simplement donar-nos el vostre parer. A nosaltres ens interessa tot. Qué hi farem, sóm així.

El Pare del Tetris a Barcelona!


En el marc de l'Any de la Computació que la Universitat Autònoma de Barcelona dedica cada any a una temàtica diferents ( sent enguany el tema els videojocs), es realitzarà una taula rodona sobre els videojocs amb la presència de Alexey Pazhitnov, el creador del Tetris.

Realment un esdeveniment únic doncs no estem acostumats a rebre en el nostre país a grans figures de la història dels videojocs, i que cap membre de la nostra Generació Digital s'hauria de perdre.

En aquest enllaç recuperareu el blog dels nostre programa d'estiu del 2006 dedicat precísament al Tetris i la figura del seu creador. No us el perdeu doncs hi ha informació ben interessant!

11 de des. 2007

Star Wars! Ara en Osciloscope-Rama!!!

Tornem als 70! Lo últim en videojocs era el gràfic vectorial. Quant encara faltava perquè les plaques tinguessin capacitat de moure gráfics tipus "raster" amb qualitat suficient per mostrar animacions i colors, el que semblava més novedós eren els gràfics que de forma vectorial definien una sèrie de polígons, donant una extranya sensació de realisme. Un dels grans clàssics del videojoc domèstic, la Vectrex, va neixer precisament com una forma d'aprofitar un stock de pantalles d'oscil·loscopi ( un aparell científic que pot mostrar ones en un eix vectorial, i que té una pantalla especialitzada en dibuixar línees i punts).


I això és precisament el que han aconseguit uns aficionats, reconvertir un MAME per utilitzar com a sortida de video la pantalla d'un oscil·loscopi de laboratori, on els jocs vectorials adquireixen l'extranya bellesa d'executar-se en el seu entorn natiu.

¿Vol ser millonari? Pregunti'm com!


Amb aquesta frase es podria anunciar el típic llibre d'autoajuda encarat a aprernents de Rockefeller que volen saber com ferse rics aviat. Molts dels grans magnats han seguit la tradició americana de publicar en llibre les seves proeses mercantils, i fer-nos saber a tots com van aixecar un empori industrial partint de 10 dolars i 50 centaus.

Sent com és el món de Second Life una finestra oberta al negoci, no era d'extranyar que aviat algú volgués recopilar en un llibre aquestes histories de triomf i éxit en el món virtual i dels beneficis no tant virtuals que genera.

The Entrepeneur's guide to Second Life: Making money in the Metavers